El govern indemnitzarà amb prop de 40.000 euros les mares de fills assassinats per violència vicària
També vol elevar a 40.000 euros les ajudes a fills de mares mortes per violència de gènere
Preveu eliminar l’acreditació de lesions o seqüeles a través d’un comunicat mèdic per part de la víctima en cas de sentència ferma
La Generalitat vol incloure als propers pressupostos partides per elevar a prop de 40.000 euros les indemnitzacions tant a fills de mares assassinades com a dones víctimes de violència vicaria que la seva parella hagi matat als seus fills per fer-li mal, segons ha avançat El Periódico i han confirmat fonts del Departament d’Igualtat i Feminismes. L’objectiu de la conselleria seria arribar a totes les persones que requereixin l’ajuda, sense llindar màxim. El canvi legislatiu necessari inclou un increment dels 6.649 als 39.838,65 euros en la indemnització al fills de les dones víctimes de violència masclista. Per rebre aquesta ajuda no serà requisit imprescindible que la mare hagués presentat denúncia ni tampoc aportar sentència judicial per la violència, ja que la Conselleria d’Igualtat i Feminismes recorda que la majoria de dones encara no acudeix a la justícia o la policia per por o pel llarg trànsit judicial.
Fins ara, aquests condicionants de denúncia i sentència prèvia al feminicidi deixaven fora a bona part dels fills que van perdre la seva mare.
Una altra novetat prevista en el projecte de llei que acompanyarà a les partides pressupostàries passa perquè les dones víctimes de violència vicaria els fills de les quals els hagi assassinat el pare o parella també rebin una indemnització econòmica de fins a 39.838,65 euros.
La conselleria també treballa en paral·lel als comptes de 2023 una altra modificació legislativa per millorar la reparació en casos de violència masclista: les víctimes no hauran d’acreditar lesions ni seqüeles a través d’un comunicat mèdic si tenen una sentència judicial ferma que ja dóna fe de la violència soferta.
Fins ara, assenyalen des del departament d’Igualtat i Feminismes, moltes dones quedaven fora de les indemnitzacions perquè la dona havia trigat a denunciar o qui les analitzava no tenia “perspectiva de gènere”.
El govern considera que demanar aquests informes, més enllà del circuit judicial, porta a la “revictimització” i en la pràctica ha portat al fet que moltes dones que van trigar a fer el pas de denunciar hagin desistit de seguir amb el procés.
D’altra banda, Igualtat i Feminismes proposa també compatibilitzar aquestes indemnitzacions a la Renda Garantida de Ciutadania.
