El setembre del 2021 va morir el claretià Ignasi Ricart, un capellà molt estimat, molt culte, col·laborador, entre moltes altres publicacions, de la traducció i revisió periòdica del Nou Testament de l’Editorial Claret amb el P. Jaume Sidera i Ramon Caralt, un clàssic que acumula 22 edicions i més de mig milió d’exemplars venuts. També va col·laborar en les tres bíblies per a infants de Claret, una de les quals il·lustrada per la Pilarín Bayés, i adreçat també als més joves va escriure Déu té més d’un nom (Claret, 2001), per endinsar-los en la pluralitat de les religions. Per homenatjar-lo i recordar-lo Claret ha publicat Enamorat de la Paraula, un llibre en el qual el director d’El Pregó, Pere Codina, ha participat i, entre d’altres, ha fet la semblança biogràfica de Ricart.
Què trobem a ‘Enamorat de la Paraula’ ?
Fa referència a les santes passions que tenia l’Ignasi, un home molt vinculat a l’Editorial Claret, amb la qual va col·laborar moltíssim. I aquestes passions eren, sobretot, l’ecumenisme, el diàleg interreligiós i l’aproximació a la Bíblia amb un llenguatge entenedor per als més petits. Un llibre seu que per a mi és encantador és Déu té més d’un nom, en què parla als infants de les diverses religions i hi diu que totes les religions des de les seves vessants i les seves tradicions ens parlen del mateix Déu. Insistia molt en aquest intent d’aproximació entre els creients de les diferents religions i de dir que de cap manera podem estar confrontats.
Diu que Ricart en el seu afany per difondre la paraula de Déu va promoure traduccions o ell mateix les va fer de, per exemple, les obres de Raymond Brown.
Si, Jesús en el Nou Testament, per exemple, i Llegir els Evangelis amb l’Església des de Nadal a través de la Pasqua.
La seva relació amb el protestantisme va ser molt estreta.
Per la seva passió per l’ecumenisme va col·laborar freqüentment amb la comunitat protestant de Barcelona i amb diversos pastors i pastores. I parlant de relacions, cal destacar una col·laboració que va marcar la seva vida fins al final: la seva participació amb la parròquia catòlica de parla alemanya a Barcelona.
Era un gran conversador.
I de llargues converses. Ricart era una persona oberta a tot el que fos la vida cristiana, però mai discutia i això que era molt crític amb l’Església institució.
Vostè és el director d’’El Pregó’. Des de la publicació ha criticat l’edició i la distribució del nou missal català ( Balmes)
Va arribar tard. S’havia anunciat que totes les parròquies el tindrien el 27 de novembre, que és el primer diumenge d’advent, i no va ser així, i a les llibreries en van arribar pocs exemplars, molts menys dels que s’havien demanat. La distribució va ser un desastre. El disseny del llibre és el mateix que fa vint anys, que ja era com el de feia 30 anys. Molts exemplars s’han hagut de tornar per defectes d’enquadernació.
Vostè diu
“missal nou, estil vell”.
No ha quedat un llibre bonic ni modern. A part, hi ha errades d’edició, moltes faltes tipogràfiques. Jo crec que és massa gruixut per la feble enquadernació que presenta. Potser s’hauria de buscar alguna solució per evitar que el missal d’altar sigui tan gruixut; es podria dividir en dos volums o treure algunes coses que no es fan servir habitualment i que ara que hi ha recursos, electrònics i informàtics, es poden editar en un altre format.
Quin és el dilema del que parla sobre la traducció de “per tots” o “per molts” ?
L’any 2007 el cardenal Arinze, sent papa Benet XVI, molt tradicional en temes de litúrgia, va proposar que al moment de la consagració, en les paraules sobre el calze, es digues “per molts” en comptes de “per tots els homes”. Moltes conferències episcopals no van cedir a les pressions de la Congregació per al Culte Diví i dels 187 bisbes només onze es van decantar per introduir “per molts”. Ara, la nova edició del missal italià manté el “per tutti”, que també és la forma que fa servir el papa Francesc. Però el 2010 els bisbes espanyols, que majoritàriament no ho volien, van acceptar la proposta del cardenal Arinze pressionats per Rouco Varela i Martínez Camino i ara ens hem trobat que també el nostre missal català ha introduït “per molts” i no “per tots”. Ara s’haurà d’explicar què vol dir “per molts”; abans calia explicar que volia dir “per tots”. I una altra cosa que jo em pregunto: hem de ser una apèndix de l’Església espanyola i ens hem de moure al seu ritme? Ni en això pot decidir la Conferència Episcopal Tarraconense?
Barcelona ja té nou bisbe auxiliar però vostè des d’‘El Pregó’ es torna a preguntar perquè és tan difícil nomenar bisbes a Catalunya.
A primera vista podríem pensar que els sacerdots, els preveres que podrien ser bisbes , no estan disposats a ser-ho, potser perquè no volen córrer el risc de tenir ensurts com tan sovint estan tenint alguns bisbes quan els esclata, per exemple, un cas d’abusos sexuals. I crec que pensen: perquè m’he de complicar la vida? També, crec, va impactar molt el cas del bisbe Novell i qui ha de nomenar va en peus de plom. A Catalunya tampoc es veu que hi hagi unitat entre els bisbes, i aquests amb el cardenal Omella, que té poca afinitat amb la gent i el país, i és qui ha d’acabar decidint.
