Societat

DOLORS FERRER I ORRI

CAP DE L’OPOSICIÓ A L’AMETLLA DEL VALLÈS (JUNTS PER L’AMETLLA)

“A l’Ametlla no podem seguir únicament amb el model de ciutat jardí”

Ferrer creu que s’ha prioritzat massa la programació de festes i esdeveniments i s’han deixat de banda altres temes que afecten més el dia a dia del poble

Per a la cap de l’oposició cal recuperar la il·lusió de viure a l’Ametlla i que sigui un referent dins la comarca

El que falta a l’Ametlla és un habitatge més petit i més accessible
El poc comerç local que tenim tancarà, si no l’ajudem

Dolors Ferrer i Orri (l’Ametlla del Vallès, 1994) és la portaveu de Junts per l’Ametlla, la segona força més votada en les passades eleccions, que va passar a l’oposició després de perdre l’alcaldia davant d’ERC i el govern tripartit. Ha estat regidora de l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès des del 2015 i s’estrena com a cap de llista en les eleccions municipals.

Com valoren a Junts per l’Ametlla els gairebé quatre anys de govern d’ ERC, Ametlla’t i L’Ametlla en Comú Podem?
Portàvem vuit anys amb un govern de Junts i es va decidir que hi hagués aquest canvi. Es van fer negociacions i finalment es va fer aquest tripartit. A més, durant el mandat hi ha hagut uns canvis, ja que un regidor d’Ametlla’t va decidir marxar com a regidor no adscrit. La valoració que fem a nivell de poble no és gaire positiva, especialment sobretot centrant-nos en l’estat en què està el poble –l’entorn, especialment els carrers, les voreres–, que és el que més preocupa als veïns i veïnes.
Tot i així, consideren que han fet una oposició constructiva?
Alguns veïns, i fins i tot gent del mateix entorn i militants nostres, en algun moment ens han dit que potser havíem de ser més incisius i fer una oposició més agressiva, per dir-ho d’alguna manera. La gent que em coneix sap que la meva manera de ser no és aquesta. I una de les coses que hem intentat fer és una oposició molt constructiva en aquells temes que nosaltres o bé portàvem en el programa o enteníem que era un bé per al poble. Òbviament, també hi ha hagut temes que diferien de la nostra manera de pensar o entendre i així ho hem exposat, tot i que en algun cas en què se’ns ha deixat totalment al marge hauríem hagut de ser més incisius.
L’Ajuntament està treballant en el POUM, que ha de definir els criteris urbanístics i territorials de l’Ametlla. Per quin model de ciutat aposteu?
Aquest és un dels punts clau del futur de l’Ametlla que s’ha començat a treballar en aquest mandat. A nosaltres ens agrada el model de poble que tenim. Sí que és cert que és un model que no és sostenible i que, a més, deixa de banda alguns col·lectius, com el jovent i la gent gran. Per tant, entenem que no podem seguir únicament amb el model que tenim de ciutat jardí de cases unifamiliars, però, per la tipologia de l’Ametlla, no hi pot haver un únic model per a tot el poble. D’alguna manera s’ha de dividir per zones. Als barris, per exemple, no hi ha transport públic. I el centre s’ha de potenciar i s’hi ha d’anar cap a un model d’habitatges més plurifamiliars, fins i tot que es pugui segregar un habitatge i fer-ne diferents habitatges.
Un dels problemes de l’Ametlla és que no disposa d’un centre?
Si preguntes als veïns i veïnes pel centre del poble, et saben identificar on és, però sí que és veritat que no hi ha un nucli, no hi ha un lloc on hi hagi ambient, on la gent surti a les tardes o el cap de setmana. Aquest és un dels reptes que, des de fa temps i fa mandats, s’està treballant i és un dels nostres punts clau. Es tractaria d’oferir els serveis i les instal·lacions necessàries per crear un nucli i dinamitzar activitats comercials i de tot tipus.
S’han aconseguit 1.300.000 euros dels fons Next Generation per reformar la Sala Municipal de Teatre. Era prioritari?
La Sala de Teatre s’ha de reformar perquè l’estat en què està no permet fer-hi cap activitat, però estem en un moment en què l’Ajuntament va adquirir un espai –l’antiga fàbrica Feliubadaló– que també està situat en un lloc cèntric i, abans de decidir invertir aquesta quantitat de diners tan important, s’hauria hagut de repensar si realment el lloc on està ubicat ara el teatre era l’ideal o si calia fer-ne un de nou amb un auditori més polivalent. També hi ha altres temes, més prioritaris, com tenir un espai per als joves. Però la inversió ja està dissenyada, tot i que nosaltres encara no hem vist el projecte i no sabem ben bé cap a on anirà.
Els equipaments per als joves són, doncs, una mancança?
Antigament hi havia un espai que estava obsolet i es va haver de tirar a terra, però des de llavors han passat sis o set anys i els joves del poble no tenen un espai. Únicament se’ls donen espais per utilitzar puntualment. L’únic espai per a joves que tenim és el Punt d’Informació Juvenil, que està tancat des de fa deu mesos perquè la dinamitzadora va marxar i no s’ha substituït.
L’habitatge és un problema?
Jo crec que sí, sobretot per a certs col·lectius com la gent jove. Estem parlant que els habitatges més accessibles, per dir-ho d’alguna manera, ronden els 250.000 euros en amunt i a més són habitatges principalment unifamiliars que estan a la perifèria, als barris. Al centre del poble l’oferta que hi ha és molt petita. Sí que és cert que s’ha treballat en aquest mandat i s’han incorporat, pocs però, alguns habitatges de protecció oficial. El que falta a l’Ametlla és un habitatge més petit i més accessible.
Les principals vies d’accés a l’Ametlla són la carretera C-17 i la BP 1432. Afecta la manca de transport públic al municipi?
Quan feies enquestes a la gent sobre els principals problemes del poble, la mobilitat no era una de les seves principals preocupacions. Però en aquests darrers anys, arran de la pandèmia, ha vingut molta gent de Barcelona a viure a l’Ametlla i hem notat que aquesta preocupació ha augmentat, sobretot a nivell intraurbà i interurbà. La nostra proposta de millora aniria enfocada a treballar el transport a demanda. De fet, ja vam iniciar en el darrer mandat un projecte d’aquestes característiques i és un tema pel qual cal apostar, sobretot tenint en compte que el transport públic és un servei deficitari.
Com ha estat aquest creixement de la població?
Els nous habitants han vingut als barris, més que al centre, i per això s’ha de fer més inversió en aquestes zones. És veritat que l’extensió, a l’Ametlla, és molt àmplia i que això té un cost molt important, però ens trobem que els barris han crescut i que cal invertir-hi per oferir serveis allà, a nivell de transport i de molts altres àmbits.
Parlava de l’estat i el manteniment dels carrers i camins del poble. Què caldria fer?
Nosaltres tenim un estudi fet del que comportaria arreglar tots els carrers de l’Ametlla i és una xifra, entre cometes, molt molt alta. Llavors és un tema de ser realista i de prioritats. No podem pretendre que s’arreglin en un any ni en dos, però s’hi ha d’invertir. Una primera idea seria augmentar les partides que fan referència a la millora de l’asfaltatge, de voreres, i cuidar l’entorn: tot el tema dels torrents, la vegetació, etcètera. D’altra banda, no hem de perdre de vista que l’Ametlla està situada al voltant de molts boscos i cal fer un estudi de com tota aquesta vegetació ens afecta.
Com s’hauria d’impulsar l’activitat econòmica del poble?
Tenim dos polígons –el de Montguit i l’Ametlla Park– que estan als afores del poble i com a model de poble això és positiu, però l’activitat econòmica no es potencia. I em refereixo no només a les grans empreses que hi ha als polígons, sinó també als comerços locals. De fet, un dels problemes que ens estem trobant, com en molts altres municipis, és que el poc comerç local que tenim tancarà si no l’ajudem. Des de les administracions cal potenciar l’activitat econòmica no només fent una crida perquè vinguin les empreses sinó també donant facilitats a nivell fiscal i d’impostos perquè entenem que això, al cap i a la fi, genera riquesa per al poble, ofereix nous llocs de treball i ens permetrà seguir fent les inversions que el poble necessita.
L’Ametlla del Vallès és un poble atractiu per als visitants?
Tenim la sort d’estar en un entorn privilegiat amb els cingles de Bertí i el Puiggraciós, però l’hem de potenciar. També som un poble modernista i amb molts llocs turístics que ara per ara tampoc s’ofereixen. Nosaltres el que volem és recuperar la identitat i l’essència del poble i, sobretot, fer-ho atractiu per a la gent que hi viu, però també per a la gent dels pobles del voltant.
Ha ajudat, en aquest sentit, comptar amb una major programació de festes i activitats?
Les festes i els esdeveniments eren una de les prioritats de l’actual govern i, amb l’increment de la població que hem tingut, ho compartim. Però hem trobat a faltar una programació que sigui extensiva a totes les edats i a tots els col·lectius. A l’Ametlla tenim moltes famílies amb nens i les activitats s’han enfocat molt cap a ells. A més, creiem que potser s’ha prioritzat massa aquest tema i s’han deixat de banda coses que afecten més el dia a dia de la gent.
Quines necessitats hi ha en matèria d’ensenyament?
La valoració que fan els usuaris de les escoles és bona. Pel que fa a l’institut, penso que cal fer un replantejament, especialment en tot el tema de formació professional. Actualment s’hi ofereixen l’ESO i algunes modalitats de batxillerat, però, degut al creixement de la població, l’aforament està bastant ple. S’hauria de plantejar la possibilitat d’oferir més projectes enfocats a l’àmbit professional i això hauria d’anar lligat amb l’establiment de vincles amb les empreses del poble.
Què serà el primer que fareu si sortiu escollits?
Hi ha un projecte cabdal per a nosaltres i que vam iniciar en el darrer mandat del 2015, quan el nostre grup era al govern, que és el tema de fer un centre cívic en l’espai de l’antiga fàbrica Feliubadaló. D’altra banda, cal aconseguir que la gent torni a recuperar la il·lusió de viure a l’Ametlla i que sigui un referent dins la comarca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia