Tots contra els feminicidis
El repunt del nombre de casos obliga a revisar protocols per protegir millor les víctimes
La demanda d’atenció de les dones per violència masclista creix després de l’estiu i de Nadal
“No es pot reduir el risc a zero”, diu un jurista
El repunt del nombre de crims masclistes que s’ha produït a l’Estat en les últimes setmanes ha aixecat una onada d’indignació social i ha obligat l’administració a convocar gabinets de crisi per consensuar estratègies i revisar els protocols per protegir millor les víctimes. Els fiscals, els Mossos d’Esquadra, Justícia, el ministeri i la conselleria d’Igualtat i Feminismes han visibilitzat un front comú. Tots tenen clar que cal millorar l’anàlisi dels casos, canviar algunes metodologies de prevenció i posar més el focus en els agressors. Interior ha proposat avaluar millor les situacions de risc i, en els casos més flagrants, alertar les dones que conviuen amb homes reincidents. I des del ministeri fiscal s’han donat instruccions perquè s’ofereixi més protecció a les dones víctimes de violència masclista i perquè es posin més polseres telemàtiques als agressors quan es detecti un risc mitjà-alt de feminicidi. Actualment, segons dades dels Mossos d’Esquadra, a Catalunya hi ha 38 casos de protecció amb aquest tipus de dispositiu.
La incidència en la prevenció i en la millora de la valoració del nivell de risc de les víctimes és un fet rellevant tenint en compte que, de les 113 dones que han mort en l’última dècada per violència masclista a Catalunya, només un 4,4% tenien algun tipus de protecció. I que l’any 2022, dels dotze feminicidis registrats –a Catalunya, a part dels comesos per la parella i l’exparella com es fa a la resta de l’Estat, s’hi inclouen també els comesos per altres familiars i els fills assassinats–, només quatre havien presentat denúncies prèvies i cap víctima tenia mesures de protecció vigents.
La directora general per a l’Erradicació de les Violències Masclistes, Laia Rosich, considera que totes aquestes accions haurien d’ajudar a reduir el nombre de víctimes mortals, que, des que es va començar a comptabilitzar a l’Estat, l’any 2003, “s’ha mantingut estable entre els vuit i els catorze casos, depenent de l’any”.
I com s’interpreta el repunt del nombre de casos que s’ha registrat a l’Estat en les últimes setmanes? Rosich opina que és “un fet circumstancial que s’ha donat en altres ocasions”. El que sí que sembla bastant clar és que “hi ha més casos quan hi ha més temps d’oci, quan augmenta el temps de convivència”, explica. Cal més anàlisi dels casos, però el que sí que se sap és que “el nombre de demandes de dones per agressió masclista augmenta després de l’estiu i també després de Nadal”.
Rosich insisteix en la importància de la prevenció comunitària i d’incrementar els recursos, però, igual que va dir la ministra d’Igualtat, Irene Montero, afirma que “no hi ha solucions màgiques” perquè és un problema estructural, un masclisme latent, que pot millorar “si s’analitzen millor els casos i es canvia la metodologia d’abordatge”, però també si hi ha una implicació de tota la societat, “si els veïns i veïnes estan més atents”.
A Europa, més casos
Tot i que no discuteix la necessitat de millorar els protocols per “aspirar” a reduir el nombre de víctimes mortals, el catedràtic de dret penal de la UOC Josep Maria Tamarit creu que és important que “la societat sàpiga que no es pot reduir el risc a zero”. Tamarit assegura que darrere de cada crim “hi ha diferents casuístiques a les quals és impossible avançar-se” i que “prometre a la gent que es faran actuacions per evitar tots els crims és enganyar-la, perquè no es poden esperar miracles”. “Una cosa és la indignació moral, que és molt lògica, i una altra és la capacitat d’actuar, de dissenyar respostes”, subratlla Tamarit, que assegura, a més, que a l’Estat espanyol, on aquest 2022 s’han produït 49 feminicidis, segons les dades de la delegació del govern contra la violència de gènere, el nombre d’assassinats masclistes “és baix si es compara amb altres països d’Europa, on la proporció és més alta”.
Andalusia i Catalunya
L’Estat espanyol, que va aprovar la llei orgànica de protecció integral contra la violència de gènere l’any 2004, comptabilitza els crims masclistes des de l’any 2003. En aquest període s’han produït 1.186 assassinats, i això que només es tenen en compte les dones mortes a mans de la parella o l’exparella i no pas els crims perpetrats per altres membres de la família, a diferència de Catalunya, que ha desplegat la llei del 2004 amb una primera legislació el 2008 i una revisió el 2020 en què s’amplia el concepte de feminicidi.
El nombre de crims s’ha reduït progressivament. L’any 2003 n’hi va haver 71 i des del 2020 la xifra s’havia situat per sota del mig centenar. “Per això preocupen aquests quatre crims del gener, per si poden alterar l’evolució estadística”, aclareix Rosich. Catalunya ha estat el segon territori amb més dones assassinades. El primer ha estat Andalusia.
Atenció psicològica les 24 hores
L’atenció a través del telèfon 900 900 120 i del correu electrònic [email protected] és un servei gratuït i confidencial, que funciona les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any, per atendre les demandes relacionades amb qualsevol situació de violència contra les dones.
Aquest any la conselleria d’Igualtat ha fet públiques les dades fins al mes d’agost, en què s’havien fet 8.174 atencions, de les quals 6.949 han estat per motiu de violència masclista. El 84,15% de les consultes van ser en l’àmbit de la parella; el 7,9%, en l’àmbit familiar; el 5,1%, en l’àmbit sociocomunitari, i l’1,12%, en l’àmbit laboral. El 89,6% de les trucades van ser per violència psicològica; el 33,5%, per motiu de violència física; el 6,7%, per violència econòmica, i el 6,2%, per motiu de violència sexual.
Des de finals d’any, ofereix atenció psicològica, també les 24 hores, i un primer assessorament jurídic. “Animem les dones a fer-ho servir, perquè és un primer pas per parlar, perquè t’escoltin”, diu Laia Rosich, directora general per a l’Erradicació de les Violències Masclistes.