El senglar, la plaga persistent

L’increment del nombre de senglars que entren als camps de conreu per alimentar-se està desbordant pagesos i caçadors, i si bé no és una situació nova (la problemàtica s’arrossega des de fa dècades), els nivells actuals han causat una alarma inèdita. Els primers constaten com les collites cada any en surten més perjudicades, i els segons (que sovint també són pagesos) han passat de sortir a matar-los durant la temporada regular (tardor i hivern) a haver de fer-ho pràcticament tot l’any en batudes especials. Els resultats en la vigent temporada de caça marcarà la incidència del porc en les collites de l’estiu.

Economies en risc

Unió de Pagesos no disposa de dades sobre la repercussió econòmica dels danys, però tenen clara una línia vermella: a partir del 30% de collita malmesa, l’explotació entra en pèrdues.“I hi ha llocs, sobretot a les Gavarres i la rodalia de Rocacorba, on el percentatge és molt superior”, assegura el coordinador del sindicat a les comarques de Girona, Narcís Poch. L’estiu del 2021 (l’estiu i la tardor és quan hi ha més senglars als camps) se’n va realitzar un cens en aquests llocs i van comptabilitzar 1.408 exemplars al sector agrícola de les Gavarres i 935 al de Rocacorba. A més d’aquests espais, la zona volcànica de la Garrotxa, les Guilleries i les capçaleres dels rius Ter i Freser també formen part dels llocs més afectats per la plaga. “Estem en un cul de sac”, diu Poch, en opinió del qual “calen més escopetes”.

“Els pagesos es queixen, i amb raó, però a nosaltres també ens costa molts diners: assegurances, el vedat, el menjar dels gossos, el veterinari, la gasolina, la munició... D’acord que és afició, però de moment estem matant els porcs per a l’administració, de franc”, manifesta el president territorial de Girona la Federació Catalana de Caça (FCC), Josep Blanquera.

Els tràmits

Unió de Pagesos reclama que el propietari tingui més fàcil obtenir permisos per actuar als seus camps. Ara mateix, la normativa general només permet matar senglars a les societats de caçadors, i quan un pagès vol que portin les escopetes a la seva finca ha d’afrontar uns tràmits burocràtics que poden durar, com a mínim, quinze dies, i segons amb quina societat de caçadors hagis de fer els tractes, fins a dos mesos, es queixa el representant d’Unió de Pagesos. En això, la FCC discrepa. Blanquera sosté que el tràmit és ràpid, “gairebé d’avui per demà”, i matisa també que l’increment de la plaga no es dona arreu, sinó en zones concretes, mentre que en d’altres se’n veuen menys.

Estat d’emergència

La Generalitat té pendent la declaració d’emergència cinegètica als llocs on la superpoblació de senglars supera un determinat llindar, reclamada pels pagesos. L’emergència permetria, entre altres mesures, agilitzar l’organització de batudes i fer-ne més sovint. Aquestes últimes –sostenen els caçadors– solen ser més efectives que el sistema d’espera en parades, emprat durant la temporada.

En qualsevol cas, el repte és majúscul: perquè la situació comencés a revertir-se caldria passar dels 50.000 senglars morts anualment a tot Catalunya a 130.000, diuen a Unió de Pagesos. A principi de temporada, la FCC preveia que n’abatria uns 25.000, però fins que no s’acabi, a finals de març, la quantitat no se sabrà amb certesa. En teoria, ja es podrien tenir les xifres perquè a la tardor es va estrenar una aplicació per actualitzar cada poc temps el nombre d’exemplars abatuts, però no acaba de funcionar del tot bé, admet Blanquera (“s’ha d’afinar”). Quan es tingui aquesta dada, aleshores es podrà calcular la densitat a cada zona, que és el barem que utilitza la Generalitat per tal de determinar on cal aplicar l’emergència cinegètica.