Llum verda al parc eòlic Galatea de la Jonquera
La Generalitat autoritza que Endesa tiri endavant el projecte, que tindrà 49 MW de potència, costarà uns 50 milions d’euros i generarà la meitat del consum elèctric anual de les llars de la comarca
La Generalitat ha donat llum verda a la declaració d’impacte ambiental (DIA) del parc eòlic Galatea, que Endesa vol instal·lar a la Jonquera . Tot i que la DIA és favorable, això sí, la ponència d’energies renovables hi ha introduït un seguit de condicionants. La companyia explica que estan estudiant la resolució, recorda que el projecte que van presentar és “molt curós ambientalment” i ja avancen que la seva voluntat és la d’incorporar-hi totes les “condicions”. El parc eòlic Galatea suposarà una inversió de gairebé 50 milions d’euros, tindrà una potència de 49 MW i permetrà generar uns 140 GWh/any, que equivaldran al consum elèctric que tenen durant un any la meitat de les llars de l’Alt Empordà.
El parc eòlic Galatea tindrà nou aerogeneradors i una subestació elèctrica, que des de la Jonquera evacuarà l’electricitat que generin els molins fins a Figueres. El projecte, que promou Endesa a través de la seva divisió de renovables Enel Green Power Espanya, ha superat ara un pas més en la seva tramitació.
La ponència d’energies renovables ha donat llum verda a la DIA, tot i que amb condicionants que ara caldrà incorporar al futur projecte executiu. Entre aquests, la Generalitat especifica que caldrà fer un estudi per veure si la zona on es volen situar els molins afecta espècies de flora amenaçades (i si és així, prevenir-ne l’afectació); que caldrà evitar afectar “directament” murs de pedra seca; que tant la línia elèctrica com els aerogeneradors hauran de portar dispositius per evitar que hi xoquin aus o ratpenats, que caldrà compensar les 31 hectàrees de suredes que se’n veuran afectades o que la subestació del parc Galatea s’haurà d’integrar millor al paisatge.
El parc eòlic Galatea suposarà una inversió de 50 milions d’euros. Endesa afirma que se situarà “fora dels espais naturals protegits de la zona” i que els seus 49 MW de potència permetran generar gairebé 140 GWh/any. Cosa que, precisa la companyia, equival al consum d’electricitat que tenen la meitat de les llars de l’Alt Empordà durant un any i permetrà evitar “l’emissió de 116.000 tones anuals de CO2 a l’atmosfera”.
A principis del 2024
Endesa recorda que, precisament, l’aval de la DIA és “un dels requisits fonamentals” per obtenir els permisos que permetin construir i posar en funcionament el futur parc eòlic. La companyia espera començar a construir-lo l’any 2024.
Endesa sosté que el seu “compromís” amb el projecte i el territori “és clar” i diu que, en aquest sentit, ja s’estan estudiant la resolució que ha emès la ponència d’energies renovables. “El projecte que hem presentat era molt curós mediambientalment; per tant, moltes de les condicions que es plantegen ja estan incorporades”, diu l’elèctrica. Entre aquestes, l’anàlisi i el seguiment de l’avifauna, la protecció de la biodiversitat i la integració paisatgística del parc Galatea. Però això sí, Endesa ja avança que la seva “voluntat” és incloure-hi totes les “condicions determinades a l’estudi d’impacte ambiental i les addicionals que marca la DIA”.
Participació local
La companyia recorda que la construcció i la posada en servei del parc Galatea s’acompanyarà d’un pla per fomentar “noves oportunitats d’ocupació” i “l’activitat econòmica” a l’Alt Empordà. A més, Endesa també ha llançat una proposta perquè particulars, empreses i organismes públics de la comarca puguin participar al finançament per a la construcció del parc eòlic (com marca la llei). “A més, la companyia ha volgut anar més enllà i ha dissenyat un instrument financer que suposa una oportunitat d’inversió per als veïns de la comarca”, precisa.
L’aval de la Generalitat al parc eòlic Galatea, amb l’autorització de la DIA, ja ha rebut les crítiques de la plataforma L’Albera Lliure de Molins, que s’oposa a la instal·lació d’aerogeneradors a la zona. “S’aprova que comenci la destrucció de l’Albera davant la indiferència generalitzada d’una comarca! Com esborrarem aquesta barrera artificial industrial?”, han criticat a xarxes.
