Plagues urbanes i clima

Rates

Els múrids –rata de claveguera, negra o ratolí– es reprodueixen amb humitat, calor i disponibilitat d’aliment en un pic a la primavera que fa que, a l’estiu, n’hi hagi més exemplars. L’efecte ambiental d’illa que tenen les ciutats provoca més reproducció en aquest pic de la primavera, si bé no és tan evident en el segon pic anual, a la tardor. El 70%-75% de les incidències –ciutadans que veuen rates– es produeixen a l’estiu. Tomàs Montalvo, tècnic del servei de vigilància i control de plagues de l’ASPB i responsable del programa de vigilància i control de mosquits, explica que el confinament humà per la covid-19 va afectar el comportament de les espècies. Per la baixa freqüentació ciutadana de la via pública, les rates van ampliar el seu radi de moviment.

Cap augment de població

En va augmentar, per tant, la visibilitat, però “no hi ha cap evidència científica d’un augment de població”. Sí que està demostrat que els fenòmens meteorològics extrems en poden incrementar la visibilitat al carrer. Així, després de pluges torrencials apareixen rates mortes a les platges i, protegint-se de la riuada que es produeix a la xarxa de clavegueram, les supervivents es mouen més a prop de la superfície.

Montalvo recorda que l’únic mètode de control de múrids és el rodenticida, que obliga els exemplars a consumir l’esquer que se’ls subministra. “Com més ple de deixalles i aliments estigui el medi, menys probabilitats hi haurà que els rosegadors es mengin el verí –avisa aquest biòleg–. La competència alimentària condiciona molt que tinguem èxit.” Montalvo diu que, avui, no es pot assegurar una relació directa entre la presència de més turistes menjant pel carrer i les incidències: “No hem apreciat un increment.”

Més actuacions

De gener a agost s’han fet 6.600 intervencions més que l’any anterior –unes 10.000–, tot i que l’ASPB no considera important aquest augment del nombre d’incidències respecte al 2021 –un centenar més en contraposició amb les 1.615 de l’any passat.

Mosquit tigre, l’alerta

La màxima preocupació per al servei de vigilància i control de plagues són els mosquits. “Les evidències científiques ens diuen que són els principals transmissors de patògens. I amb el canvi climàtic hi ha més risc de dispersió que fa 15 o 20 anys.” El servei està alerta amb el mosquit tigre per la seva capacitat de transmissió dels arbovirus (dengue, Zika, chikungunya, etc.), una capacitat que el mosquit comú té molt menys acusada.

A Barcelona van arribar el 2019 més de 170 persones amb dengue i, enguany, hi ha hagut un gran brot a Cuba que també ha portat força malalts a la ciutat. La influència de l’augment de temperatura i la humitat en la reproducció és més gran en les espècies que no poden regular la temperatura, com els mosquits i les paneroles. Els mosquits tigre ponen els ous en parets humides i en bassals d’aigua.

Si bé s’ha fet un pla per eliminar en cinc anys la reproducció d’aquesta espècie a la via pública amb el canvi de tots els embornals perquè no facin bassetes, hi ha molts espais privats de jardins i patis –una femella pot pondre 200 ous en una setmana en petits bassals de gerres, cubells o joguines amb aigua–. Fa dos anys que es redueix molt la plaga de mosquits. Per la sequera extrema: “Els focus de cria a la via pública estaven secs” a Barcelona, explica Montalvo. Però, en canvi, hi ha hagut plaga després de les intenses tempestes en plena calor estival en poblacions del Baix Llobregat i del Tarragonès. L’explosió reproductiva ordinària es produeix amb una primavera càlida i plujosa. També en les plagues urbanes el canvi climàtic hi té i hi tindrà influència.