Duen el dimoni dins seu

“Duc es dimoni dins jo”, cantava Tomeu Penya en una de les seves cançons més populars. Una confessió que la majoria de membres de les colles que celebren correfocs firmen, així com una passió pel foc i la pirotècnia tan intensa que ha passat a formar part intrínseca de les seves vides. “El foc és màgia i la pólvora, la seva expressió instantània”, manifesta un, mentre que una altra diu que es considera “una piròmana amb una bèstia a dins”. Tant ell com ella són membres dels Diables de l’Onyar, la colla amb trenta anys d’història protagonista del curtmetratge documental que una coproducció catalanoanglesa porta a terme i per què ha desplaçat un equip de rodatge que ha filmat durant quatre dies la preparació i celebració del correfoc de les Fires i festes de Sant Narcís. D’aquí el dron que va seguir l’espectacle des de l’aire i els dos operadors de càmera que fluïen entre la multitud, dissabte, en el que ha estat, sens dubte, un dels actes més concorreguts del programa d’aquest any.

El documental, titulat Diables, mostrarà les vides d’alguns membres de la colla i explorarà el perquè de la seva passió pel foc i la pirotècnia i com aquestes dues coses juguen un paper important en la seva vida. Esperen trobar, com avança el productor de Base Camp Productions, Joan Pujolar, què porta els diables a ser-ho i per què el correfoc com a tradició és tan important a Catalunya. “No serà un reportatge, sinó un film amb un punt de dramatització a través de la mirada personal del director a l’hora de mostrar tot el que envolta els muntatges i l’artesania dels Diables de l’Onyar , des del moment que ideen i creen les estructures de l’espectacle, com assagen amb la música i els malabars i fins que es posen les màscares i s’expressen a través del foc, a través dels seus personatges.”

El director i coproductor del projecte, Tom Sweetland , comenta que va ser fa vuit anys que va veure per primera vegada un correfoc a Barcelona, durant les festes de la Mercè, i va quedar fascinat “per com la gent corria com boja pels carrers, per les grans estructures en forma de drac que escopien foc i per tota la gent que hi participava”. Va ser aleshores que li va venir la idea de fer-ne un documental, però després van venir anys de preparació i alguns entrebancs, sobretot per la pandèmia de la covid-19.

Pujolar diu que van contactar amb diverses colles, però que van ser els gironins qui van obrir-los les portes i van mostrar més interès des d’un bon principi. El marc on se celebra el correfoc també hi va ajudar. Han rodat al mas Abella, on tenen el magatzem, a casa d’alguns dels diables, al castell de Montjuïc, on va fer una foguera, i al claustre de la UdG, i, encara que va ser complex, del correfoc n’han gravat seqüències espectaculars. Compten amb un ajut de les beques Kreas que atorga l’Ajuntament de Girona, s’han finançat amb micromecenatge i han posat diners de la seva butxaca per oferir una obra que miraran de tenir enllestida al febrer, quan esperen poder estrenar el film al Cinema Truffaut i després distribuir-lo per plataformes i festivals.