Salut cobreix els casos de càncer i patologies que afecten la reserva ovàrica

Els primers casos de vitrificació que es van fer a Catalunya l’any 2007 van ser de dones amb càncer. De mica en mica s’han anat ampliant els supòsits mèdics a altres patologies amb risc acreditat de fallida ovàrica prematura i s’hi ha inclòs els homes trans amb capacitat gestant. Però, entre aquells primers casos i ara, el que ha crescut sobretot és el nombre de dones que opten per congelar els òvuls per motius socials. L’any 2020 van representar el 80% del total.

A Catalunya els tres centres que ofereixen aquesta prestació són l’Hospital Clínic, l’Hospital Sant Pau-Puigvert i l’Hospital Vall d’Hebron. Però hi ha també moltes clíniques privades que, segons un estudi de la investigadora de la UOC Leila Mohammadi, “estan fent negoci, amagant informació o amb informació ambigua, que al final fa que les dones se sentin pressionades per congelar òvuls”. Mohammadi lamenta que cada vegada més es presenti aquesta tècnica “com si congelar hagués de ser la panacea quan és un problema social i ha de ser la societat qui faciliti la solució”.

Però el president de la Societat Espanyola de Fertilitat, Juanjo Espinós, subratlla que si les dones “han de recórrer a aquesta assegurança és perquè ni la societat ni les polítiques públiques no afavoreixen els embarassos joves”. I la directora del servei de medicina reproductiva de la Puigvert, Ana Polo, va més enllà i considera que si les dones continuen retardant la maternitat per raons socials hauria de ser l’administració qui facilités la congelació d’òvuls, com ja es fa a França. “A Catalunya tenim uns problemes demogràfics molt extrems i el pla de Salut recull el problema de la baixa natalitat, però en canvi no hi posen remei”, assenyala la doctora. Polo lamenta que ara no s’afronti aquest tema i proposa començar amb 100 casos en un any com a prova pilot. “Si aconseguíssim que el 50% de les dones que congelen vinguessin a buscar els òvuls, estic convençuda que el programa seria rendible”, afirma Polo, que considera que “la Sanitat pública catalana té un repte important per estar a l’avantguarda en matèria de drets de les dones, perquè una dona ha de poder triar quan vol ser mare”.