lA CRÒNICA
L’escola, l’últim bastió
Eren col·locats curosament sobre la taula i se’n podia percebre l’olor de passat. Podien semblar un atrezzo bonic , són una antiguitat assequible si es dona un cop d’ull als webs de col·leccionistes. El que fa noranta anys eren manuals escolars destacaven d’entre les novetats, que també s’oloren, i que omplen les prestatgeries flamants de la llibreria Les Voltes Educa , a la presentació, dimecres al vespre, del voluminós, una tesi doctoral ampliada sobre una història de resistència a les aules, La repressió del català a l’escola. Tres-cents anys de lluita i resistència (1715-2018), de David Pujol i Fabrelles, professor especialista en història de l’educació, i editat conjuntament per l’ Institut d’Estudis Catalans (IEC) i Editorial Gavarres .
Petites joies dels anys 30 de l’Agrupació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Formen part de l’estudi de David Pujol Fabrelles a 📕 ‘La repressió del català a l'escola. Tres-cents anys de lluita i resistència’ (1715-2018) @lesvolteseduca @GrupGavarres pic.twitter.com/tECLr3HaWO
— Gemma Busquets Ros (@gemmabusquets) December 28, 2022
Sempre enamorats pel vell, David Pujol va explicar l’ús d’aquestes joies educatives amb la dimensió adequada, perfecte perquè l’obrin dues mans menudes, amb cobertes acolorides però sense un virolat excessiu tot i el desgast que el temps impregna sempre a les estridències. Hi havia El llibre de la natura. Primer grau (1932), de Salvador Maluquer Nicolau i Antoni Parramon Tubau, pioner en l’ensenyament de les ciències naturals en un llibre esplèndid que va significar, segons va detallar Pujol, un salt qualitatiu. Els autors recordaven als mestres, però, que el llibre era una guia de treball per als escolars, ja que havia de despertar el seu interès per l’entorn, no quelcom a recitar com un parenostre.
El llibre de la natura i La Història de Catalunya de Ferran Soldevila formaven part del material pedagògic innovador editat per l’entitat educativa més important del primer terç del segle XX, l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. La tasca desenvolupada per la protectora és un dels valors afegits de la tesi de David Pujol, defensada a la UdG el maig del 2019 i guardonada el 2021 amb el Premi de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans. El seu president, Jaume Guillamet, va evocar les figures de Francesc Ferrer i Gironès i Modest Prats, “a qui els hauria agradat” un llibre que analitza les llums i ombres del català a l’escola i alhora convida a la reflexió amb els embats actuals. Guillamet va incidir en la importància que té la llengua a l’escola i d’aquí els seus atacs històrics, a diferència del que ha tingut la premsa en català: “El periodisme és una activitat econòmica, mentre que l’educació és una activitat d’estat.” En aquest sentit, David Pujol va donar valor a les fites aconseguides amb la immersió lingüística, “uns anys de bonança i de reconeixement del català com a eina de cohesió i d’ascensió social”. És per això, va destacar, que l’escola és el bastió a atacar. L’activista Jaume Piquer va insistir que cal mantenir el compromís amb la llengua, amb el seu ús, sense excepcions. Així, David Pujol va apuntar als “mestres renunciants” que abandonen el català a petició d’una família en una reunió: “Donen el missatge que la llengua important és el castellà.” Des del públic es va fer remarcar la necessitat d’un blindatge polític del català: una llengua viva a les aules i als patis i parcs i no una raresa, quelcom per col·leccionar, que fa gràcia, estampat en les pàgines groguenques d’un llibre que explica el canvi d’estacions.