L’abocador de Solius cessarà l’activitat d’aquí a dos mesos
L’Agència de Residus de Catalunya assumeix l’ordre judicial de tancar el dipòsit i cerca alternatives
Estudien diverses solucions provisionals i caldrà un nou abocador
La Generalitat acata la darrera sentència del Suprem, que confirmava l’ordre de posar fi a l’activitat a l’abocador intercomarcal de Solius, i en els pròxims dies la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas, signarà la resolució de tancament i clausura definitiva del dipòsit, que presta servei a vint municipis del Baix Empordà i el Gironès. Serà efectiva en un termini màxim de dos mesos, segons va anunciar ahir el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Isaac Peraire, a la plataforma Salvem Solius, que havia denunciat irregularitats en la darrera fase de l’abocador.
La Generalitat havia anat ajornant l’incòmode debat de cercar un nou abocador entre el Gironès i la Costa Brava Centre, i ahir Peraire lamentava ser “hereu de males decisions”, tot i defensar que, com en el cas de Vacamorta –que ja s’ha començat a buidar–, han començat a complir “sense vacil·lacions” les sentències. En el cas de Solius, no caldrà buidar-lo, però sí trobar un punt –o diversos– per abocar-hi els residus municipals a curt termini, i començar a planejar l’alternativa definitiva.
Diverses opcions
Com a recurs d’emergència, hi ha poques opcions. Lloret, per proximitat, seria la més viable per a les poblacions més meridionals. Fa gairebé una dècada, de fet, l’ARC ja va intentar que els municipis que no formaven part del consorci de Solius –la Mancomunitat Intermunicipal de la Conca del Riu Ridaura, que integren Llagostera, Santa Cristina, Castell-Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols i Calonge i Sant Antoni– aboquessin la resta a la planta de triatge de Lloret en els mesos d’hivern, quan l’activitat turística a Lloret, Blanes, Tossa i Santa Susanna la podia fer deficitària.
Però, a la pràctica, Cassà de la Selva, Celrà, Corçà, Forallac, Garrigoles, Mont-ras, Palafrugell, Palamós, Salt, Sant Jordi Desvalls, Torroella de Montgrí, Vall-llobrega, Vilablareix, Viladasens i Vilopriu han continuat fent ús de Solius. Per proximitat i tarifes més ajustades que no incloïen el sobrecost del triatge i els quilòmetres extres de transport. A Torroella, fins i tot, demanaven el 2013 poder recórrer a Pedret i Marzà, l’altra alternativa que el director de l’agència posava ahir sobre la taula, amb el centre de tractament de residus (CTR) del Vallès Occidental, a Vacarisses.
Costos afegits
Al sobrecost d’haver d’abocar la resta més lluny, s’hi sumen els de clausura de l’abocador i manteniment durant el període de 30 anys que estableix la llei, i que alguna font situa al voltant d’uns 40 milions d’euros. És, però, només una previsió que encara s’haurà d’avaluar segons el projecte definitiu, que Peraire diu que ara s’haurà de pressupostar, posar a concurs i adjudicar.
L’ARC, que participa en el consorci en un 50%, podria assumir-ne d’aquesta manera la meitat o més, però la despesa de clausura serà una hipoteca afegida per als cinc municipis integrants, que, al marge d’haver d’assumir l’encariment del dipòsit immediat, hauran de finançar, potser, part de la posada en marxa de la nova instal·lació que substitueixi Solius. El nou president de la mancomunitat des de fa tot just un mes, el regidor llagosterenc Enric Ramionet (CUP), diu que en els darrers anys s’han anat reservant partides anuals, però amb una previsió molt inferior al cost real. El dipòsit va ser legalitzat el 1987, amb una previsió d’activitat per 25 anys que s’ha acabat dilatant en el temps. Peraire, de fet, assumia ahir que la capacitat de la infraestructura, d’acord amb les darreres dades, s’hauria esgotat “en un termini de dos anys i mig o tres anys”, al ritme actual d’entrada.
Per començar a cercar solucions, Peraire ha convocat els municipis afectats a una reunió, dimecres vinent, en què començaran a debatre alternatives i costos, tant a curt com a mitjà termini, en què també hi ha pendent la nova llei catalana de residus.
LES XIFRES
Malestar entre els alcaldes del consorci, sense marge de reacció
Alcaldes de diversos municipis de la mancomunitat que gestiona l’abocador van rebre ahir a primera hora de la tarda la notícia del tancament amb malestar, després d’haver inquirit en les darreres setmanes dades sobre el futur de Solius i haver rebut com a resposta que la Generalitat estudiava com podia preservar-lo. Només el nou president de l’ens, el llagosterenc Enric Ramionet, n’havia estat informat al matí, i era l’únic que assumia que li “comportarà trasbalsos i dificultats” afegides, però no ho viuria pas “com una tragèdia”.
Peraire, director de l’ARC, demanava esperar uns dies per avaluar l’impacte que la clausura tindrà en cada municipi, però assenyalava que n’hi ha que en sortiran menys malparats, en el cas que disposin de recursos com ara plantes de transferència –permeten fer un pretriatge i estalviar viatges– o bons nivells de selectiva, que a Llagostera –un dels municipis gironins pioners en el porta a porta per fraccions– ja permet recuperar un 82% dels residus. A Santa Cristina, en un primer mes del sistema –no exempt de queixes– ja s’ha assolit el 80%.
Són, però, els dos municipis menys poblats dels cinc. A Calonge, també han adoptat parcialment el model, però no encara a Sant Antoni. I a Castell-Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols, els alcaldes ho continuen veient inviable, ja que es tracta de poblacions més urbanes i amb un volum destacat de segons residents.
L’alcalde de Sant Feliu, Carles Motas, i el de Platja d’Aro, Maurici Jiménez, coincidien també que l’anunci d’ahir es podria haver fet a la comarca i tot convocant els alcaldes directament afectats, a banda d’alguna consulta o comunicació prèvia. I s’han instat tots cinc a reunir-se, dilluns, per intentar consensuar una alternativa amb vista a dimecres. Jiménez alertava ahir que hi haurà costos per a “milers de ciutadans”, després de “mesos avisant de les conseqüències de la mala gestió històrica”. I Motas hi afegia que la notícia arriba al gener, amb taxes de residus que acaben d’entrar en vigor per a tot un 2023 en què no hi ha marge per quadrar dèficits.
Debat incòmode
En l’horitzó, hi ha la necessitat de trobar un punt d’abocament alternatiu, i una de les opcions possibles eren nous emplaçaments al voltant de Solius, amb altres pedreres, fora de zones protegides. A cinc mesos de les eleccions i a pocs metres de l’abocador, però, és un debat incòmode.
Notícies de ...
- Blanes
- Cassà de la Selva
- Corçà
- Forallac
- Garrigoles
- Girona
- Llagostera
- Mont-ras
- Palafrugell
- Palamós
- Pedret i Marzà
- Salt
- Sant Feliu de Guíxols
- Sant Jordi Desvalls
- Santa Susanna
- Torroella de Montgrí i l'Estartit
- Vacarisses
- Vall-llobrega
- Vilablareix
- Viladasens
- Vilopriu
- Santa Cristina d'Aro
- Castell-Platja d'Aro
- Calonge i Sant Antoni