El consorci de Solius demana ajuda per tancar l’abocador
Els municipis afectats reclamen a l’Agència de Residus de Catalunya un pla que en reparteixi els costos i solucions ràpides i eficients per dipositar la brossa
Els edils critiquen la poca concreció i el cap de l’ARC, la gestió sense planificació
Moltes incògnites, econòmiques i sobre el model de recollida de residus, planen aquests dies sobre els consistoris del Baix Empordà i el Gironès, arran de l’anunci de la Generalitat que cap al març es clausurarà l’abocador de Solius. Ahir, el director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Isaac Peraire, es va reunir amb els cinc municipis de la Mancomunitat de la Conca del Ridaura –el consorci impulsor i gestor del dipòsit– per començar a respondre preguntes. Però l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, va sortir-ne “preocupat”, perquè “fins a l’1 de febrer, com a mínim” no sabran on hauran de dur la brossa setmanes després, ni quins costos implicarà en el servei, ni qui pagarà l’elevada factura d’una clausura forçosa, derivada de les sentències confirmades pel Suprem que la tercera fase de l’abocador és il·legal.
Peraire va insistir en el motiu de la pressió judicial per adoptar la decisió sense marge, i va argumentar que era “conseqüència de la gestió del consorci i l’ARC en els darrers anys”. “No comparteixo la gestió del meu antecessor –Josep Maria Tost–”, va reblar l’actual director, i va censurar també que en la provisió de fons per a la clausura de Solius el consorci només tingui 169.000 euros, començats a reservar en els comptes de 2021 i 2022, després de gairebé tres dècades de la seva constitució integrada amb l’ARC, el 1994. Enguany en preveien 150.000 més. Però ni amb 319.000 se solucionarà el dèficit.
Negociació llarga
Peraire va desmentir ahir l’estimació de 40 milions en què es xifrava el cost de clausura i manteniment de l’abocador durant els pròxims 30 anys, com preveu la llei. Però tampoc no va concretar cap previsió a la baixa, en espera d’encarregar projectes i el contracte d’adjudicació. Però els municipis directament afectats sí que van començar a posar algunes cartes sobre la taula, com ara que l’ARC controla el 50% del consorci i que el conjunt de poblacions que han abocat a Solius, històricament més d’una vintena, podrien suportar part dels costos.
Per part de l’ARC, el director es va resistir a comprometre cap xifra encara no negociada, però sí que negociarà compensacions o finançament del govern català per fer el tràngol “menys dolorós”. També va admetre que el consorci, ara mateix, no està preparat econòmicament per assumir-ne els costos, però, alhora, va insistir que és l’únic “titular” de la infraestructura.
Per la seva banda, el president del consorci, el regidor llagosterenc Enric Ramionet, va defensar que hi ha hagut moltes més poblacions que han fet ús de l’abocador, sobretot fins a un passat recent –Palafrugell, per exemple, hi havia abocat regularment, però des del 2017 ja recorre exclusivament a la planta de tractament de Lloret–. Per aquest motiu, Ramionet assumeix que “es podria considerar un criteri de proporcionalitat” respecte al pes poblacional, o el volum de tones, anuals o acumulades.
Però tot això, igual que compromisos com el del conseller de Medi Ambient el 2005, Salvador Milà, que l’ARC sufragaria “la totalitat del cost de la clausura final del dipòsit controlat”de Solius, formarà part de la negociació en els pròxims mesos, en què com a regidor del municipi, també va dir que la brossa continuarà dipositada al seu terme i que actualment només hi envien menys de 1.000 de les 40.000 tones anuals de resta que entraven darrerament a Solius, amb una recollida porta a porta que ja els permet recuperar el 82% del total de residus.
El sistema, però, es veu inviable a Sant Feliu –que acaba de desplegar contenidors amb la nova concessió– i Platja d’Aro –el 2021–. I el tancament no els permet ni tocar taxes –Motas va dir que enguany les hauran de mantenir a Sant Feliu– ni modificar contractes signats amb les respectives empreses de recollida de residus municipals, amb una previsió de diversos anys.
LES FRASES
‘Sessió contínua’, l’1 de febrer
A Isaac Peraire se li gira més feina al Baix Empordà com a director de l’ARC. Ja compareixia regularment en les comissions de seguiment del buidatge d’un altre abocador, el de Vacamorta, amb el Consell del Baix Empordà, a la Bisbal, com a seu habitual. I aprofitant la pròxima convocatòria, prevista el dimecres 1 de febrer a primera hora de la tarda, ha aprofitat per agendar una segona reunió en acabat, en què preveu començar a proposar als alcaldes alternatives per al dipòsit de residus municipals un cop tanqui Solius. Una sessió contínua d’abocadors comarcals en tota regla.
En l’ordre del dia, els alcaldes i regidors comarcals –i de Llagostera, que com a part directament afectada pel problema i la cerca de solucions esperen ser-hi convidats– haurien de rebre les alternatives per traslladar les respectives fraccions resta, que ara mateix serien les de les plantes comarcals de tractament de Lloret, Pedret –Alt Empordà– i fins i tot Vacarisses, al Vallès. Però també la solució de futur “massa anys defugida”, segons Peraire, d’una o diverses instal·lacions per gestionar els residus al Baix Empordà i oberta a Llagostera. Sobre el paper, no figura encara la incineradora de Campdorà, que no estarà al 100% fins al 2026. I tot fa preveure que en el “nou model” anunciat per Peraire hi haurà pressió per estendre el porta a porta i un sistema que ampliï la xarxa d’instal·lacions de tractament i triatge i un o diversos dipòsits nous de menors dimensions.
