Catalunya està pendent del nomenament de tres bisbes

Catalunya està eclesiàsticament en una situació anòmala perquè el Vaticà ha de nomenar tres bisbes: per a Girona, Tortosa i Sant Feliu. La presència del nunci del papa, Bernardito Auza, la setmana passada a Barcelona, amb motiu del 150è aniversari de la benedicció de la basílica de la Concepció, ha fet pensar que potser s’està a punt de desencallar el cas. En tot cas, el Vaticà –aconsellat pel cardenal Omella, arquebisbe de Barcelona, que és qui en els darrers anys està dibuixant el nou mapa eclesial català– no hauria de tardar gaire a desencallar aquesta situació, que fa temps hauria d’estar solucionada.

La vacant que fa més temps que està pendent és la de Girona, ja que el bisbe Francesc Pardo, que es va morir el 31 de març del 2022, ja esperava ser substituït i havia presentat la renúncia al papa quan va fer 75 anys, el juny del 2021. Tants mesos després i tot i que de fa temps sembla imminent el nou nomenament, no hi ha manera i ens consta que han estat diverses les persones que han declinat l’oferta per ocupar aquest càrrec.

A la diòcesi de Tortosa també hi falta bisbe, perquè el que fins ara ocupava aquest càrrec, Enrique Benavent, ha pres possessió de la cadira d’arquebisbe de València, en substitució de l’ultra Antonio Cañizares. Benavent ha tornat a casa, perquè és fill de València i s’hi va formar.

Finalment, el 23 d’octubre passat va fer 75 anys el bisbe de Sant Feliu, Agustí Cortés Soriano, també nascut i format a València i que ha estat dirigint aquesta diòcesi des que va ser creada, el 2004. Va ser quan l’arxidiòcesi de Barcelona –comandada pel cardenal Ricard Maria Carles i amb instruccions del papa Joan Pau II– va quedar partida amb tres: Barcelona, Terrassa i Sant Feliu. El bisbe Cortés ha patit una llarga malaltia i els darrers anys ha estat sovint absent. Per això el seu relleu es considera imprescindible i urgent.

També ha superat l’edat de jubilació el cardenal Joan Josep Omella, que a l’abril farà 77 anys, però el seu relleu ara mateix es veu molt llunyà, atesa la seva vinculació amb el papa Francesc, que és president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i membre de la congregació dels bisbes, per tant, qui decideix els bisbes per a les diòcesis del món. Serà un dels bisbes de més pes en el pròxim sínode de bisbes, convocat pel papa per al pròxim octubre.

Qui sí que arribarà als 75 anys aquest any que ve és el bisbe de Lleida, Salvador Giménez. Una altra vacant i més feina per a Omella i Auza, que es troben en la difícil situació de triar i de fer contents uns fidels molt crítics que han denunciat reiteradament – i més després del nomenament dels darrers bisbes de Solsona i Terrassa– que es nomeni per a Catalunya bisbes formats a fora del país i no es tingui en compte el clergat de casa, fidels que reclamen respecte per les arrels del país i la llengua.

Entre els noms que es rumoreja que podrien ocupar algun dels tres bisbats vacants hi ha Norbert Miracle, que va ser vicesecretari de la Conferència Episcopal Tarraconense i que avui és rector del Vendrell, i Mn. Daniel Palau, rector de Corbera de Llobregat i organitzador del famosíssim pessebre vivent que organitza aquesta localitat, un dels més importants que es fan al país i que enguany ja es fa des del dia 9 de desembre. Havia sonat el nom del carmelita Agustí Borrell per a Girona, però sembla que, finalment, el nom s’ha descartat. També són candidats els bisbes auxiliars de Barcelona, Segi Gordo i Javier Vilanova. I no cal oblidar que després de la mort del qui també era bisbe auxiliar de Barcelona, Toni Vadell, aquest és una altre càrrec que cal substituir.