Societat

Societat

La fe des de quatre angles

Un treball de final de grau de la UdG recull la diversitat religiosa a Salt: nou centres de culte catòlics, set d’evangèlics, sis d’islàmics, un de l’Església Adventista i un temple sikh

Álvaro Ciudad entra als espais per conèixer més el seu poble

Nascut i escolaritzat a Salt, Álvaro Ciudad Lorenzo (2000) tenia curiositat sobre com vivien la religió els seus veïns i antics companys de classe. Així, en el treball de final del grau de publicitat i relacions públiques a la Universitat de Girona, Ciudad ha retratat les quatre grans confessions religioses del seu poble: el cristianisme catòlic, el cristianisme evangèlic, l’islam i el sikhisme.

Ciudad ha acabat els estudis i ara es dedica com a autònom a la fotografia i el vídeo. Antic estudiant de l’escola La Farga i de l’institut Salvador Espriu, recorda viure amb “total normalitat” que hi hagués tanta diversitat i com, amb l’onada migratòria de la primera dècada del segle XX, “les persones blanques anaven marxant de l’escola”.

Al treball Un salt a l’espiritualitat. Documentació fotogràfica de la diversitat religiosa a Salt, molt ben valorat per la tutora, Laura Fanals, Ciudad ha entrat a la parròquia de Sant Jaume, al Veïnat; al centre cristià evangèlic, conegut com a Centre Cristià Fe, Esperança i Amor (Ccfeam), al passeig Països Catalans; al Centre Islàmic Imam Malik (al polígon industrial, a prop de La Mirona), i a la gurdwara sikh Kalgidhar Sahib, al carrer Major.

Per les restriccions de la pandèmia, Ciudad va haver de fer equilibris a l’hora d’accedir als centres religiosos –entre el setembre del 2021 i el maig d’aquest any–. Recorda la sensació de ser observat, però explica que no ha tingut cap impediment per retratar els llocs de res.

Per al jove creador audiovisual, endinsar-se en aquests espais l’ha ajudat a conèixer més el poble. “Un dels objectius era mostrar les persones i conèixer encara més coses que jo ja sabia, com ara la festa del xai [tradició de l’Islam] i també perquè fos un mirall en el sentit que molta gent té en aquests llocs el lligam amb el seu lloc d’origen”.

El treball de Ciudad dona dades. Segons l’Institut Català d’Estadística (Idescat) del 2021, a Salt hi viuen 32.330 habitants, un 38,54% dels quals (12.421) tenen l’origen fora de l’Estat. El Marroc, Hondures, Gàmbia i Mali són els principals països d’origen dels fluxos migratoris. A Salt hi viuen 4.840 persones per km². És la població “més densament poblada de les comarques gironines”, afirma l’autor.

Vint-i-quatre centres, el 2020

L’any 2020 hi havia a Salt 24 centres de culte, segons el Mapa Religiós de Catalunya: nou centres de culte catòlics, set d’evangèlics, sis d’islàmics, un de l’Església Adventista i un temple sikh. Part de tot això ha captat Ciudad, que ha volgut fer un treball de fotografia documental i que té en la fotoperiodista i directora de documentals Monika Bulaj un dels seus referents.

Una selecció de 24 fotografies de Ciudad va ser exposada a la biblioteca Iu Bohigas, al centre cultural de la Coma Cros. Compartia espai amb llibres, revistes, diaris, ordinadors i... lectors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia