Els ajuntaments troben nous usos a les rectories
Setze rectories han estat adquirides al Bisbat per ajuntaments a les comarques gironines els últims 10 anys
El descens de nombre de capellans, el canvi d’hàbits i la necessitat de fer manteniment activen les operacions
El Bisbat acorda permutes i vendes, algunes a través de tempteig i retracte
Les rectories, dependències on el rector d’una parròquia té les oficines i molt sovint l’habitatge, són immobles propietat del Bisbat que tendeixen a canviar d’ús els últims anys sota l’impuls de la galopant pèrdua de vocacions que es tradueix en el descens del nombre de capellans. Però no només això: la necessitat de fer-hi manteniment en dependències que, en alguns casos, ja fa dècades que són en mans públiques per cessions diverses i els canvis d’hàbits –millor mobilitat i descens de practicants– són també detonants del canvi de mans de moltes d’aquestes rectories que el Bisbat tendeix a vendre, cedir o permutar amb ajuntaments. A les comarques gironines, fins a 16 rectories han estat adquirides, o està a punt de tancar-se l’acord, per ajuntaments, tots petits, operacions fetes per donar als espais usos comunitaris en tots els casos.
Joaquim Giol, provicari general del Bisbat, apunta que la primera gran tanda de cessions de rectories als ajuntaments es va produir fa ja unes dècades, quan les guarderies, tal com es deien en aquell moment, van proliferar. “Quan es va crear les primeres guarderies, els ajuntaments no tenien locals propis. Llavors, es van fer cessions que han anat vencent o que han finalitzat en passar el servei a edificis nous. En aquell moment, hi va haver moltes cessions d’ús”, recorda Giol. En finalitzar els convenis signats per legalitzar aquelles cessions, hi ha hagut ajuntaments que han anat assumint les rectories. Els últims anys, a les comarques gironines s’han materialitzat operacions de traspàs entre el Bisbat i diversos ajuntaments motivades per necessitats i interessos diferents d’aquells de fa més de 30 anys.
De les circumstàncies que han generat canvis de propietat en les antigues rectories propietat del Bisbat n’hi ha una de molt clara: el descens del nombre de capellans, que s’ha reduït a la meitat a les comarques gironines els darrers vint anys.
No és, però, l’únic detonat. Giol apunta també el canvi d’hàbits i la millora de la mobilitat com a causes. “Hi ha menys capellans i, per tant, menys rectories. Però, per exemple, el cas d’Albanyà [una venda que es va materialitzar l’any 2017] n’és un bon exemple”, manifesta. A Albanyà feia més de 25 anys que no hi havia capellà quan es va fer l’operació. “La gent no es movia del poble perquè no tenia mitjans. Ara, tot ha canviat. També és cert que hi havia molta gent que anava a missa i ara, molta menys. I també hi ha capellans que diuen missa en tres o quatre parròquies i només els cal una única rectoria.”
La venda de la rectoria a l’Ajuntament de Vilanant es va executar l’any 2015. En aquell moment, va transcendir que l’adquisició havia suposat un desemborsament de 103.000 euros que van assumir l’Ajuntament, la Generalitat i la Diputació. L’objectiu era situar-hi el nou ajuntament. “Em va venir a veure l’alcaldessa i em va dir: «Vivim a casa vostra i ni per les subvencions va bé. Ho hem de solucionar.» I ho vam acordar.”
L’any 2017, es va produir l’operació de Vilavenut. A la població del Pla de l’Estany, l’Ajuntament de Fontcoberta va arribar a un acord amb el Bisbat per transformar la rectoria de Vilavenut en un centre cívic, una iniciativa que es va activar el 2019, dos anys després de formalitzar-se la compra.
L’operació de la rectoria de Sant Aniol de Finestres (St. Esteve de Llémena) es va executar el gener del 2019. “El capellà va marxar, la casa era gran i l’Ajuntament va reclamar al Bisbat de quedar-se la rectoria”, diu Giol.
La pandèmia no va frenar la tendència al traspàs. El cas de la rectoria de Sant Martí Sapresa va partir, segons apunta Giol, de l’Ajuntament: “L’Ajuntament tenia interès en el cementiri, i tot estava enganxat amb la casa i l’hort. El consistori buscava l’espai per fer un centre cívic a Sant Martí, que està molt segregat de Brunyola.”
L’any passat, es van fer dues operacions. Una, la de la rectoria i els terrenys adjacents a Sant Privat d’en Bas. Els primers tràmits es va efectuar l’any 2012, però es va tancar el març de deu anys després.
L’altra operació del 2022, a Sant Andreu Salou, va ser la venda de la rectoria i una finca rústica confrontant.
L’última tancada, ja aquest any 2023, a Mollet de Peralada. Amb els anys la rectoria s’havia convertit en ajuntament. Finalment, es va resoldre la situació amb la venda.
LA XIFRA
LA FRASE
Compra per retracte i també traspassos per permutes
J.Puntí
No tot han estat vendes. A Vilafant, l’any 2016, es va fer l’operació de traspàs de la rectoria a l’Ajuntament. En aquest cas, es va tractar d’una permuta de la rectoria i de l’hort de la rectoria per dues finques propietat de l’Ajuntament, als camps d’en Pineda i d’en Fita. “A Vilafant, ja hi havia un centre social a la rectoria. L’Ajuntament en va demanar la cessió i es va acordar la permuta. Als terrenys s’han fet cases de protecció oficial. A nosaltres ens agraden aquestes operacions, perquè d’habitatge de protecció oficial de lloguer, gairebé no en fa ningú”, manifesta Giol.
A Cantallops, l’operació va ser també una permuta. El provicari del Bisbat explica que l’operació a Cantallops era “un cas evident”: “Feia molts anys que estava tancada, uns 25 quan no hi havia rector. L’Ajuntament se la va quedar, ens van donar sis parcel·les i van fer obres a l’església.”
La permuta és una de les opcions. Els Ajuntaments petits no tenen capacitat sovint per assumir preus gaire alts i per això la permuta sol ser una bona opció. A Juià, el 2018, l’operació es va tancar gràcies a un intercanvi. La rectoria havia de ser l’ajuntament. “Quan l’acabin, ens deixaran la casa que fan servir ara com ajuntament”, diu Giol. A Parlavà, l’operació s’ha resolt recentment gràcies a l’opció de tempteig i retracte de què disposen els ajuntaments. “N’hi havia uns que volien fer-hi habitatges de protecció. Havíem parlat amb l’Ajuntament fa temps i llavors no els interessava. Ara, es va acordar, i ja està fet”, afirma el provicari.
A hores d’ara, hi ha casos pendents de tancar per causes diverses. En el de Seriny,à s’ha fet públic l’acord tot just fa uns dies. “L’Ajuntament sembla que hi vol fer el dispensari. És una operació en què entra també la cessió del cementiri”, explica Giol. A Cartellà, l’acord “està tancat”, pendent d’alguns tràmits urbanístics i la venda de l’hort de la rectoria de Sant Martí Vell està, segons s’assegura des del Bisbat, pendent de la signatura. A Riells de Montseny, al municipi de Riells i Viabrea, a la comarca de la Selva, s’està en tràmits. Es compta tancar-ho, tot i que està encallat en el cadastre.