L’eix transversal, deu anys després del desdoblament
El volum de trànsit gairebé s’ha doblat respecte al 2012, tot i que des del 2019 s’ha frenat
La doble calçada ha evitat moltes morts en una dècada
El desdoblament de l’eix transversal (C-25) compleix aquest gener deu anys de la seva obertura al trànsit, després de quatre anys d’obres que havien començat el 2008 i que es van fer molt llargs per als conductors, amb retencions i havent de circular a velocitats molt lentes pels trams on les noves calçades s’havien construït de manera alterna al nord o al sud, per mantenir radis de corbes més amples i salvar els nombrosos accidents geogràfics, amb nous túnels i viaductes, a través del massís de les Guilleries. Va ser una de les inversions més destacades a les comarques gironines, amb permís de la línia del TAV Barcelona-Figueres, que aquesta setmana entrant també complirà la seva primera dècada en servei, però amb uns beneficis més quotidians per als habitants i empreses de la demarcació, que guanyaven una connexió més directa amb Lleida, però sobretot amb Vic, Ripoll o Manresa.
Els treballs per desdoblar la via es van adjudicar per 721 milions, una xifra inassumible per a la Generalitat però necessària per posar fre a l’elevada sinistralitat que acumulava el traçat en calçada única, estrenat el 1998 i que aviat va esdevenir una drecera econòmica per als vehicles pesants que travessaven la Península amb origen o destinació a l’altra banda dels Pirineus i volien estalviar-se peatges a l’AP-7.
Noves tendències
Una dècada després, el trànsit a la via gairebé s’ha doblat. Dels 8.669 vehicles d’intensitat mitjana diària (IMD) que la recorrien el 2012 entre Riudellots i Cervera, el volum s’ha situat al voltant dels 16.000 diaris, una xifra que es va superar sobradament el 2019 i que durant la pandèmia va davallar una mica per sota. Però que ha tornat a remuntar, potser alleugerida arran de l’alliberament dels peatges a l’AP-7 i l’AP-2, un corredor més planer per al trànsit passant de llarga distància, tot i que menys directe per a les indústries càrnies que aglutinen la Selva, el Gironès i Osona.
Pel que fa a la sinistralitat, la xifra de més de 200 víctimes mortals que la carretera acumulava entre el 1998 i finals de 2012 –majoritàriament per xocs frontals després d’avançaments– ha caigut en picat una dècada després de la seva conversió en autovia. Hi ha continuat havent víctimes mortals, però la primera de la nova llista no es va produir fins tretze mesos després, el febrer del 2014, i va ser un veí de la Bisbal. I en els sinistres, ara habitualment menys greus, hi influeixen més els factors meteorològics, com ara la boira o el gel.
LES XIFRES
“Es busca l’estalvi fins al 2039”
La millora de l’enllaç amb l’AP-7 i l’aeroport
El president de l’Àrea d’Ordenació del Territori de la Cambra de Girona, Àlex Gilabert, destaca els avantatges del desdoblament de la C-25 per a la seguretat del trànsit i la vertebració de l’economia amb les comarques de Lleida i la Catalunya interior. Però creu que hi ha encara aspectes millorables a l’extrem gironí, sobretot la connexió pendent amb l’AP-7, ja que actualment només estan resolts els enllaços amb l’A-2, i hi suma la necessitat d’una altra connexió amb garanties amb l’aeroport de Girona-Costa Brava i la nova estació del TAV prevista per als pròxims anys. Una opció, diu Gilabert, seria revitalitzar el branc de la C-25z, tancat al trànsit des de fa anys.
El govern paga 479 milions i n’estalviarà 781 el 2039
El peatge de 9 euros per vehicle lleuger i 12 per cada camió que passés per la C-25 s’havia convertit en una costosa hipoteca que el govern va intentar saldar el 2017 (deu anys després) per 530 milions, i el 2022, en la nova “finestra” que el contracte d’adjudicació amb Cedinsa deixava oberta als 15 anys, la Generalitat va liquidar al novembre per 479 milions a la concessionària. Segons va anunciar el govern el dia d’any nou, quan es feia efectiu el traspàs, l’estalvi en matèria de peatge a l’ombra fins al 2039, quan havia d’expirar el contracte de desdoblament si no hi havia rescat, serà d’uns 781 milions per a l’erari català, tot i que Cedinsa ha presentat recursos contra l’operació.