Un any sense notícies de Madeleine McCann

Una senzilla missa a la localitat de Praia da Luz recordarà avui la desaparició, ara fa un any, de Madeleine McCann. Res més. Encara que semblava impossible que es deixés de parlar constantment d'ella, al final la realitat s'ha imposat. I la realitat és que ningú sap absolutament res de què li va passar a la nena britànica de quasi quatre anys aquell 3 de maig del 2007 a la nit, quan dormia a l'habitació d'un apartament turístic de l'Algarve portuguès.

La nena estava amb els seus germans petits, dos bessons de dos anys, i els pares els havien deixat sols per anar a sopar amb uns amics. La campanya mediàtica impulsada per aquests per trobar la petita (amb visita al Papa inclosa) i el fet que la desaparició tenia tots els ingredients per enganxar un públic morbós van convertir el cas en un culebró mundial sense precedents.

I és que el cas ho tenia tot per convertir un drama en un filó per la premsa: una nena preciosa possiblement raptada quan l'havien deixat sola, uns pares joves, guapos i metges (i fervents catòlics) amb poder adquisitiu molt alt i pròxims a la classe poderosa britànica, una mare amb cara de malvada que no plorava mai i cada dia feia fúting i es canviava de vestit, rumors sobre el fet que als nens se'ls sedava quan els pares volien sortir. La cosa es va anar enredant -gràcies a les filtracions de la premsa- i va arribar al punt més àlgid quan la policia portuguesa (sempre posada en dubte i, des d'Anglaterra, subtilment menyspreada) va declarar sospitosos els pares.

L'ombra de la sospita es va anar teixint al voltant dels fins aleshores compadits Gerry i Kate McCann (a qui els gossos ensinistrats perseguien), que es van quedar sense la solidaritat mundial. Es va passar del "no pot ser" al "aquests dos no són aigua clara" fins a acabar en un linxament mediàtic. I tot i que ara, un any després, han canviat moltes coses -el responsable policial del cas va ser fulminantment destituït per haver-los criticat i fins i tot la premsa sensacionalista britànica s'hi ha disculpat, un fet, també, sense precedent-, Kate i Gerry McCann no acaben de recuperar la simpatia del món. Tot i que ells mantenen l'esperança de "trobar-la amb vida", la nena, com el primer dia, continua desapareguda i els investigadors la donen per morta. La realitat és que, tot i que s'ha regirat tot, estem com el primer dia.

L'últim a assegurar que estava a punt de trobar el cos de Madeleine va ser un advocat portuguès, Marcos Aragao Correia, que, després d'una investigació privada molt costosa, ara fa un mes va fer rastrejar el pantà d'Arade, a Silves, sense cap resultat positiu. Els submarinistes van trobar cordes i sacs de plàstic i un mitjó blanc de nena amb el qual es va especular. De seguida els McCann van dir que la nena no duia mitjons quan va desaparèixer i van desautoritzar la recerca.

El món, pendent
Abans que ell mig món havia vist Madeleine en algun lloc del planeta. Va ser especialment difosa la fotografia d'una nena marroquina molt rossa que va fer una turista espanyola de viatge a Zinat. Poques hores després es revelava que la menor era una nena berber filla d'uns camperols. Abans havien cregut veure-la a l'Argentina, a Holanda, a Bèlgica i, fins i tot, a Cartagena.

També va resultar ser falsa la pista d'una carta anònima enviada al diari holandès De Telegraaf que deia que la nena estava enterrada en un bosc a 15 quilòmetres de l'hotel de l'Algarve d'on havia desaparegut. Aquesta pista va ser tinguda en compte de manera molt especial, ja que una carta igual al mateix rotatiu va revelar ara fa dos anys on eren els cossos de dues nenes segrestades i assassinades a Lieja.

La hipòtesi que Madeleine havia sigut raptada va ser, durant molts mesos, la principal. La teoria l'avalava una de les amigues dels pares de la menor, una anglesa que va sopar amb el matrimoni i uns amics el dia dels fets. L'amiga, que va arribar tard al sopar, va veure com un home s'enduia embolicada amb una manta una nena rossa que anava en pijama. La dona no va donar importància al fet fins que, mitja hora després, Kate McCann va pujar a l'habitació on eren els seus fills i va descobrir la desaparició de la nena.
Ja des d'un primer moment es va fer un retrat robot d'un possible sospitós i tant la família com desenes de famosos britànics, commoguts per la història, van començar a oferir diners a tothom que aportés alguna pista. La campanya mediàtica de recerca va començar i milers de cartells amb la foto de la nena es van repartir per tot el món. Els pares de la menor van rebre el suport monetari de diversos milionaris britànics, que es van solidaritzar amb ells.

Uns dies després de la desaparició es va fer la primera detenció. Robert Murat, un home de 33 anys de nacionalitat britànica que vivia en un xalet proper a l'hotel, va ser detingut i després posat en llibertat. Vivia sol amb la seva mare.

La teoria del segrest amb finalitats sexuals (es va dir que el segrestador havia forçat els barrots d'una finestra per entrar a l'apartament) va patir un revés quan, al mes d'agost, els mitjans de comunicació van filtrar que la policia (gràcies a gossos ensinistrats) havia trobat restes de sang a l'apartament i que si les proves d'ADN (enviades a Anglaterra) confirmaven que la sang pertanyia a Madeleine, com la policia portuguesa sospitava, podia voler dir que la nena hauria pogut morir a l'apartament i que, després, s'hauria fet desaparèixer el seu cos. La nena podria haver mort accidentalment, però el fet que s'hagués intentat netejar les restes de sang indicava que al darrere hi podria haver hagut un homicidi.

A partir d'aquest gir la policia va començar a investigar el cercle més pròxim a la nena: els pares (la mare va ser interrogada l'endemà mateix a comissaria) i els amics. També els seus cotxes i pertinences personals. Uns dies després -i també gràcies a una filtració de la premsa- es va saber que hi havia "llum al final del túnel" i que es començava a creure amb força la idea que Maddie havia mort a l'apartament on dormia. Se citaven "trucades telefòniques i mails dels McCann i el seu cercle" per avalar aquesta teoria. Es van intensificar les recerques al mar i als penya-segats de l'Algarve .

La teoria que no hi havia hagut rapte tenia el suport de l'olfacte dels gossos policia, que havien detectat "olor de cadàver" tant a l'apartament com a l'església de Praia da Luz on anaven a resar diàriament Kate i Gerry McCann com en molts objectes personals d'ús diari de la parella, entre els quals un osset de peluix propietat de Maddie que la seva mare sempre duia a sobre. Això i el fet que es van trobar restes de la nena (sang i cabells) al maleter d'un cotxe que els seus pares van llogar quan ella ja havia desaparegut van fer sospitat que, potser, l'havien amagat i ells mateixos, l'havien fet desaparèixer. Aleshores es va dir que potser els pares s'havien passat amb els sedants subministrats a la nena perquè s'adormís i que se'ls va morir.

Sospitosos oficials
A principis de setembre els pares de Madeleine van ser declarats oficialment sospitosos de la mort de la seva filla. Ells ho van negar i es van declarar "enfonsats". Tot i l'acusació, dies més tard se'ls va permetre tornar a casa seva. Van començar a perdre l'ajuda d'alguns milionaris i la gent es va qüestionar quin ús farien dels diners aconseguits gràcies a les donacions: més d'un milió i mig d'euros.

Ja a Anglaterra, els McCann es van posar a mans dels advocats més brillants i costosos. A Portugal es va fer públic el diari de Kate, on qualificava els seus fills d'histèrics i entremaliats. "No puc més", es veu que va escriure uns dies abans de desaparèixer Maddie.

Tot i que al desembre es va confirmar que les anàlisi d'ADN no aportaven "indicis sostenibles davant un tribunal" per implicar els pares en la desaparició de la nena, la justícia portuguesa no els ha exculpat. Des de Portugal no s'ha dit res més i només ara fa uns dies es va saber que els nous investigadors volien fer una reconstrucció dels fets i havien demanat la col·laboració dels pares, que ja s'hi han negat. En canvi, qui sí que s'ha disculpat amb els pares ha sigut la premsa britànica, que un gest sense precedents, ha lamentat "l'absoluta falsedat" de les informacions publicades sobre els McCann. I així estem.