La Diputació de Girona obre una exposició virtual interactiva de la mostra ’Valentí Fargnoli, el paisatge revelat’
Els internautes poden reconstruir la realitat de les comarques gironines de fa un segle tan sols amb un sol clic
La Diputació de Girona ha obert una exposició virtual interactiva de la mostra ’Valentí Fargnoli, el paisatge revelat’. Amb només un clic, els internautes poden fer un passeig visual per la realitat de les comarques gironines d’ara fa un segle, vista a través de la particular òptica de Fargnoli. S’hi poden veure moments de la vida quotidiana i diferents paisatges, alguns dels quals estan irreconeixibles. Entre les instantànies de l’exposició virtual hi ha una foto de la badia de Cadaqués al 1920, una imatge de Girona nevada al 1926 feta des de Montjuïc, pagesos en una masia de Llorà o dones arreglant xarxes de pesca a Roses. Per accedir a l’exposició virtual, s’ha de fer a través de la web del Centre de la Imatge de la Diputació, l’INSPAI.
Durant més de tres anys, des del 2019 fins al setembre d’aquest 2022, l’exposició ’Valentí Fargnoli, el paisatge revelat’ ha itinerant per diferents municipis de les comarques gironines. A partir d’ara, la mostra també es podrà veure de manera virtual. L’INSPAI ha activat al seu lloc web un espai que permet recuperar aquesta mostra fotogràfica i fer-hi un recorregut interactiu.
Es tracta de la recreació de la penúltima parada de l’exposició, que va tenir lloc a l’espai La Capella de l’Antic Hospital del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) entre maig i setembre. L’internauta no només pot moure’s virtualment per la sala, sinó que pot ampliar les imatges i els diferents panells informatius amb un sol clic.
’Valentí Fargnoli, el paisatge revelat’ permet reconstruir, a través de la mirada i la càmera del fotògraf, la realitat de les comarques gironines de fa un segle. S’hi poden veure moments de la vida quotidiana i escenaris de la nostra història. Alguns d’aquests paisatges estan intactes; d’altres, irreconeixibles o, directament, perduts per sempre.
Les imatges de l’exposició, produïda amb motiu del setanta-cinquè aniversari de la mort d’un dels fotògrafs més destacats de la primera meitat del segle XX (Barcelona, 1885 - Girona, 1944), provenen de les fotografies originals de Valentí Fargnoli dels fons que INSPAI conserva, custodia i que ha digitalitzat. D’entre aquests fons, destaca el Fons Fargnoli, compost per 834 plaques de vidre, amb fotografies del 1910 al 1944 i que va ingressar a INSPAI el 19 de maig de 2011.
La mostra va formar part del Programa d’Exposicions Itinerants de la Diputació de Girona i va fer parada en disset municipis de la demarcació, des que es va inaugurar el 2 d’abril de 2019 a la Casa de Cultura de Girona. Ha estat a Maçanet de la Selva, Peralada, Amer, Garrigàs, Lloret de Mar, Olot, Vilablareix, Fortià, Llançà, l’Escala, Banyoles, Santa Coloma de Farners, Salt, Palafrugell, Verges i Sant Feliu de Guíxols, abans d’acabar el periple a Girona, el 20 de setembre passat, al vestíbul de l’Auditori, amb motiu dels Premis Literaris de Girona.
Segona edició
INSPAI també ha decidit reeditar el desè volum dels ’Quaderns de Fotografia’ (la col·lecció que va néixer amb la voluntat de donar rellevància a l’obra dels fotògrafs que han donat els seus fons a INSPAI). Esgotats els 700 exemplars de la primera edició amb motiu de l’Any Fargnoli (2019), ’Valentí Fargnoli: Una memòria persistent’ torna amb 600 exemplars més, que incorporen algunes dades noves gràcies a la tasca d’investigació de Carmen Perrotta.
La publicació manté una selecció de textos d’autor que, amb una òptica contemporània i des de disciplines tan diverses com la història de l’art, l’arquitectura, la literatura o la història de la fotografia, ofereixen una imatge coral i polièdrica de Valentí Fargnoli. Les aportacions són de l’arxivera i historiadora de l’art Marta Grassot, l’arquitecta Sílvia Musquera, la historiadora de l’art Mariona Seguranyes i la periodista Eva Vàzquez.
Així mateix, l’àlbum fotogràfic presenta una àmplia selecció d’imatges que prenen com a punt de partida la ciutat de Girona, transcorren cap a les comarques interiors per paratges de muntanya i finalitzen el trajecte a la vora del mar.
L’aportació de Carmen Perrotta ha consistit en un estudi i una anàlisi comparativa entre les fotografies de Valentí Fargnoli conservades a l’Institut Amatller d’Art Hispànic, dins el fons d’Adolf Mas, i les del Fons Valentí Fargnoli custodiades per INSPAI.
Localitzant les fotografies coincidents, Perrotta ha estat capaç d’obtenir informació rellevant —com una datació més precisa o hipòtesis sobre la creació de reportatges o la manera en què el fotògraf va executar les imatges—, que s’ha incorporat en aquesta actualització del volum.