Troben al Pla de l’Horta una de les poques inscripcions romanes que han perviscut de l’antiga Gerunda
Feta sobre marbre blanc, s’hi entreveu una paraula llatina que podria aportar dades sobre el propietari de la vil·la
Els arqueòlegs han trobat al Pla de l’Horta una de les poques inscripcions romanes que han perviscut de l’antiga Gerunda. Per estrany que pugui semblar fins ara tan sols se’n coneixien quatre. La que ha aparegut durant les excavacions a la vil·la romana de Sarrià de Ter està feta sobre un petit fragment de marbre blanc. Inicialment datat als segles II o III dC, s’hi entreveu el que podria ser la paraula ’duoviri’. Un càrrec que identificava els prohoms de la ciutat i que podria aportar dades sobre l’amo de la vil·la. La inscripció llatina s’afegeix a altres troballes, com una àmfora púnica i una petita espàtula de plata, fetes durant una campanya que també ha permès conèixer amb més profunditat el moment fundacional de la vil·la.
La campanya a la vil·la romana de Sarrià de Ter ha durat uns dos mesos, des de desembre fins a principis de febrer. Per una banda, els arqueòlegs de la Universitat de Girona (UdG) han continuat excavant tota l’àrea on antigament hi havia el pati de producció, situat en un dels extrems de la vil·la. Però per l’altra, i com que ja han començat les obres per ampliar la coberta que preserva part del jaciment, també han fet prospeccions allà on aniran els quatre pilars que n’aguantaran l’estructura.
El fragment d’inscripció romana s’ha trobat a prop d’un mur que delimitava el costat est del pati. L’espai s’havia fet servir com a zona de pas, però a partir del segle III dC va caure en desús. Aleshores, aquell passadís es va cobrir amb terra i materials diversos; entre aquests, el tros de marbre blanc que després de passar gairebé dos mil·lennis sota terra ara ha ressorgit.
La directora de l’excavació, l’arqueòloga Ana Costa, explica que haver trobat una inscripció de la Girona romana, ja de per si, és “molt rellevant”. Perquè per més estrany que pugui semblar, les que han perviscut de l’antiga Gerunda es poden comptar amb els dits d’una mà. Fins avui només se’n tenia constància de quatre. La del Pla de l’Horta, doncs, és la cinquena que es coneix.
“Qualsevol ciutat romana tenia una gran quantitat d’epigrafies, fossin de tipus funerari, religiós o polític; hem de pensar, per exemple, que les lleis s’escrivien sobre pedra i s’exposaven públicament”, diu Costa. “Per tant, és força curiós que s’hagin trobat tan poques inscripcions de la Girona romana, i ara la troballa del Pla de l’Horta s’incorpora a aquest petit grup selecte”, afegeix l’arqueòloga.
De l’elit política
Però més enllà d’això, aquest fragment triangular de marbre blanc també obre una porta al passat i pot ajudar els arqueòlegs a aprofundir sobre qui era el propietari de la vil·la. Tot i que la inscripció tan sols conserva dues línies de text escapçades, en una d’elles s’hi entreveu el que podria ser un 2 en números romans (és a dir, II) i l’arrencada d’una V.
Això porta els arqueòlegs a pensar que el fragment formava part d’una placa de marbre on hi hauria gravada la paraula llatina ’duoviri’ (que en aquest cas, damunt la pedra apareixeria com a ’II VIR’). Segons explica la directora de l’excavació, identificaria un dels prohoms de l’antiga Gerunda, perquè el càrrec de ’duoviri’ l’ostentaven “els qui formaven part de l’elit política de la ciutat”.
D’entrada, i també tenint en compte el moment en què s’hauria abocat a la zona del pati, els arqueòlegs creuen que la inscripció dataria del segle III o bé del segle II dC. “Probablement, i sempre a tall d’hipòtesi, el propietari de la vil·la va fer gravar en marbre els seus càrrecs polítics i triomfs personals, perquè tothom pogués veure fins a on havia arribat”, explica Ana Costa.
Per això, els arqueòlegs de la UdG no veuen agosarat pensar que la placa amb la inscripció, que s’hauria penjat en una de les estances o al mur exterior de la vil·la, pugui datar del segle II dC. “Va ser un moment molt ric i important per al Pla de l’Horta”, concreta la directora de l’excavació.
Per a medicaments i maquillatge
Més enllà de la inscripció, les excavacions a la zona industrial de la vil·la romana també han permès desenterrar diferents objectes que testimonien com era la vida quotidiana al Pla de l’Horta. Entre aquests, monedes del segle IV dC, una petita cadena que segurament hauria sostingut una làmpada d’oli, una dena de vidre d’un collaret, sivelles i petites fíbules per subjectar les peces de roba, o agulles d’os per als cabells.
D’entre tots ells, Ana Costa en destaca una petita espàtula de plata. Semblant a una cullereta, servia per “barrejar productes exclusius o molt delicats que s’havien de manipular amb cura” com ara ungüents, medicaments o maquillatge.
Durant aquesta campanya, els arqueòlegs de la UdG també han acabat d’emmarcar el pati que formava part de la zona industrial de la vil·la romana. Han descobert que, des de l’exterior, s’hi accedia a través d’un porxo format per columnes (de les quals n’han trobat les bases). I que la vil·la del Pla de l’Horta, de fet, s’estenia encara més enllà d’aquest pati. Cosa que ofereix noves perspectives de cara a futures campanyes, perquè la zona encara no s’ha excavat.
Magatzem de sitges
A banda de la part del pati, els arqueòlegs també han fet prospeccions a quatre punts de la vil·la que ja s’havien excavat en campanyes anteriors. Formaven part de les estances de la residència i de l’antiga zona on es premsava el vi. Aquí és on ara aniran els pilars que aguantaran l’ampliació de la coberta. I per fer-ne la fonamentació, ha calgut treure part de les restes -que després, es tornaran a lloc- i excavar uns forats d’uns tres metres d’amplada per tres de llargada.
En aquests punts, poder aprofundir més enllà de les restes visibles del jaciment, de retruc, ha permès als arqueòlegs tirar enrere en els segles. I arribar, fins i tot, a trobar aquells estrats que es remunten abans del segle I aC; és a dir, previs al moment en què es va fundar la vil·la romana del Pla de l’Horta.
“Hem localitzat tant materials com estructures que no tan sols ens parlen de l’origen de la vil·la, sinó també del que hi havia amb anterioritat”, explica la directora de l’excavació. Seguint l’esquema d’altres vil·les de l’època -com la del Collet, al Baix Empordà- els arqueòlegs comencen a pensar que, possiblement, abans de convertir-se en residència, el Pla de l’Horta hauria estat un magatzem. En concret, explica Costa, format per una esplanada de sitges on s’hi guardaria gra i cereal.
Comerç a la Mediterrània
En paral·lel, durant les prospeccions, els arqueòlegs han desenterrat altres troballes. Hi destaca una àmfora púnica del segle I aC, bona part de la qual s’ha pogut reconstruir. Va contenir salaons i procedia de l’antiga Cartago (l’actual Tunísia).
“El fet de trobar un recipient originari de les actuals costes de Tunísia ens ajuda a entendre les xarxes comercials de la Mediterrània”, explica la directora de l’excavació. “Al jaciment també es va trobar una moneda encunyada a Cartago; per tant, es confirma el contacte comercial amb altres indrets de l’imperi que eren força llunyans”, afegeix.
Gràcies a les prospeccions per fonamentar els pilars de la coberta, els arqueòlegs també han trobat la base d’una petita escultura femenina de terracota. S’hi veu un peu que calça una sandàlia i s’hi llegeix una inscripció entretallada que comença amb les lletres ’CRE’. Segons Costa, aquesta figura “podria ser que formés part de l’arari de la vil·la” (un petit altar on s’hi situaven els déus protectors de la llar).
A més, han aparegut un petit fragment d’escultura (que podria ser l’extrem d’una cornucòpia), part d’un atuell de procedència africana que s’hauria fet servir per produir vi, una peça amb motius arquitectònics (potser, part d’una llinda) i un petit fragment de ceràmica grisa amb grafia ibera.
La vil·la romana del Pla de l’Horta es va construir al segle I aC i va perdurar sis segles, fins al V dC. Les excavacions que periòdicament hi fa la UdG reben dos fonts de finançament. Per una banda, els recursos que aporta el conveni Gerunda, signat entre la Diputació de Girona, l’Ajuntament de Sarrià de Ter i la universitat; i per l’altra, els que provenen dels projectes quadriennals de recerca que aporta la Generalitat.