Aigua depurada contra la sequera
L’ACA planifica fins al 2027 la construcció de més de vint estacions de regeneració d’aigua provinent de depuradora
També estudiarà la viabilitat de reutilitzar l’aigua d’una vintena de depuradores més
La reutilització és l’aposta davant la dependència dels pantans
L’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera es posarà a licitació aquest any
La sequera actual –més dura que la del 2008 – ha evidenciat que, sense les dessalinitzadores construïdes arran d’aquella crisi, l’àrea metropolitana hauria estat objecte de restriccions des de fa setmanes. I els governs de la Generalitat i l’Àrea Metropolitana (AMB) han arribat a la conclusió que ja no es pot comptar amb els embassaments com a reserves d’aigua exclusives, de model únic, i que s’ha d’avançar cap al doblament de recursos a través de la dessalinització, la regeneració d’aigua depurada i la recuperació d’aqüífers. El pla de l’AMB preveu que, en el més sec dels escenaris pronosticats pel canvi climàtic, la metròpoli tindrà el 2050 un dèficit hídric de 130 hm³/any i planifica compensar-lo amb projectes d’aigua regenerada. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) fa previsions d’un 18% menys d’aigua disponible. En sis anys, l’ACA preveu duplicar la producció de les dessalinitzadores dels 80 hm³ actuals als 160 per mitjà de l’ampliació de la planta de la Tordera –dels 20 als 80 hm³– i la construcció d’un nova dessalinitzadora a la desembocadura del riu Foix amb una capacitat de 20 hm³. Però també en regeneració s’invertiran 125 milions més en la millora i la construcció de noves estacions, com ara la que hi ha a la mateixa planta depuradora del Prat –es vol passar dels 50 hm³ de capacitat de producció actual als 100–. En últim terme, el pla de l’agència també inclou destinar 100 milions més en ajuts als municipis perquè disposin de solucions pròpies per garantir l’abastament local –cal recordar que, tot i que la gran majoria de la població s’abasta a través dels embassaments i els rius principals, molts municipis de l’interior no estan connectats a aquest recurs i, per ells, l’entrada en sequera suposa un problema immediat.
Per aquest any, el pressupost de la Generalitat preveu posar a licitació l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera, pressupostada en 250 milions; 15 milions per iniciar els treballs al Besòs d’una potabilitzadora com la de Sant Joan Despí al Llobregat; i 100 milions d’inversió en sanejament d’aigua.
Després de setmanes de proves, a finals de gener els responsables de l’ACA i l’AMB van presentar la posada en marxa de l’aportació d’aigua regenerada provinent de la depuradora del Prat a la resclosa del riu Llobregat a Sant Vicenç dels Horts. Provinents de l’estació de regeneració d’aigua (ERA) adjacent a la depuradora, a l’assut de Sant Vicenç s’hi aboquen 600 l/s, un 25% del volum d’aigua que el riu porta en aquest punt. S’augmenta el cabal fluvial que, riu avall, pot captar l’estació potabilitzadora de Sant Joan Despí. Els 56 hm³ d’aigua depurada que es regeneren avui al Prat representen un 25% de les necessitats d’aigua potable de la ciutat de Barcelona.
Noves ERA
Inclosos els usos de manteniment del cabal ecològic al tram final del riu Llobregat, aquest any passat s’han regenerat a Catalunya prop de 60 hm³ –56 a l’AMB–. Però el repte és doblar aquest volum fins al 2030. En el cas de l’àrea metropolitana es pretén arribar als 88 mentre que en un àmbit català es vol assolir el centenar. La Generalitat preveu les ampliacions de les ERA del Prat, Gavà i Sant Feliu, i també la connexió de l’ERA de Sabadell a Cerdanyola i Sant Cugat o la interconnexió de les de la Garriga i Granollers. Però també la posada en marxa d’estacions a Llançà, Mont-roig, Pineda, Cadaqués, Cambrils, Montcada, Palamós, Reus, Altafulla, Arenys, Santa Maria de Palautordera, l’Ampolla i l’Ametlla, Caldes, Figueres, Mataró, Sant Pol, Cassà, la Llagosta, Montornès, Valls, Besòs, Sant Antoni de Vilamajor i Vilanova del Vallès. També es preveu fer els estudis específics per a la reutilització i la regeneració de l’aigua provinent d’una vintena de depuradores més. Fins al 2027 també es volen optimitzar les potabilitzadores d’Abrera i Cardedeu i ampliar la del Besòs a Sant Andreu i la Trinitat.
Una quarta part del consum de la petroquímica
La planta de regeneració d’aigua de Tarragona, Vila-seca i Salou posada en funcionament el 2012 produeix 6 hm³ anuals procedents de la depuradora d’aigües residuals. Els consumeixen les indústries del polígon petroquímic del Camp de Tarragona i el mateix volum és el que consumeix la ciutat de Tarragona. Avui representa un 18% del total d’aigua que consumeixen les fàbriques d’aquest gran complex industrial, però d’aquí a dos anys es preveu arribar al 25% amb l’ampliació de l’ERA fins a una producció de 9 hm³. Són recursos que s’estalvien del sistema d’abastament des de l’Ebre del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i també del pantà del Catllar.
Pel cabal ecològic i contra la intrusió salina
Un cabal continu d’entre 1 i 2 m³/s d’aigua regenerada al Prat es destina al cabal ecològic del curs baix del Llobregat. Aquest 2022 a aquest ús ambiental per garantir el funcionament dels ecosistemes vinculats a la desembocadura del riu s’han destinat 45 hm³ d’aigua regenerada que es condueixen des de l’ERA fins al riu per sota de la potabilitzadora de Sant Joan Despí. En últim terme, el 2022 també s’ha passat dels 2.000 als 6.000 m³/dia d’aigua regenerada que s’han injectat a l’aqüífer del delta del Llobregat per mantenir la barrera d’aigua dolça contra la intrusió salina del mar. L’aqüífer del delta es considera una reserva estratègica també en episodis de sequera.
També per regar
Part de l’aigua regenerada al Prat es destina al reg del Parc Agrari del Baix Llobregat. Avui són 0,2 m³/s, que s’incrementaran fins a un màxim de 0,4, però preveuen augmentar la producció en cas que la persisteixi la sequera.
