Campanes estimades

Hi ha pobles i ciutats on el so de les campanes ha generat la queixa de veïns o clients d’hotels perquè els molesta, sobretot a la nit. A vegades s’ha anat a judici i tot. A Mieres ha passat just a l’inrevés. El cloquer de l’església de Sant Pere, que domina la silueta del poble, havia deixat de sonar ara fa mig any i, per a molts veïns, això era una pèrdua del seu dia a dia, de tan habituats que estaven al seu so. Aquest sentiment va arribar a l’Ajuntament i com que el temple és propietat del Bisbat es van fer gestions amb la Casa Carles, però no se’n va obtenir cap compromís. “Vam tenir clar que o ho arranjàvem nosaltres o no tindríem campanes mai més”, va manifestar ahir a aquest diari l’alcalde, Enric Domènech, molest amb les autoritats eclesiàstiques perquè no s’havien responsabilitat de la reparació, tal com els pertocava. És probable que no s’hagués arribat a aquesta situació si al poble hi anés regularment el capellà que havien tingut fins fa poc, perquè era un bon intermediari entre el consistori i el Bisbat. “Però des de la covid no el tenim i la relació amb el Bisbat és complexa”, diu Domènec. “En fi, entenem que és un patrimoni immaterial de Mieres i que calia recuperar-ho”, argumenta l’alcalde, resignat. La reparació de l’avaria –en el mecanisme automàtic que activa els tocs– ha costat 3.500 euros, una quantitat que per a un poble petit com aquest no és menudalla.

En aquesta església que presideix el poble, hi ha cinc campanes, foses entre el segle XVI i l’any 2001, quatre de les quals, a can Barberí, i una altra, a la foneria Miquel Coromina. Les principals, destinades als sons festius i cerimonials, van ser batejades amb els noms dels sants Martí i Pere i de Maria Immaculada. Les altres dues són les que marquen els quarts i les hores. El seu so no està protegit amb cap ordenança municipal com s’ha hagut de fer en algun lloc i segurament no cal: pel que s’ha comprovat, l’estima que li tenen els mierencs és un blindatge potent.