Les últimes deixalles abocades a Solius, el dia 12 de febrer
Acció Climàtica signa demà la resolució de tancament i diumenge vinent serà el darrer dia d’activitat normal
Els municipis afectats aniran a Lloret i Vacarisses, amb un sobrecost que esperen compensar
Onze dies comptats. És el temps d’activitat que queda perquè s’aboquin residus al dipòsit controlat de Solius, un cop la secretària general d’Acció Climàtica de la Generalitat, Anna Barnadas, signi demà la resolució per a la clausura i segellament, com reclamaven les sentències judicials. Finalment, el termini de dos mesos anunciat pel director de l’Agència de Residus (ARC), Isaac Peraire, es redueix a la meitat. I ahir tots dos van plantejar, a banda de refermar el compromís que l’ARC assumirà els costos immediats del tancament i els encàrrecs tècnics necessaris, la nova distribució de la fracció resta de residus d’una quinzena de municipis del Baix Empordà i el Gironès.
Aquest anunci, i la proposta que els costos per tona de residu transportada, tractada i dipositada només s’incrementaran 18 euros (dels 118 actuals als 136, incloent-hi el transport), va apaivagar la tensió entre els municipis. Hi haurà un encariment teòric, que en el cas de Llagostera –amb 1.000 tones anuals abocades– seria de 18.000 euros, entre 100.000 i 200.000 euros anuals en els casos de Sant Feliu de Guíxols o Castell i Platja d’Aro, però que es pot compensar amb el procés de triatge, que, segons Peraire, pot arribar a reduir un 50% el pes de les tones que s’acabin abocant a partir del dia 13.
Planta de transferència
D’entrada, però, les instal·lacions de Solius tindran una tercera vida, afegida a la segona, del centre de recepció i compostatge de la fracció orgànica de les dues comarques, també amenaçada per les denúncies de pudors i molèsties en un litigi paral·lel.
L’ARC i el Consell Comarcal van plantejar ahir fer servir els terrenys de l’abocador com a base “provisional”, segons Peraire, per a la transferència de residus. Això vol dir que ja no s’hi abocarà, però s’hi farà la recepció de les deixalles de14 dels 15 municipis que encara en feien ús, i la seva classificació, amb destí cap a Vacarisses, en el cas dels cinc del consorci de Solius –Llagostera, Santa Cristina, Calonge, Sant Feliu de Guíxols i Castell i Platja d’Aro– i d’altres del Gironès, com ara Cassà o Celrà, o la planta de triatge. Els residus de la resta de poblacions petites del Baix Empordà s’enviaran a la planta de tractament i a l’abocador de Lloret, i només Torroella de Montgrí podrà recórrer de forma directa a la planta de triatge de resta de l’Alt Empordà, annexa a l’abocador de Pedret i Marçà.
El nou esquema implica repartir les 40.000 tones dipositades anualment de mitjana a Solius entre les 5.000 tones de Torroella que aniran cap a l’Alt Empordà, les 10.000 de la resta del Baix Empordà que aniran temporalment a Lloret –assumibles per a la capacitat de la planta i amb destí futur a la renovada incineradora de Campdorà– i les 20.000 del consorci de Solius que s’enviaran per ara al CTR del Vallès Occidental. La planta de Vacarisses és una instal·lació més gran i que ja tracta deixalles de Girona, Salt i Sarrià, però amb una vida útil també incerta, després de diverses pròrrogues en els darrers anys.
Per això, Peraire insistia que continuaran “amatents en cada moment al que diguin els tribunals”, pel que fa a Solius o Vacarisses, i el Consell Comarcal continua treballant amb l’ARC en l’emplaçament d’una futura planta comarcal a “mitjà termini”, però sense cap abocador nou a la vista. En aquest escenari, tant Peraire com Barnadas van demanar als edils un esforç per millorar la recollida selectiva i implantar el sistema del porta a porta.
LA DATA
A Vacamorta avança la fase inicial del buidat
Preire també es va reunir ahir per fer el seguiment del buidatge de l’abocador de Vacamorta, amb l’empresa responsable de la retirada de les primeres 20.000 tones de deixalles, que va començar a mitjans de desembre. Aquesta primera fase costa 2,5 milions d’euros i posa a prova l’opció de la mineria d’abocador, separant residus in situ i mirant d’aprofitar-ne la màxima quantitat, per reduir les tones que caldrà traslladar a altres abocadors.
