Les comunitats de veïns se senten excloses davant les ocupacions delinqüencials
El Col·legi d’Administradors de Finques de Girona veu una “oportunitat perduda” amb la nova llei catalana
La solució de conflictes “depèn de la discrecionalitat” dels ajuntaments
La reforma de la llei de l’habitatge de Catalunya, aprovada aquesta setmana al Parlament, atorga als consistoris la potestat d’instar al desallotjament d’ocupes il·legals, sobretot en el cas que pertorbin la convivència en edificis plurifamiliars. Però, de la mateixa manera que els administradors de comunitats de Barcelona i Lleida, el Col·legi d’Administradors de Finques de Girona (CAFGi) veu en els canvis “una oportunitat perduda que l’avantprojecte anterior preveia” per donar més marge als veïns propietaris perjudicats, va lamentar ahir el secretari del CAFGi, Josep Comas, també advocat i administrador de finques.
“Seguim exposats al problema en primera línia“, va explicar Comas, però ara, per comptes d’intentar recórrer a la justícia o instar –sovint sense èxit o amb una resposta dilatada en el temps– davant la propietat de grans tenidors bancaris, només se’ls obre l’opció “d’empaitar els ajuntaments”, amb l’interrogant de si actuaran amb més diligència.
“Ideologies diferents”
Al CAFGi es mantenen per ara “a l’expectativa de com l’aplicarà cada consistori, governats per executius de colors polítics diferents” i casuístiques diverses, com ara si s’hauran d’esperar a la redacció de noves ordenances o toparan amb serveis municipals desbordats –en poblacions grans i mitjanes– o poc preparades –en les petites–. Tot plegat, un ambient de discrecionalitat que oblida els afectats directes, que són els propietaris que conviuen amb el problema.
En paral·lel, Comas, després que entitats socials que defensen el dret a l’habitatge hagin criticat el possible abast de la reforma en casos de famílies vulnerables, hi afegeix que l’esperit de la reivindicació és combatre les ocupacions delinqüencials, “les màfies” i situacions com ara “la proliferació d’habitatges per delinquir o conrear i traficar amb drogues, que sostreuen l’electricitat o l’aigua a la resta de propietaris o els posen en risc”. I que no és habitual que les comunitats instin a l’expulsió d’ocupes que no generen problemes.
Altres dels problemes que destaca el col·legi són el fet que la llei només preveu com a afectats objectius els grans tenidors, a partir d’onze immobles, que tampoc se n’acaben de preocupar si no els interessa estratègicament una promoció concreta, i que deixa de banda altre cop particulars amb la primera o segona residència ocupades. I creuen que també hi ajudaria una reforma de la legislació estatal que permetés canalitzar més casos cap a la via penal, amb la jurisdicció civil col·lapsada.
Olot té 180 habitatges ocupats
J.COlot registra en l’actualitat un total de cent vuitanta ocupacions il·legals d’habitatges, seixanta de les quals són molt conflictives. Ho ha avançat l’alcalde, Pep Berga, que ha celebrat que el Parlament hagi aprovat la llei que permet accelerar les desocupacions. Berga ha dit que ara ja no caldrà que la propietat denunciï una ocupació il·legal d’un immoble de la seva propietat, segons ell, a vegades, és difícil saber-ne la identitat, i esperar molts mesos abans un jutge no determina la desocupació. L’alcalde ha remarcat que la nova llei dona eines a l’Ajuntament per denunciar una ocupació il·legal conflictiva, en casos de pisos de grans tenidors, i que en un màxim de trenta dies, estarà resolta.
Berga ha explicat que, molt probablement, la xifra de pisos ocupats a Olot és molt més elevada, perquè és difícil comptabilitzar-los a causa que en molts casos no es produeix cap conflicte i a més hi ha molta mobilitat. L’alcalde, finalment, ha informat que ja fa temps que l’Ajuntament té una comissió que treballa sobre la matèria.
