Alerta pel pla de transport i el corredor mediterrani
El grup Ferrmed avisa que el projecte de corredor mediterrani és “de mínims” i preveu la meitat del pressupost promès
La previsió d’inversions d’Europa no assoliria l’objectiu mediambiental
El que s’està fent amb el corredor mediterrani és una “inversió de mínims, la meitat del promès, i s’està endarrerint”, adverteix el president del grup de pressió ferroviari Ferrmed, Joan Amorós. S’ha passat de la inversió prevista el 2011 per l’exministre de Foment José Blanco de 51.000 milions d’euros, a l’actual, d’una mica més de 25.000. I això és alarmant, segons Ferrmed, econòmicament i mediambientalment: no es podrà arribar a l’objectiu del Pacte Verd Europeu que el 30% del transport de mercaderies sigui per tren el 2030. A més, l’Estat espanyol està més endarrerit en aquest aspecte: només un 4% del tràfic de mercaderies es fa en tren, mentre que la mitjana europea és del 18%.
S’ha de multiplicar per vuit el tràfic ferroviari a l’Estat per arribar al compromís europeu. Amb l’actual projecte per al corredor mediterrani, el tràfic de mercaderies en tren com a molt voltarà el 9%, segons càlculs de Ferrmed. En canvi, amb el projecte del 2011 sí que es podria acabar arribant al 30%. No només cal canviar l’amplada de via, sinó també posar més terminals (com a mínim 15 més a Catalunya, i arreglar-ne d’altres, desdoblar i fer connexions amb els ports, etcètera). Fer entrar per vies de rodalies de Barcelona trens de mercaderies és inviable, segons Ferrmed, si no es vol arribar a la saturació. L’Estat, que preveu tenir operatius 1.300 quilòmetres a mitjan any que ve, està planificant “sense preveure el tràfic de futur que la Comissió Europea reclama”, diu Amorós.
A més, també hi ha el problema que Europa està estancada. El 2004 el tràfic de mercaderies transportat en tren representava el 18% del total del continent i actualment és del 17,6%. Aquest percentatge encallat i les perspectives mediambientals del Pacte Verd fan que calguin grans inversions per arribar al 30%. En concret, la CE té previstos 370.000 milions d’inversions. Però, seguint l’informe que Ferrmed va presentar a Brussel·les fa quinze dies, es demana que es prioritzi els 18.000 km de la xarxa ferroviària, que representa el 65% del tràfic de mercaderies europeu. Segons l’estudi, inclouen la branca mediterrània i la vall de l’Ebre, entre les principals zones dels Països Catalans i l’Estat, que agrupen uns 1.000 km. Cal tenir present que el node Barcelona-Tarragona és el tercer més potent d’Europa. El problema és que dels 370.000 milions previstos per la Comissió només 147.000 es destinen a aquest tram. L’entitat demana una reestructuració i que s’inverteixi 51.300 milions més en les vies prioritàries, arribant a prop de 200.000 milions.
“Si no es reparteixen prioritzant el tràfic no s’aconseguiran els objectius ambientals”, sosté Amorós. Ferrmed considera que no s’està justificant prou la manera com estan distribuïdes actualment les inversions. I si es canvia el repartiment, seria considerable el rendiment generat, amb grans beneficis segons càlculs de l’estudi: 164.000 milions.
La priorització d’inversions d’Europa segons el tràfic tindria una conseqüència directa a l’Estat espanyol perquè les inversions haurien de centrar-se en infraestructures preferents com el corredor mediterrani. Per això, Ferrmed inicia una campanya de pressió per tot el continent per aconseguir els canvis europeus i estatals en les inversions. Esperen sumar grans organitzacions i patronals europees, tant generals com del transport, perquè Europa canviï i, de retruc, l’Estat. Saben que, si s’aconsegueix el canvi de model de transport, el corredor mediterrani serà per la via europea. La principal arma són els estudis detallats i les aliances que es teixeixin.
LA XIFRA
Proposta de sistema de transport “revolucionari”
Per aconseguir el repte mediambiental i incrementar l’eficiència, Ferrmed ha ideat un sistema “revolucionari” que permetria integrar el transport per carretera i el ferroviari, aprofitant les noves tecnologies. Actualment impera el sistema de punt a punt en què un tren de mercaderies surt d’una estació i arriba en una altra, sense parar en cap més entremig. Avui només es poden fer trens complets per a determinades destinacions i no tenen prou demanda per absorbir part del transport per carretera. En canvi, el sistema proposat per Ferrmed parteix de la premissa de controlar en temps real la situació dels vagons i camions per veure quins són susceptibles d’agafar mercaderies depenent d’on siguin per portar-les a la destinació final, on convé per força camions. Podria haver-hi un tren flexible, amb parades segons la demanda, que podria absorbir part del transport de carretera “perquè la gent no està per esperar”, argumenta el president de l’entitat.
Així, també es reduirien 65 milions de tones d’emissions de CO2 i es consumiria menys energia: el transport per carretera necessita 7,8 vegades més d’energia que el tren. Segons dades del Ministeri de Transició Ecològica del 2020, el transport de mercaderies suposa 275 milions de tones de CO2 cada any.