“Per a mi és essencial conèixer l’idioma”

Allà d’on vinc tot és planer! No tenim ni les muntanyes ni el mar a prop.

Em vaig establir a Amer després de casar-me. El meu home va venir una mica abans, amb un contracte de feina, i el meu fill de dos anys i jo vam arribar poc després. Ell té un cosí aquí. Primer es va establir a Anglès i després a Amer. El meu home és jardiner, tot i que actualment no s’hi dedica professionalment. El meu fill i jo vam arribar directament a Amer i aquí seguim deu anys després. Molt contents i agraïts. Com el poble a on vaig néixer, Amer és petit, hi ha molta calma i tranquil·litat. Estic contenta, sobretot ara, que parlo català.

No entendre la llengua dificulta el fet de sentir que formes part d’una societat. En aquell moment només sabia dir “hola” i “adeu”, no em podia comunicar amb l’entorn, em sentia sola i em feia respecte sortir de casa perquè no em sabia fer entendre. I a mi m’agrada molt el veïnatge i poder teixir vincles amb el que m’envolta. He après el català gràcies a Càritas. Els vaig conèixer a través de la família del cosí del meu home; ells ja feia més temps que eren aquí i tenien contacte amb l’entorn i se sabien defensar amb l’idioma. Vaig arribar a Amer el mes de gener del 2013 i vaig començar a aprendre el català el setembre d’aquell mateix any. Des que vaig arribar que he participat en els cursos de català que ofereix Càritas, no me n’he perdut ni un! Aprendre català m’ha costat molt perquè no s’assembla gens a la meva llengua materna! L’abecedari va ser el primer que vaig aprendre, juntament amb els números. A més d’ensenyar-me la llengua oral, el vocabulari i la gramàtica bàsica, m’han ajudat a adquirir les pautes culturals d’aquest nou entorn. M’agrada molt escoltar la gent que m’envolta i això també m’ha ajudat a tenir més consciència de l’idioma, he conegut paraules noves…, ara entenc el context en què es fan servir. M’agrada sortir al carrer i a la plaça i poder xerrar amb la gent. Actualment, la meva família i jo estem establerts a Catalunya i per mi és essencial conèixer l’idioma. Ara vivim aquí i ara ens relacionem amb l’entorn en català. També formo part dels horts comunitaris i assisteixo als cursos que s’organitzen, siguin de costura, siguin de cuina…, el que sigui! Per mi el més important és aprendre, aprendre tot el que pugui, i Càritas m’ofereix un munt de possibilitats!

Poder cultivar i mantenir un hort és una activitat molt positiva, ja no només per a la salut física i emocional, sinó perquè, a més, permet millorar la cohesió i els vincles amb l’entorn. Al meu entendre, els horts són també espais plens de vida! L’equip de Càritas que gestiona els horts també ens organitza xerrades sobre horticultura ecològica. En aquests espais hi fem créixer molt més que verdures i hortalisses. Allà d’on vinc tenim molt present la cultura de l’hort, és com un jardí, en tenim molta cura. I no t’ho pots ni imaginar si, a més, el teu home és jardiner! Ell està més que feliç! Jo als horts faig el que puc, recullo la verdura... El meu home és el que realment treballa l’hort. He de dir que, pel que fa al món dels horts, tot i tenir molts aspectes comuns entre aquí i l’Índia, hi ha moltes coses que sorprenen. Deixant de banda els aliments que es conreen, en les eines és on veig més la diferència. Aquí he vist per primer cop una fanga, que serveix per cavar o remoure la terra, i una forca, que s’utilitza per aixecar i llençar materials lleugers com palla, fulles i altres materials agrícoles. Per exemple, això tan senzill i tan habitual per a vosaltres, per mi era desconegut. A part d’aprendre l’idioma aprenc altres coses. Les cultures són diferents i es nota en les coses més senzilles.

En el curs de català d’aquest any s’hi han matriculat cinc noies que han vingut de l’Índia i que fa molt poc temps que s’han establert al poble. A Càritas em van proposar ser voluntària i no només participant. Així que dono suport a les classes on hi ha aquestes noies: soc el nexe, perquè tinc la sort de conèixer l’idioma d’aquí i parlar el seu idioma, que també és el meu. Entenc molt bé la situació en què es troben. Com que acaben de començar, em passo una hora de classe parlant amb la meva llengua materna; els ensenyo paraules en català, però l’explicació la faig amb l’idioma que elles dominen. Ara mateix elles no se senten segures ni confiades amb el que saben per poder mantenir una conversa en català, els costa... És normal, perquè a vegades fa vergonya o poden tenir por de no fer-ho bé. Els inicis sempre són durs, però quan ja et saps defensar és tan gratificant! No només és aprendre la llengua, són totes les oportunitats que genera saber que es mira i s’entén el món d’una altra manera. Cada vegada faran servir més el català perquè serà el seu aprenentatge i es veuran amb cor d’utilitzar-lo en el seu dia a dia, veuran que poden fer moltes més coses i que conèixer l’idioma d’allà on vas t’ajuda a sentir-te com a casa. Entre totes aprofitem aquests espais per crear vincles i sentir-nos comunitat.

A mi també em va costar molt aprendre el català, vaig tardar uns dos o tres anys a saber-lo emprar. A l’inici m’atrevia a dir “hola”, “adeu” i poca cosa més. Després ja em vaig anar sentint còmoda i podia fer-me entendre amb el metge o a l’escola... He tingut la gran sort que el meu fill va arribar aquí amb dos anys, així que ell s’ha amarat de català d’ençà que pràcticament va néixer. Moltes vegades ens ha fet de traductor. De veritat que el fet de voler dir alguna cosa i no saber com fer-ho genera moltes inseguretats i et desconnecta de tot. Jo em vaig apropar a Càritas perquè sabia que gràcies a l’entitat i a tot el seu equip podria aprendre català, però jo no sabia que feien tantes altres coses! Càritas ofereix molts projectes que ajuden i acompanyen en el desenvolupament integral de les persones que més ho necessitem. Per mi ha sigut crucial participar en els seus cursos, sobretot en els de català. No entendre’m amb els meus veïns és estar desconnectada, i estar desconnectada és estar exclosa, i jo vull formar part del meu poble, Amer. M’agrada conèixer i estimar el lloc on resideixo.

Per sort, mai he necessitat que Càritas m’ajudés a cobrir les necessitats més bàsiques, tot i que a mi m’ha ajudat en molts altres àmbits de la meva vida, també d’allò més importants. Estic molt contenta i agraïda per tot el que han fet per mi, per tot el que m’han ensenyat. Ara sé que Càritas em pot ajudar en molts aspectes, sé que només he de parlar amb en Jordi, la Dolors o amb alguna altra persona que forma part de l’entitat i em donaran un cop de mà sense dubtar! La gent no sap com n’és de valuós conèixer l’idioma del lloc on estàs establert per poder-te entendre, poder-te relacionar. Em sento molt acollida, tinc una vida molt més fàcil que la que podria tenir a l’Índia. Soc una persona molt activa, m’agrada participar en totes les activitats que es fan al poble. Gràcies al català, he pogut conèixer molta gent a través dels horts comunitaris i dels diferents tallers de Càritas, però també m’he pogut apropar a altra gent que forma part de la societat on visc, no només la que conec gràcies a l’entitat, sinó que l’idioma m’ha permès relacionar-me amb les persones presents en el meu dia a dia, vinguin d’on vinguin. Més enllà d’Amer ja no surto gaire, ja que no tinc cotxe, tot i que em sé moure amb autobús i m’agrada molt. A l’Índia anava amb moto. Aquí tenim el cotxe del meu home. M’agrada molt Catalunya, té paisatges molt bonics. Dels seus racons prefereixo els menys poblats, com Amer. M’agrada la tranquil·litat, la natura, l’espai.

Estic contenta de la vida que he tingut fins ara, tot i les dificultats que s’han pogut presentar, com a tothom a la vida. A casa dels meus pares hi he estat molt bé i molt a gust, i amb el meu home també. Aquí ens sentim acollits, ens sentim com a casa, estem molt contents. I per sort tampoc em falta res, només hauria de millorar l’idioma... Ara ja el domino força, però els primers anys em va costar molt d’esforç! Abans d’aprendre el català només podia parlar amb els meus gestos, sabia dir “hola” i “adeu”, em sentia trista, sortia molt poc de casa, no saber l’idioma em condicionava molt. Ara, per sort, tinc una vida molt diferent, estaria tot el dia fora de casa parlant amb la gent. M’encanta tenir contacte amb les persones més properes. Gràcies a Càritas he pogut sentir-me millor, trobar el meu lloc. L’idioma per mi ha sigut l’element essencial que ha facilitat tota la resta. Càritas realment m’ha obert les portes d’aquest territori, m’ha ajudat a sentir-me’n part. Ho he d’agrair a l’entitat i a totes les persones que en formen part. Per mi el català és un idioma molt bonic, tot el seu llenguatge i totes les seves paraules són acurades i encertades. M’agrada molt l’idioma. No podria escollir una sola paraula. El català és molt diferent de la nostra llengua materna, les lletres i tot… Al començament hi va haver un moment que hauria tornat a l’Índia: l’idioma per mi era un obstacle massa rellevant, però amb esforç i tenacitat ho he anat aconseguint, i ara no marxaria, hi estic molt bé! El que trobo a faltar és la família. Tinc els pares i la meva germana allà, i fa tres anys que no trepitjo el meu poble. Tinc contacte amb ells gràcies a les noves tecnologies, els veig gràcies a les videotrucades... Esperem poder-hi anar de visita aviat! Ara estic molt contenta, la gent aquí és molt simpàtica i amable. M’encanta parlar! De veritat que em sento acollida i acompanyada. Estic molt bé aquí, tot i que m’ha costat, ha sigut difícil, però tots els canvis costen. Venir a viure aquí ha sigut una experiència molt positiva i enriquidora. I el més important, tot i que m’ha costat força, és que parlo català!