6 projectes de parcs eòlics marins
El debat sobre les energies renovables ha estat un dels més importants aquest 2022 a les comarques gironines
La mort del bisbe Pardo, la sequera o la recuperació del turisme, entre els temes més destacats
Els projectes de parcs eòlics marins davant de la badia de Roses han anat caient al llarg del 2022 al registre del Ministeri per a la Transició Ecològica. A la primera iniciativa, el Parc Tramuntana anunciada l’any passat, s’hi han sumat cinc documents inicials de projecte més al llarg del 2022. El Gavina, d’Iberdrola; el Medfloat Pilot Park –de petites dimensions–, de l’enginyeria basca Saitec; el Catwind, de Cobra; L’Empordà, de Capital Energy Offshore, i el darrer, Creus, de Ferrovial.
Quatre dels projectes plantegen una potència inicial de 500 MW, amb una trentena de molins d’uns 200 metres d’alçada a una vintena de quilòmetres del cap de Creus, però visibles des de l’Estartit. El de Cobra, en canvi, duplicaria la potència i el nombre d’aerogeneradors, un horitzó que amoïna molts empordanesos i científics del CSIC. Antonio Turiel sosté la batalla que l’impacte en els ecosistemes, el paisatge o la pesca no compensarà unes expectatives energètiques que posen en dubte.
El projecte està pendent de l’aprovació dels plans d’ordenació de l’espai marítim (POEM) del ministeri, tot i que es dona per fet que hi haurà llum verd. La Generalitat hi aposta amb l’única oposició de la CUP al Parlament, i el darrer matís de la consellera Teresa Jordà que els estudis siguin rigorosos i es comenci per una prova pilot. Des de Parc Tramuntana, Sergi Ametller, en defensa la viabilitat i aposta pel debat amb el territori, compensacions i integració en forma de línies terrestres soterrades i l’opció d’obrir l’obra a petits inversors. Però l’oposició no afluixa al territori, també contra els quatre parcs eòlics a l’Albera –on el Galatea pot obrir el camí– i dues grans instal·lacions fotovoltaiques que avancen a Ordis i Santa Llogaia.
7,25
milions de turistes
L’hostaleria gironina ha viscut un 2022 de rècord d’arribada de turistes, sobretot al litoral de la Costa Brava, amb 7,25 milions de visitants comptabilitzats (un 6,99% més que l’històric 2019) i gairebé 23,9 milions de pernoctacions (un increment del 3% respecte a la darrera dada prepandèmica), encara que s’hagin escurçat les estades mitjanes fins al tancament de setembre. Pel Patronat de Turisme Costa Brava-Girona, hi ha marge de millora si s’aconsegueix recuperar els operadors turístics britànics. El sector turístic, però, veu amb preocupació l’augment dels costos de les factures de llum i gas. En aquest sentit s’han disparat de 10.000 fins a 40.000 euros, un volum que els empresaris no poden compensar “ni apujant un 25, un 30 o un 40% les tarifes”. Una altra dada: la mitjana de despesa dels visitants a la ciutat de Girona ha augmentat un 15% respecte del 2019, segons Caixabank.
2,1
milions al Thyssen
El govern de la Generalitat ha complert el compromís amb el projecte del Museu Carmen Thyssen a Sant Feliu de Guíxols i ha donat llum verd a una subvenció per un import de 2.100.057 euros, durant els anys 2022, 2023, 2024 i 2025. L’objectiu de l’esperada subvenció és donar suport a la creació per assolir “en tots els seus vessants, des de l’exhibició i contemplació de l’art fins a l’aprofundiment especialment en la creació artística, la investigació i la difusió”. El museu tindrà una important col·lecció d’obres de reconeguts artistes catalans de la pintura dels segles XIX i XX. En destaca el gènere paisatgístic i altres peces d’estil realista, modernista, noucentista, impressionista i postimpressionista, i també de la generació del 1917 i les avantguardes. També inclou escultures de Manolo Hugué, Josep Clarà i Xavier Corberó. Les obres del futur equipament van començar el 4 d’octubre passat amb la reurbanització de la plaça del Monestir. S’ha arribat a final d’any, doncs, amb els treballs d’ampliació de les voreres del carrer de Callao, de la cantonada del carrer de l’Hospital i de l’hostaleria que hi ha a tocar de l’església, incloent-hi un rellevant nombre de noves places d’aparcament.
32%
als embassaments
Després de dos anys molt secs, l’alerta per sequera s’ha estès a 210 dels 221 municipis gironins i les reserves mitjanes al sistema Sau-Susqueda i a Darnius-Boadella ja són inferiors a un terç de la capacitat total. La dessalinitzadora de Blanes fa mesos que funciona a plena capacitat, i el fantasma de les restriccions, si no plou, ja és a l’horitzó.
Les pluges que han anat caient, com ara l’episodi de mitjan desembre, només alenteixen el ritme de davallada dels embassaments. I les limitacions, per ara, afecten només el reg de jardins privats, l’emplenament de piscines i les explotacions ramaderes. També els pagesos, que a l’hivern poden prescindir en bona part del reg, però que temen que si la situació no es corregeix, les collites del 2023 se’n ressentiran.
85%
de frau elèctric
Al barri gironí de la Font de la Pólvora, el 85% de l’electricitat que s’hi consumeix no passa per cap comptador. Dels 642 punts de subministrament que té el barri, n’hi ha 301 que no estan regularitzats (el 47%) i que arriben a consumir fins a sis vegades més llum que la resta. Això segons calculava Endesa en els últims mesos de l’any. La companyia també feia públic en el darrer tram de l’any que un de cada tres habitatges del barri del Culubret, a Figueres, no tenia comptador de la llum. Van desvelar que el barri té 340 punts de llum, des quals només 229 tenien contracte, dit d’una altra manera: un 32,6% estaven connectats fraudulentament. Tant a Figueres com a Girona aquestes manipulacions estan directament associades al cultiu massiu de marihuana. Molts veïns de la zona en paguen un preu altíssim, amb talls constants de llum des de fa anys. Aquest 2022 s’ha posat la situació en coneixement de la fiscalia per si la companyia n’és responsable. Els veïns al Culubret fa més de deu anys que ho pateixen.
143
anys tenia la llibreria Geli
De tots els tancaments d’establiments històrics que es produeixen any rere any, pocs n’hi va haver que commoguessin tant com la desaparició de la Geli del carrer de l’Argenteria de Girona. Fundada el 1879, va tancar les portes el 31 de maig, després de cedir a l’oferta sucosa de la veïna joiera Quera, un altre comerç històric, perquè pogués ampliar el seu aparador d’articles de luxe. Tot i que al principi es va plantejar de reobrir-la en algun altre local del mateix Barri Vell, amb tot el seu riquíssim fons bibliogràfic però sense l’encant d’un temps antic que venerava els llibres com el que es respirava a la seu original, el seu propietari, Pere Rodeja, va acabar optant per integrar-se al grup de socis de la Llibreria 22. I se sumava a una altra trista desaparició de principis d’any, la de Cal Rei, de teixits i objectes per a la llar.
4
propostes de variant d’Olot
El Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori posa a licitació, al febrer, la redacció del projecte constructiu de les variants d’Olot i les Preses, un tram de 12 km que comprèn els termes de la Vall d’en Bas i Olot, entre la rotonda del polígon de la Serra i l’enllaç de l’A-26 a l’altura de la carretera de la Canya. El projecte haurà de cenyir-se als traçats als quals –quatre en el cas del tram de les Preses i la Vall– ja s’ha donat el vistiplau, d’un carril per sentit. El procés de licitació s’inicia sense disposar encara de les declaracions d’impacte ambiental, el contingut de les quals haurà de tenir en compte qui rebi l’encàrrec de fer el projecte constructiu. El projecte haurà d’estar redactat l’abril de l’any que ve. El pressupost és de 2,6 milions d’euros.
15%
de pisos turístics a Girona
És el percentatge que fixarà l’Ajuntament amb la modificació del pla general, que ha començat a tramitar a partir de l’acord de ple del mes de novembre. Mentrestant, hi ha una moratòria d’un any (el segon) en les altes de pisos turístics a la ciutat. En el futur límit del 15% a tots els barris hi haurà una excepció: es podrà obrir una activitat al sector del Barri Vell i Mercadal si és en un edifici amb ascensor i que s’ha rehabilitat integralment. Si el bloc és accessible i habitable, la primera planta del bloc podrà ser per a un HUT.
2
alcaldes al Gironès pleguen
L’any 2022 és l’any que David Mascort deixa l’alcaldia de Vilablareix després d’onze anys. En du 23 a l’Ajuntament i va renunciar al càrrec al mes de juliol. L’ha substituït Maite Tixis. A la capital del Gironès, el 2023 hi haurà nou alcalde o alcaldessa. L’actual batllessa, Marta Madrenas (Junts), va anunciar el 23 de maig que no es presentaria a la reelecció. Amb la vara des del març del 2016, Madrenas considera que ha acabat el seu cicle en la política municipal. És regidora des de fa tres mandats, és a dir, des del 2011. Dues baixes importants en un 2023 d’eleccions municipals.
3,5
tones a Vacamorta
El 22 de desembre passat va començar la prova pilot per al buidatge de l’abocador de Vacamorta, a Cruïlles, arran d’una sentència judicial. Durant la prova pilot s’extrauran les primeres 20.000 tones de residus, que semblen moltes, però tot just són unes quantes palades en un extrem d’un dipòsit immens que n’amaga uns tres milions i mig més, segons l’últim càlcul que dona per bo el director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Isaac Peraire.
21
dies de vaga de neteja a Salt
Des del dia de Nadal del 2021 i fins al dissabte 15 de gener del 2022, la brutícia es va acumular pels carrers de Salt. L’estira-i-arronsa entre els treballadors i els responsables de Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) va allargar l’acumulació de deixalles i de rates durant tres setmanes. L’Ajuntament va decidir quedar-se’n al marge i va anunciar que descomptaria els 21 dies sense el servei habitual en la taxa d’escombraries el primer trimestre d’aquest any.
29
graus a l’estany de Banyoles
El 5 d’agost la temperatura de l’aigua de l’estany de Banyoles va assolir els 29 graus de temperatura, un registre que es va mantenir els cinc dies següents. Va ser el valor més alt recollit mai al llac. Fins aleshores, les temperatures més elevades de l’aigua havien estat els 28,8 graus als quals es va arribar a finals de juliol del 2013. Em aquesta llista, el tercer valor més alt va ser precisament el juliol d’aquest 2022, (28,6). Per sobre dels 28 graus també hi havia hagut mesuraments l’agost del 2012 i el del 2017. Pel que fa al nivell de l’estany, durant l’episodi de més calor no va anar més avall dels 19 cm negatius en relació amb la cota zero, un mesurament que no és especialment baix. El setembre del 1994, per exemple, va descendir fins als 24 cm negatius.
Aquesta informació l’han elaborat: Emili Agulló, Joan Trillas, Gemma Busquets, Jordi Ferrer, Joan Puntí, Jordi Casas, Ramon Estéban, Jordi Camps Linnell i Eva Vàzquez.
3 multicinemes han tancat
El darrer, l’Arinco de Palamós, abaixava la persianael 30 d’octubre passat. Aquest 2022 s’havien afegit a la llista de sales que tanquen dues més d’emblemàtiques: a Girona, el cèntric Albèniz, que s’havia convertit en multisala l’any 1998. Al mes de juliol havia tancat les portes definitivament, a menys d’un any de complir el centenari de la seva obertura (15 abril del 1923). El primer a abaixar la persiana aquest any 2022 va ser la multisala Las Vegas de Figueres, del carrer Sant Pau, al mes de febrer.
6 milions per la uralita de la Bisbal
La Generalitat ha destinat 6 milions d’euros per a la retirada dels teulats d’uralita afectats per l’històrica pedregada de la Bisbal d’Empordà, que el 30 d’agost va provocar la mort d’una nena de 20 mesos i va malmetre centenars de teulats, vehicles de la capital del Baix Empordà i nombrosos ferits. La tempesta, que va ser extremadament violenta i va deixar pedres de gel de 10 centímetres de diàmetre a l’Empordà, va ser qualificada d’“insòlita” pel Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat). Segons el Meteocat, aquesta pedregada és la més gran mesurada des que hi ha registres, des de l’any 2002, i el rècord el tenia fins ara Torelló, amb pedres de 7 centímetres de diàmetre.
1.200 afectats a Platja d’Aro
Aquest any tancarà a Castell-Platja d’Aro amb l’objectiu d’abordar, finalment, un tema delicat: solucionar que uns 1.200 propietaris de pisos d’edificis a primera línia de mar, concretament els situats en un quilòmetre que s’allarga per la façana marítima, tenen dificultats a l’hora de vendre les seves propietats o recepcionar herències. El motiu és la impossibilitat d’inscriure l’operació en el registre de la propietat, perquè, amb la llei a la mà, aquestes propietats són dins la zona de domini públic, ja que la línia marítima i terrestre passa pel mig del solar. A l’Estat espanyol hi ha dotze municipis en aquesta situació i, a Catalunya, només dos: Platja d’Aro i Castelló d’Empúries. La llei de costes és del 1945.
13,2 milions de reclamació dels ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià a Agissa
L’empresa supramunicipal Cicle de l’Aigua del Ter SA (Catsa) ja treballa en la gestió de l’abastament i la distribució d’aigua potable de Girona, Salt i Sarrià de Ter des del mes de novembre. La municipalització de l’aigua s’ha concretat aquest any, i són ara els consistoris dels tres municipis els que vetllaran pel servei, després que el 2017 un jutjat li atorgués les regnes i apartés la part privada de l’antiga empresa mixta, Aigües de Girona, Salt i Sarrià (Agissa) –la societat mixta està dissolta des del 23 d’octubre–. Els tres consistoris han fet una reclamació de 13,2 milions d’euros al soci privat (Girona SA) per incompliments en inversions i reposicions. La reclamació s’afegirà a les diligències penals obertes al jutjat d’instrucció número 2 de Girona per suposats delictes dels gestors de Girona SA.
2 judicis de l’1-O: la repressió és persistent en l’estratègia de desgast de l’Estat
La vaga de lletrats va fer ajornar, el 10 de març del 2022, el judici pels talls de les vies del TAV a Girona durant el primer aniversari de l’1-O. És el cas conegut com a 21 raons. A la majoria dels detinguts se’ls va arxivar la causa, però hi ha quatre encausats pendents del judici que se celebrarà els dies 28 i 29 de març del 2023. També és el cas de Carla Costa, cara visible dels represaliats: el judici s’havia de celebrar el 23 de novembre i s’ha ajornat fins al 26 de juny del 2023. L’independentisme de base veu els ajornaments com una estratègia de desgast de l’Estat. S’han celebrat, però, dos judicis per les protestes per la sentència del procés: Robert Llach va sortir absolt del judici del 8 de juny i el judici de Pau Sànchez va ser el 6 de juliol. D’altra banda, l’Audiència va absoldre Ricard Llorente, acusat d’agredir els Mossos en la manifestació del 6-D del 2018 contra un acte de Vox. I el 19 de setembre va ser l’última concentració a la plaça del Vi de la plataforma Girona Vota.
400 figurants en el rodatge de la sèrie ‘Mrs. Davis’
El rodatge a Girona, Figueres i Lloret de Mar de la sèrie Mrs. Davis va aixecar, el mes passat, molta expectació, pel desplegament logístic i pel fet de mobilitzar uns quatre-cents extres. Mentre al castell de Sant Ferran hi van poder rodar amb una certa intimitat, a la capital gironina el fet de tancar el Barri Vell va desfermar l’interès, i malgrat la seguretat vam ser testimonis de la crema de cinc templers a la plaça dels Apòstols, ambientada en plena època medieval. Aquest no ha estat l’únic rodatge a les comarques gironines, també han localitzat en aquestes contrades sèries com Terra de dones, amb Eva Longoria com a productora i protagonista, o La Mesías, de Los Javis. I els Jardins de Santa Clotilde van lluir el seu minut i escaig de glòria a La casa del Dragón, d’HBO.
14 anys de mandat del bisbe Pardo
“Perquè tinguem vida” és el lema que va triar Francesc Pardo quan va ser ordenat 114è bisbe de la diòcesi de Girona, l’octubre del 2008. La seva mort, el 31 de març del 2022, als 76 anys, deixa un pontificat marcat pel seu tarannà optimista i per la seva presència en la vida social i cultural de la diòcesi, ocupant un espai d’autoritat en els actes públics. El bisbe Pardo reivindicava la presència de l’Església al carrer. Defensor del diàleg i la negociació del dret a decidir el 2017, era considerat massa catalanista per la jerarquia espanyola i els seus mitjans. Durant aquests prop de catorze anys ha hagut de fer front a reptes estructurals com ara la falta de preveres (resolt donant més protagonisme a diaques i laics), i d’altres de sobrevinguts, entre els quals els casos de pederàstia dins la diòcesi o la polèmica de les immatriculacions de béns immobles.
