Un interès que prové de molt lluny
Els bufadors han cridat l’atenció de viatgers i científics des de l’antiguitat
Els bufadors són un fenomen que ha cridat l’atenció de geòlegs i de curiosos des de l’antiguitat i el seu funcionament ha estat objecte d’estudi també des d’èpoques remotes. Les primeres mencions a aquesta curiositat natural es troben en llibres de viatges del segle XVII. Un bon exemple és el mapa del cartògraf francès Tillemon Cantel del 1694, on marca diferents bufadors entre Olot i Batet de la Serra, a l’actual barri de Sant Cristòfor les Fonts, com si fossin poblacions.
La primera monografia sobre els bufadors és el document Discurs filosòfic dels bufadors d’Olot d’autor desconegut i que el pioner de la geologia catalana, Norbert Font, va recuperar el 1898 i publicat al diari Lo Geronès i la revista La Renaixença.
Primer estudi
El farmacèutic olotí Francesc Xavier de Bolòs va publicar el 1820 el primer estudi seriós sobre aquest fenomen fruit d’un any sencer de la temperatura dels bufadors i que, a Noticia de los extinguidos volcanes de la vila de Olot, proposa una interpretació propera a l’actual. De Bolòs va fer d’amfitrió del viatge que Charles Lyell el pare de la geologia moderna va fer per Catalunya, que va poder conèixer els bufadors, als quals dedica un text al tercer volum dels seus Principis de geologia del 1833.