Les pluges milloren les reserves de les conques catalanes de l'Ebre, que continua en excepcionalitat

Les pluges caigudes aquest passat abril a Catalunya i el desglaç de la neu acumulada durant l'hivern han permès la recuperació de les reserves de les conques catalanes de l'Ebre i han millorat la situació de sequera del sistema Ter-Llobregat, encara que aquest continua en estat d'excepcionalitat.

A data d'avui, el sistema del Ter-Llobregat, del qual procedeix l'aigua que proveeix la regió metropolitana de Barcelona, es troba al 25% de la seva capacitat, mentre la conca pròxima de la Muga se situa en el 23,4%, segons dades facilitades pel departament de Medi Ambient de la Generalitat.

La situació actual fa que els valors dels embassaments del Llobregat siguin superiors puntualment al llindar de sortida de l'excepcionalitat 1, però el valor conjunt del llindar de sortida per a tot el sistema Ter-Llobregat encara no s'ha superat, per la qual cosa tots els municipis que pertanyen a qualsevol de les dues conques o que es proveeixen d'aigua d'elles es mantenen en excepcionalitat 2.

Aquest nivell d'excepcionalitat contempla la reducció del volum d'aigua destinada als regadius del Baix Ter, la sèquia de Manresa i el canal de la dreta del Llobregat, i la substitució de les captacions per a reg dels regants del marge dret del Llobregat per aigua regenerada.
A més, els ajuntaments d'aquestes zones han de prohibir destinar aigua potable per a la pràctiques d'usos que no siguin el proveïment domèstic, com és l'aigua de les piscines o el reg de jardins particulars.

Les últimes precipitacions han beneficiat especialment les conques de l'Ebre, que aconsegueixen sortir de l'escenari d'excepcionalitat, amb les del Garona i el Ridaura.

La conselleria de Medi Ambient ha subratllat, en un comunicat, que les pluges d'abril d'aquest any es troben per sota de la mitjana històrica de l'atles climàtic en la majoria de les conques internes de Catalunya.

A més de recuperar lleugerament l'estat dels embassaments, els últims episodis de pluges han elevat la humitat superficial dels boscos i del terra, la qual cosa ha possibilitat la recarrega dels aqüífers de capçalera, com en el cas del Llobregat.

D'aquesta manera, les fonts del Llobregat i Bastareny, que es nodreixen de les filtracions d'aigua de la neu i de les precipitacions de tot l'hivern, han contribuït a augmentar el cabal del riu.