Figueres posposa l’aprovació del pla educatiu per la petició d’una quinzena d’escoles i instituts

El ple de Figueres ha acordat deixar sobre la taula el punt de l’ordre del dia del ple que preveia aprovar el pla educatiu de ciutat. La decisió s’ha pres després que una quinzena de directors i directores d’escoles i instituts de la ciutat hagin entrat un escrit aquest mateix dilluns demanant que abans d’aprovar el document “es tinguin en compte” les seves aportacions i s’incorporin “els estudis i la concreció pressupostària” per evitar que el pacte “quedi només en una declaració d’intencions”. L’alcaldessa, Agnès Lladó, ha dit l’objectiu és aconseguir un “pacte real” amb “unanimitat” i ha anunciat una reunió amb els signants per explicar-los el procés que s’ha seguit.

Lladó ha defensat que es tracta d’un pla treballat durant dos anys però ha dit que no volen “jugar” a la seva “instrumentalització”. El Pla preveu, entre d'altres, ampliar els recursos humans de l'àrea d'educació de l'Ajuntament; estudiar fórmules per ampliar el nombre de places ofertes a les llars d'infants i les possibles ubicacions que han de tenir o crear una nova llar al barri de la Marca de l'Ham. Pel que fa a l'educació primària, preveu treballar en una zonificació més idònia de cares al curs 2024-25; convertir l'escola Pous i Pagès en un institut escola i preveure una nou centre escolar al Turó Baix que acolliria el nou Pous i Pagès. Un cop es fes, la intenció passaria per reconvertir les actuals instal·lacions en un nou centre de formació professional integral.

També contempla convertir l'escola Amistat en un nou institut escola i incrementar i adequar l'oferta postobligatòria de la ciutat d'acord amb els agents implicats, entre d'altres. 

Els signants de l'escrit hi veuen mancances i aspectes a millorar. Entre elles, el fet que el document no concreti els objectius generals i específics o que no es concreti que la conversió del Pous i Pagès en un institut escola hauria de ser una "actuació provisional i transitòria". De no ser així, diuen, "s'aniria en contra d'una visió inclusiva i es tractaria d'una mesura no orientada a evitar la segregació".

A més, consideren que hi ha moltes actuacions "bàsiques i imprescindibles" que ni tant sols s'esmenten com ara l'educació en el lleure, la formació d'adults o l'absentisme escolar i asseguren que no hi han participat totes les direccions dels centres de figueres sinó una "representació" de sis direccions de primària i secundària.

Entre els signants de l'escrit hi ha l'escola l'Amistat, Anicet de Pagès, Joaquim Cusí, Josep Pallach, Pous i Pagès, Salvador Dalí, Sant Pau i els instituts Deulofeu, Cendrassos, Narcís Monturiol, Muntaner i Olivar Gran, entre d'altres. 

Al ple que havia d'abordar l'aprovació del document, l'alcaldessa ha proposat deixar el punt sobre la taula per tal de buscar "unanimitat". "Després de la instància que hem rebut aquest matí de diferents directors, considerem que hem d'explicar millor el document", ha dit. Per això, ja s'ha convocat una reunió amb els signants per abordar-ho. 

 D'altra banda, la Guàrdia Urbana de Figueres ha reprès aquest dilluns les protestes al pla i durant tota la sessió prop d'una quinzena d'agents han estat proferint xiulets des de l'exterior. Els assistents també han dut pancartes on s'hi podia llegir 'Mentiu als ciutadans i als treballadors'; 'Vergonya de govern' o 'Casellas: "Posant desordre". 

 Fa unes setmanes el sindicat SIP-Fepol va trencar negociacions amb l'equip de govern, que havia reprès després del conflicte per les hores extra de l'Acústica. "La gota que vessat el got", va explica el delegat del sindicat, Sergi Fernandez, era la intenció d'incloure a les fitxes laborals la disponibilitat sense pagar-la. A això, s'hi suma que no s'han inclòs tres noves fitxes que havien "pactat" i que se'ls ha "exclòs" de l'augment de remuneració per treballar festius i per nocturnitat, que sí que s'ha aplicat en els treballadors esportius i de museus.

 La decisió de tornar al "conflicte" és compartida amb el sindicat CSIF i, a banda dels plens, també es volen convertir en "actors" presents als actes electorals.