Societat

Un just entre les nacions

figura

Manuel Valls de Gomis, que reivindica la Fundació Reeixida, va salvar milers de jueus i soldats aliats per les rutes de la llibertat des de Perpinyà, en la Segona Guerra Mundial

El 2002, va morir a Perpinyà Manuel Valls de Gomis. Tenia 88 anys. És l’únic català nomenat Just entre les Nacions. Un guardó que se li va concedir, el 5 de desembre del 1997, en una cerimònia a Perpinyà. Aquesta és una distinció atorgada pel govern d’Israel com a reconeixement a aquelles persones que, no sent de confessió o ascendència jueva, van ajudar els jueus víctimes de la persecució pel règim nacionalsocialista i afins durant el període del Tercer Reich. Ell i Jaume Cornudella i Olivé van salvar, passant de Perpinyà a Puigcerdà per la serra de l’Albera, uns 8.000 jueus i soldats aliats, segons explicava. Valls de Gomis va ser un d’aquests. Molts d’ells, per la seva lluita contra el feixisme, van ser reconeguts i guardonats pels governs francès, britànic, nord-americà i polonès –el govern polonès a l’exili va arribar a reconèixer el dret de Catalunya a la secessió i va donar per vàlida la seva lluita en l’àmbit internacional. El president de la Fundació Reixida, Oriol Falguera, explica que la vida de Valls de Gomis “donaria per fer una gran sèrie”. De fet, i del que es tracta, segons explica Falguera, és de reivindicar la figura de persones que, com Valls de Gomis, van defensar la llibertat: “ Va ser un independentista de soca-rel. De la Unió Democràtica de Carrasco i Formiguera”, destaca. El projecte Rutes de la llibertat, que impulsa la fundació, ja hi posa el focus: a través d’aquestes itineraris, es pot resseguir una traça humana per camins de muntanya, petits pobles i masies que, la darrera dècada, des de la creació del Memorial Democràtic, s’han començat a catalogar i divulgar, moltes per les comarques gironines.

La trajectòria de Valls és llarga i emocionant. Nascut el 1914 a Barcelona, va ser responsable de formació– juntament amb Josep Maria Batista i Roca– de la columna Pau Claris, creada per la Generalitat el 1936 com a instrument per imposar autoritat. Va ser secretari del president Lluís Companys al Palau de la Generalitat i, després, sotsdirector de la presó Model de Barcelona. A finals de l’any 1938, va marxar a París per no ser afusellat per no haver estat present en els Fets de Maig. Un cop a París, abans de començar la Segona Guerra Mundial, Valls va ser traslladat al camp de concentració de Sant Cebrià de Rosselló, d’on es va escapar, i va optar per lluitar a favor de França per defensar també Catalunya. La seva tasca va consistir a dificultar el moviment de tropes franquistes a la frontera del Pirineu oriental, creant un nucli d’ajuda a l’Estat francès anomenat Léon Brun –Lluís el Bru, pel nom del president Companys i pel color de la seva pell–, que seria el grup 1 de la xarxa Alibi-Maurice de la Resistència francesa. A Perpinyà, va ser consultat per Joan Cornudella per tornar a Barcelona i formar part de l’Organització, que es convertiria en el Front Nacional de Catalunya, però va optar per treballar des de França. Amb la caiguda del govern de Vichy, Valls de Gomis va ser enviat al camp de concentració de Ribesaltes. Finalment, va poder sortir-ne gràcies a un coronel dels serveis d’informació militar francesos. Temps més tard, el va tornar a buscar la Gestapo, però va poder fugir i marxar a Tolosa de Llenguadoc i, finalment, a París. Amb la xarxa d’evasió, l’Alibi-Maurice, de Suïssa fins a Lisboa, es van passar uns 8.000 aviadors i soldats aliats a més de jueus. Va formar part del Centre Català de Perpinyà, on va ser molt actiu. L’any 1979, va treballar decisivament per evitar extradició de Manuel Viusà, acusat de pertànyer a l’Exèrcit Popular Català.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.