La muralla del convent de Sant Domènec de Castelló, digitalitzada en 3D

La muralla medieval del convent de Sant Domènec de Castelló d’Empúries, digitalitzada en 3D. La darrera campanya d’excavacions que s’ha fet a la zona, promoguda per l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i amb el suport econòmic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, ha permès fer un estudi detallat dels paraments i establir les successives fases de construcció. I amb totes les dades obtingudes s’ha pogut realitzar i obtenir finalment un model en tres dimensions.

La intervenció arqueològica es va fer entre els mesos de novembre i desembre i tenia com a principal objectiu conèixer quina era l’estructura del passeig arqueològic d’aquest tram conservat de la muralla, arran del talús, que originalment estava destinat a fossat, la seva cota de circulació i la forma originals, amb la intenció també de condicionar l’espai per fer-lo visitable.

Tot i que l’excavació s’ha reduït a l’espai de quatre cales arqueològiques i a un rebaix, ha aportat suficients elements per assolir els objectius plantejats. Els primers estrats detectats corresponen a l’arranjament de l’espai fet l’any 2012, quan es va restaurar la muralla. Fins aleshores, l’espai es trobava ple de brossa vegetal i amb la superfície irregular, amb restes de runa tirada o caiguda de la pròpia muralla. A les diferents seqüències estratigràfiques la barreja de materials localitzats és important, ja que al costat de ceràmiques pròpies del segle XVIII hi ha elements que porten a inici del segle XX.

A més, es constata l’existència d’una capa inferior de carbons i cendres, que seria propera al de construcció de la muralla, i una altra de runa datada a partir del segle XV, que podria estar relacionada amb els nivells d’amortització que es varen trobar a l’excavació arqueològica a l’interior de la torre els anys 1992-1993. Aquests s’han relacionat amb l’ordenació i els canvis urbanístics soferts en tot l’espai immediat a la muralla, a conseqüència de la construcció del palau del comte d’Empúries Enric II a principis del segle XVI.

Pel que fa a la muralla, s’ha vist com el talús d’aquesta es fonamentava directament sobre el terreny natural d’argiles sense cap mena de banqueta, i adaptat al pendent. També s’ha constatat, almenys en un punt, que la construcció del fonament sobre aquest pendent s’hauria fet amb graons. A l’extrem del tram nord del talús s’ha trobat un forat de desguàs, per donar sortida a les aigües que es podien acumular intramurs. L’excavació ha deixat a la vista una major alçada del talús i un graonat en la seva fonamentació, més fonda a la meitat sud de la cala que al nord.

El convent de Sant Domènec i Palau dels Comtes d’Empúries, és un element i un espai patrimonials que han estat objecte de diferents intervencions arqueològiques i de rehabilitació i condicionament arquitectònic al llarg dels anys (1993, 1999, 2007, 2012 i 2020), i hi ha prevista també una remodelació completa de l’antiga església del convent, l’actual Sala Municipal.

L’excavació arqueològica ha estat dirigida per l’arqueòloga Anna Maria Puig i l’Ajuntament de Castelló d’Empúries ha rebut una subvenció econòmica de l’OSIC del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya de 6.598 euros. En aquest espai patrimonial es fan al llarg de l’any diverses visites guiades amb motiu de jornades de patrimoni, organitzades pel Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, del segle XIV.