Una universitat dual

La relació de Svetlana Velikanova amb l’escola no va ser fàcil. Les dificultats econòmiques de viure a la ciutat ucraïnesa de Mariúpol i posteriorment a Moscou amb una mare soltera van tenir el seu impacte: “Vivíem amb 20 euros al mes, jo havia de trobar feina”, relata aquesta dona de 42 anys. Va trobar una feina nocturna com a discjòquei en una emissora de ràdio de Mariúpol i durant el dia estudiava. La seva mare era mestra i, tot i les dificultats, tenia clar que la seva filla havia d’estudiar. La vida va portar Velikanova a Moscou, on encara era més difícil treballar, però va tenir la sort de casar-se amb un home que va fer tots els possibles perquè ella complís el seu somni, que era estudiar. Va començar per l’anglès i va continuar a Finlàndia amb una beca i un expedient excel·lent. “Tots els problemes de la meva vida van estar resolts, perquè no tenia diners i vaig anar a buscar els diners.” Aquest pensament la va dur al món de la banca i les finances. També a Barcelona. “Jo era la millor venedora del món d’un banc d’inversió, i també vaig fer de professora”, assegura. Alhora, seguia el seu interès pels estudis i l’aprenentatge, així com la voluntat d’ajudar altres estudiants igual que a ella la van ajudar al seu dia. La bona fortuna econòmica i la inquietud personal la van dur a ajudar econòmicament amics que volien estudiar. “Però jo sentia que tenia talent. Per què no intentar crear un sistema totalment nou d’educació universitària per als que no tenen diners?”, es pregunta. Tot plegat va cristal·litzar fa set anys, en col·laboració amb dos socis, en la creació de la Harbour Space University, un centre privat a Barcelona.

L’objectiu dels fundadors és trobar el millor talent arreu del món i posar-lo en contacte amb el món empresarial. I finançar-lo si cal. “Aquí l’escola és gratis, però has de viure mentre estudies”, assenyala Velikanova. La Harbour Space University ofereix graus i postgraus de nou àrees diferents, com informàtica, ciberseguretat, tecnologia financera i màrqueting digital, entre d’altres. La matrícula és cara, entre 11.900 i 22.900 euros l’any. Però, com destaca la cofundadora, un ambiciós sistema de beques, sufragat per empreses patrocinadores, permet cobrir fins al 100% d’algunes matrícules. “Qualsevol persona hi pot entrar si té talent”, assegura. Els estudiants becats estudien i treballen alhora en una empresa col·laboradora en el finançament: estudien tres hores al dia i en treballen quatre. Aquesta mena de formació dual fa que els estudiants, quan acaben, “tinguin tres anys d’experiència real”.

Velikanova ha dissenyat un sistema pedagògic basat, segons defensa, en l’alta qualitat de l’ensenyament, i emmirallat en universitats com Stanford. Els cursos estan formats per quinze mòduls que no s’estudien de manera simultània, sinó que es concentren: durant tres setmanes, els estudiants d’un grau o màster se centraran, de manera intensiva, en aquella matèria. Aquesta immersió, que es fa tant en les hores de docència presencial com amb treballs i projectes elaborats fora de l’aula, alguns en col·laboració amb entitats socials, té un altre efecte: la Harbour Space University té una plantilla reduïda de professorat estable i les assignatures les imparteixen “els millors”, segons la cofundadora. “És més fàcil atreure professors molt especialitzats per a un curs curt, de tres setmanes, que si han de dedicar-hi tot un any”, assenyala la cofundadora. Les classes, a més, són reduïdes, de 24 alumnes. El centre no supera els 200 estudiants per cada curs.

Per a la Harbour Space University, la diversitat també és important. L’anglès és la llengua franca en unes instal·lacions que acullen estudiants d’arreu del món. Hi han passat alumnes de 55 nacionalitats, i a la seu del centre, on proliferen els espais per treballar de manera conjunta, es poden sentir fins a 28 idiomes. “La diversitat enriqueix molt”, defensa Velikanova. El repte ara és que els estudis de la Harbour Space University estiguin reconeguts per l’Estat espanyol. La previsió de Velikanova és adscriure’s d’aquí a un parell d’anys a alguna universitat que no ofereixi estudis com els de computació.