L’AMB promou l’alimentació sana, sostenible i de quilòmetre zero
Posa en marxa un pla de subvencions dotat amb 350.000 euros per ajudar els municipis a impulsar polítiques alimentàries que estimulin una dieta equilibrada, saludable i a l’abast de tothom
Conscienciar la ciutadania sobre la importància d’una alimentació equilibrada, saludable i sostenible, que sigui econòmicament accessible per a tothom i que promogui l’economia de proximitat a partir de productes de quilòmetre zero, són els tres objectius principals del Pla d’Acció per a l’Alimentació Sostenible que l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) té en marxa fins a final del 2023 amb l’objectiu d’impulsar un canvi de model a partir dels recursos propis del territori metropolità. Això vol dir estimular projectes d’economia circular que potenciïn la pròpia producció agrícola metropolitana, la indústria agroalimentària i el comerç de proximitat, entre d’altres.
“El territori metropolità té tot el potencial necessari per aconseguir un sistema alimentari potent, just i sostenible”, assenyala Montserrat Ballarín, vicepresidenta de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB. En un context de creixents tensions en mercats alimentaris globals relacionades amb la guerra a Ucraïna, l’increment del preu dels factors de producció i la consegüent escalada de preus i els efectes derivats de l’emergència climàtica, “són arguments suficients per reforçar les polítiques públiques per aconseguir una organització alimentària potent; els pobles i ciutats no volem només ser part del problema sinó, també, part de la solució”, hi afegeix Montserrat Ballarín.
350.000 en subvencions
Davant d’aquesta situació, l’AMB ha activat un paquet de subvencions dirigit als ajuntaments amb una dotació econòmica total de 350.000 euros (150.000 per a l’exercici 2022 i 200.000 per al 2023) que es destinen a subvencionar projectes impulsats des dels municipis metropolitans que permetin fomentar el creixement econòmic sostenible, la producció i l’ocupació relacionades amb l’alimentació sostenible a partir d’aquests objectius: impulsar i/o consolidar projectes en l’àmbit de les polítiques alimentàries des de la perspectiva econòmica, social i ambiental; afavorir les polítiques de desenvolupament local que incideixin en el reforç i foment de les activitats de producció, distribució, transformació i consum de productes agroalimentaris de proximitat, sostenibles i/o agroecològics, així com de les activitats de reaprofitament, economia circular i reducció del malbaratament alimentari, i promoure la venda directa, els circuits curts de comercialització, la creació de noves infraestructures, la incorporació de nous professionals, la recuperació de terres en desús i noves iniciatives que afavoreixin el sector agroalimentari sostenible. Les bases d’aquestes subvencions van ser aprovades el 22 de setembre passat pel Consell Metropolità de l’AMB i des del mes de desembre ja es poden presentar les sol·licituds.
Un dret bàsic i una necessitat
Salvador Milà, director de les àrees de Planificació Estratègica i Presidència de l’AMB, destaca que “la societat ha pres consciència que l’alimentació saludable no és només un dret bàsic de la ciutadania sinó una necessitat cada cop més present arreu” i celebra que el conjunt de les administracions locals, “des de la producció fins al consum, hagin posat l’alimentació a la seva agenda”. Milà ressalta també la contribució de l’AMB i el seu paper de coordinadora de les diferents actuacions municipals en aquest àmbit, i insisteix que el territori metropolità “té tots els elements necessaris per aconseguir una organització alimentària potent, que sigui sostenible i justa”.
En els 636 km
Entre els projectes que han rebut el suport d’aquest pla impulsat per l’AMB destaca un projecte d’horts urbans a Sant Vicenç dels Horts, a l’Espai Test Agrari, a través del qual s’ha posat en marxa una mena de viver d’empreses dedicades a l’explotació agrària i formades per persones individuals sense feina i en situació de vulnerabilitat a les quals s’ha subvencionat per ajudar a arrencar el negoci i se’ls han cedit les terres perquè les puguin cultivar. Els nous agricultors novells reben el suport també de pagesos experimentats que els aconsellen i els guien en aquesta nova aventura professional, i també poden aspirar a ajuts públics i assessorament per fer la comercialització dels seus productes.
A Collserola, s’ha posat en marxa un altre projecte d’ajuts a ramaders i pagesos perquè ajudin a mantenir el parc; al Prat de Llobregat s’ha activat una targeta moneder perquè persones en situació o risc de vulnerabilitat tinguin accés directe a una alimentació saludable, i a Sant Boi de Llobregat l’AMB ha destinat 95.000 euros a la construcció d’una nova agrobotiga que s’inaugurarà properament.
El Pla d’Acció per a l’Alimentació Sostenible 2020-2023 és la guia que fa servir l’AMB per analitzar i tractar el sistema alimentari a la metròpolis de Barcelona. Es tracta, doncs, d’una eina que identifica, ordena i sistematitza les principals accions a partir de set eixos d’actuació: governança transversal i multiescala de les polítiques públiques alimentàries; coneixement, comunicació i estratègia a mitjà i a llarg termini per a l’alimentació sostenible; ordenació territorial, planejament urbanístic i infraestructures alineades amb la rellevància del sistema alimentari; incentivació de la producció alimentària sostenible; facilitació de la distribució i comercialització d’aliments de proximitat, ecològics i/o circuit curt, així com la limitació del malbaratament i les pèrdues; promoció de dietes saludables, sostenibles i accessibles per a tota la ciutadania; i el desenvolupament d’un programa d’activitats vinculat a la capitalitat mundial de l’alimentació sostenible.
Projecte Foodclic
L’AMB també participa en el projecte europeu Foodclic, que es va iniciar el setembre del 2022 i està orientat a la recerca aplicada per tal d’identificar, capacitar i enfortir les xarxes d’actors que poden afavorir les polítiques alimentàries locals i regionals. Així es podrà incidir en sistemes alimentaris més sostenibles, saludables i justos a cada territori. El projecte planteja, fins al febrer del 2027, una cooperació entre diversos agents europeus públics, científics i del sector privat per tal de facilitar que les polítiques públiques alimentàries locals tinguin plantejaments més integrats, incorporin aspectes de sostenibilitat i estableixin connexions entre el món rural i l’urbà. Es tracta d’un intercanvi o transferència de coneixements, reptes i solucions.
Conjuntament amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona hi participen també set regions europees més: la Regió de Berlín, l’Àrea Metropolitana de Lisboa, l’Àrea Metropolitana d’Amsterdam, la regió de Budapest, i d’altres de més petites com són l’Àrea Metropolitana de Braso, a Romania; la Regió d’Aarhus, a Dinamarca, o la Plana de Lucca, a Itàlia. El centre de recerca privat IRSI-Caixa és l’altre soci espanyol dins el consorci del projecte.
Entre els resultats esperats destaca el mapeig d’actors i actuacions en matèria de polítiques alimentàries i desenvolupament de mecanismes i eines que facilitin que des de cada regió o ciutat es puguin adoptar unes actuacions integrades i transversals, incloent els diferents nivells: públic, privat i científic. El pressupost compta amb finançament integral de la Unió Europea i consta d’un import total d’11.182.035 d’euros, dels quals 739.125 corresponen a l’AMB per a tot el període que està previst que duri el projecte.
Collserola i el Parc Agrari
El Parc Natural de la Serra de Collserola i el Parc Agrari del Baix Llobregat representen dos elements clau en l’organització alimentària de la metròpolis de Barcelona. Tenen sòl agrícola per conrear i, en el cas del Parc Agrari, hi passa el riu Llobregat, que compta amb infraestructures per captar aigua i abastir els conreus.
Pel que fa a Collserola, el pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat) reconeix i identifica unes àrees prioritàries per a l’agricultura i la ramaderia. Es tracta de zones òptimes que es corresponen amb espais conreables o fàcilment recuperables, on es facilita la implementació de l’activitat. El Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola ha començat a impulsar una sèrie de projectes que es tradueixen en dinamització, assessoraments, subvencions i facilitats als pagesos i ramaders del parc, amb una dotació de gairebé 200.000 euros anuals. Pel que fa al Parc Agrari del Baix Llobregat, la seva situació estratègica dins de l’àrea metropolitana fa que sigui de vital importància per a l’abastiment d’aliments a les ciutats que l’envolten, d’origen proper i que permet reduir la petjada ecològica.