Els Next Generation deixen 35 milions per al turisme
Els fons europeus donaran impuls a 11 projectes de municipis, els consells de la Selva, la Garrotxa i el Ripollès, i vies verdes
En conjunt, poden generar 94 milions d’inversió i ajudar a diversificar l’oferta
Onze projectes de dinamització turística presentats per municipis i consells comarcals gironins rebran 35 milions d’euros dels fons europeus Next Generation. El conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, va fer-ne balanç ahir al migdia a Palamós, en un acte en què la directora general de Turisme, Marta Domènech, va destacar que els ajuts aconseguits, sumant-hi les convocatòries del 2021 i 2022, suposen un 25% del total de la dotació catalana, i al voltant del 50% si se n’exclouen les partides sol·licitades l’any passat només per l’Ajuntament de Barcelona.
Domènech va admetre que entre les “autèntiques bufetades per aconseguir els ajuts”, accentuades l’any passat en la segona convocatòria, a les comarques gironines s’han presentat “molt bons projectes, madurs, transformadors” i que ajudaran a “explicar Catalunya” als visitants. El repte, ara, és “executar totes les inversions proposades dins els tres anys de termini” que queden per endavant, fins al 2026.
La inversió total, segons el Departament, implicarà un impacte general de 94 milions d’euros, tot sumant-hi els 59 addicionals que preveuen com a inversió induïda per la participació de les altres administracions locals. I cal sumar-hi altres línies d’acció, com ara els 26,3 milions que en el conjunt de Catalunya s’han reservat per a projectes privats de millora d’allotjaments turístics. S’hi poden acollir hotels, càmpings, edificis d’apartaments, cases rurals i altres privats, i el conseller va recordar que estaran molt encaminats a l’eficiència energètica: una combinació de rebaixar factures i reduir la petjada de carboni, sobretot amb la millora d’aïllaments i el recurs de les noves instal·lacions de renovables. Torrent, davant una quarantena d’alcaldes, alcaldesses, dirigents comarcals i tècnics i empresaris turístics, va avançar altres línies d’ajuts, com ara els 7,5 milions per estimular el turisme enogastronòmic.
Els projectes del 2022
Són els darrers que han rebut ajuts, i hi destaquen l’Aula Blava de Palamós, un vaixell interpretatiu de la cultura de la pesca amb un cost previst d’uns 850.000 euros, que implica proveïdors i empreses del territori, per fer-ne un espai pedagògic i coherent amb un missatge de zero emissions, alineat amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).
També hi ha el projecte Banyoles, ciutat de l’aigua, que amb 2,3 milions preveu actuacions com ara miradors, l’adequació de la infraestructura esportiva a l’estany, productes culturals i rutes per les pesqueres i gastronòmica.
A més de Banyoles, altres destinacions interiors, com ara la Selva, també han aconseguit 2,8 milions per a diverses accions, com ara la creació d’un parc ornitològic, la millorar d’infraestructura per a les visites a les coves del Pasteral, la senyalització digital d’elements patrimonials i la instal·lació de punts de recàrrega de vehicles elèctrics en punts estratègics de la destinació, a més de la feina feta al castell de Montsoriu, que ha guanyat un 20% de visitants respecte a la prepandèmia. També hi ha la millora del centre històric de Figueres, amb una bateria de propostes per millorar l’experiència i la connectivitat verda amb el castell de Sant Ferran, l’entorn del Teatre Museu Dalí i altres accions que rebran 2,9 milions més.
La convocatòria del 2021
Els recursos se sumen als projectes ja confirmats del 2021, com ara l’impuls del cicloturisme per part del Consorci de les Vies Verdes de Girona, amb 3,5 milions per adequar i connectar itineraris i el patrimoni que enllacen. O la mateixa inversió per a La Garrotxa soft & smart county, amb l’ecomobilitat, l’accessibilitat, una divulgació dels recursos naturals i culturals poc coneguts i l’aposta per la digitalització en la gestió i promoció turística. A l’interior, els fons aportaran igualment la mateixa assignació al pla de sostenibilitat turística del Ripollès, amb un centre d’interpretació i acollida i la vetlla per la sostenibilitat. I al Menja’t Girona, una experiència turística que enllaça patrimoni natural, gastronòmic, hortícola, cultural, arquitectònic i urbanístic.
A banda, cal afegir-hi tres projectes de costa, amb la millora de la destinació turística de Roses, subvencionada amb 3 milions més incidint en el litoral. I també les de dues destinacions litorals més, com ara Lloret, amb 6 milions per renovar equipaments i els jardins de Santa Clotilde. O Sant Feliu de Guíxols, més centrada en les arts, la cultura i la connexió urbana del monestir, on hi haurà el futur Museu Carmen Thyssen i l’adequació del jardí de Can Blasco (3,5 milions).
En la combinació entre destinacions interiors i litorals hi ha, segons el conseller, la vocació de “desconcentrar” pressió i “desestacionalitzar” oferta i demanda, en espera del futur “compromís nacional per a un turisme responsable”, que redefinirà “el terreny de joc”.
LES XIFRES
Ruta per la Girona Episcopal
A Girona capital, ahir van començar a donar impuls a una ruta que engloba el patrimoni de la Girona fundacional i episcopal, que aplega l’Ajuntament, el Museu d’Art i la catedral. Els tres ens volen impulsar la visita guiada Girona Episcopal, que focalitza el discurs en el patrimoni de la ciutat fundacional i episcopal. Una jornada de formació orientada al sector turístic va servir ahir per posar-ne les bases, amb una conferència sobre el model de valor patrimonial i turístic a càrrec de la historiadora de l’art Marta Crispí. Per la seva banda, l’historiador de l’art Miquel Àngel Fumanal va aprofundir en detalls sobre el barri de la catedral de Girona i els seus 1.000 anys d’història.
El producte pretén potenciar el turisme cultural a la ciutat i per això la sessió s’adreçava a les persones que promouen al llarg de l’any visites guiades a la demarcació i personal de les oficines de turisme municipals i de la comarca. Aplegarà espais com ara Sant Feliu –centre del burg del mateix nom–, la catedral i l’antic Palau Episcopal, que ocupa avui el Museu d’Art, a més del seguit d’edificis conformats en un barri eminentment eclesiàstic del qual queden la Pia Almoina, la Casa de l’Ardiaca o la Pabordia.