La recerca de medicaments contra l’Alzheimer: una guia per a l’eòlica

La malaltia de l’Alzheimer és un problema de salut important amb un alt cost per als serveis de salut, els pacients i les famílies. Segons l’Organització Mundial de la Salut, més de 35 milions de persones al món tenen aquesta malaltia, una xifra que es podria multiplicar per tres cap a l’any 2060. Davant l’actual manca de tractaments eficaços contra l’Alzheimer, la investigació de nous fàrmacs capaços de frenar o aturar el curs de la malaltia és prioritària. Malgrat aquesta necessitat peremptòria i els aproximadament 3.000 assajos clínics (investigacions) efectuats durant les darreres dècades, s’ha produït una manca d’èxit en el desenvolupament de fàrmacs efectius per a aquesta malaltia, segons conclou un treball publicat a la revista científica Journal of Alzheimer’s Disease. Segons aquest estudi, des del 2004 fins a l’actualitat s’han reportat prop d’un centenar de compostos fallits, bé sigui per la seva poca eficàcia i/o per les reaccions adverses al medicament que han tingut els pacients durant la fase d’investigació clínica. Les autoritats sanitàries aproven un medicament no tan sols després de valorar els seus beneficis, sinó també els efectes no desitjats tot i escoltant l’opinió de científics independents i considerant també els costos per al sistema sanitari. Per a l’Alzheimer s’han descobert recentment dos compostos amb èxit (han passat l’anomenada fase III d’experimentació), que han estat presentats per companyies farmacèutiques. Un d’aquests, anomenat Aducanumab, ha tingut un gran ressò mediàtic, però no ha estat encara aprovat a causa dels efectes secundaris reportats, que poden ser greus (fins i tot la mort del pacient), i que encara s’estan analitzant.

El canvi climàtic (com passa amb l’Alzheimer) és una malaltia devastadora per a la salut del nostre planeta. En aquest context, és urgent trobar el bon tractament per combatre’l, que es basa en la descarbonització de l’economia mitjançant el desplegament de les energies renovables, a més d’un necessari decreixement econòmic que pocs volen acceptar. Amb tot, com passa amb l’Alzheimer, no tots els fàrmacs (és a dir, no tots els projectes d’energia renovable) proposats per les companyies energètiques seran adients un cop considerats els beneficis i els riscos per al medi ambient i el cost per a la societat. En aquest sentit, el cas de l’eòlica marina a Catalunya ens presenta un cas paradigmàtic: malgrat que les empreses energètiques promotores presenten els seus propis fàrmacs per combatre el canvi climàtic (és a dir, projectes de megaparcs eòlics marins) a la zona del cap de Creus/golf de Roses, els científics estem alertant, prenent com a base les nostres investigacions (com per exemple la publicada a la revista Science of Total Environment) i la nostra expertesa a la zona, que els riscos d’aquests megaparcs per a la salut de la mar poden superar fàcilment els beneficis esperats. Per això, malgrat la urgència de combatre el canvi climàtic, cal continuar estudiant els efectes secundaris d’aquests megaparcs eòlics sobre la biodiversitat de la zona abans d’aprovar qualsevol projecte, i també valorar altres medicaments; és a dir, projectes alternatius que puguin ser implementats en altres llocs del mar on els riscos ambientals i el cost per a la societat siguin significativament menors.

Preservar les àrees d’elevada biodiversitat com ara les del cap de Creus i el golf de Roses és clau per a la salut dels ecosistemes marins, per al nostre benestar i per mitigar els efectes del canvi climàtic. Com passa amb l’Alzheimer, les autoritats reguladores (en aquest cas, de l’energia i del medi marí) hauran de contrastar tots els estudis i escoltar detalladament l’opinió dels científics independents abans de beneir qualsevol projecte de megaparc eòlic marí. Perquè, malgrat els potencials beneficis publicitats per les empreses energètiques, els efectes secundaris d’aquests macroprojectes poden ser crítics i comportar, fins i tot, la mort del pacient.