Llars d’infants a la corda fluixa
La gratuïtat de l’I2 a la pública ha provocat la caiguda de fins al 40% de matrícules a les privades
Un 10% d’escoles bressol privades estan en risc de tancar
La subvenció arribarà quan s’aprovi el pressupost del govern
Un dels objectius del govern de Pere Aragonès és garantir l’escolarització gratuïta de l’etapa infantil, la que va dels 0 als 3 anys. S’ha començat aquest curs per les aules d’infantil 2 (I2), i per fer-ho possible el Departament d’Educació finança amb 1.600 euros per infant la part que paguen les famílies –les places de les aules de 2 anys es financen ara amb diners de la Generalitat i els ajuntaments. Però només les famílies que duen els fills a escoles bressol públiques s’estan beneficiant ara mateix de la gratuïtat. Les privades rebran una aportació, que encara no s’ha materialitzat, de 800 euros per infant i 1.600 en el cas dels vulnerables.
Són unes quantitats que, segons les patronals de les llars d’infants privades, no són suficients per resistir la competència sobrevinguda que, diuen, ha motivat la gratuïtat de les escoles públiques i que posa en perill la viabilitat financera de les escoles privades. Uns centres que a penes s’han recuperat de l’impacte de la covid i que ara veuen com les matrícules han caigut en picat. L’Associació Catalana de Llars d’Infants alerta que el 10% de les 400 escoles bressol privades que hi ha a Catalunya tancaran. Així ho alerta Conxita Pericó, la presidenta d’aquesta patronal, una de les tres que hi ha a Catalunya. Segons Pericó, les que estan més en risc són “aquelles que es troben a pobles petits que tenen escola bressol pública, els ha baixat un 40% la matrícula perquè la pública l’ha absorbit”.
Cristina Solano va obrir la llar d’infants Little Nursery a Manresa fa nou anys. “Ens va anar molt bé fins que va arribar la pandèmia. El nombre d’infants ens va baixar en picat, perquè molts pares i mares treballaven a casa, i també per por.” De 50 nens habituals es va caure a 35 quan l’escola va poder reobrir amb normalitat. “Anàvem justos, però podíem tirar endavant”, explica Solano. Quan la Generalitat va anunciar la gratuïtat de l’I2, el sector de les llars privades va demanar al govern que tingués en compte la situació en què quedarien aquestes escoles. “No ens van fer cas”, lamenta la directora del Little Nursery. Troba l’aportació de 800 euros “ridícula, i més quan tot ha pujat tant”. La Little Nursery costa 265 euros al mes, amb tots els serveis inclosos.
Els 800 euros encara no han arribat perquè no s’ha aprovat el pressupost. Les públiques són gratis des del setembre, i l’impacte a la llar d’infants de Solano ja s’ha fet notar. “Aquest curs només tenim 23 nens”, i la situació és desesperada. Va haver de demanar un préstec important per posar en marxa la llar d’infants, que la seva família li està ajudant a pagar, i el tancament del centre li representaria haver “llençat 300.000 euros”. Solano assegura: “ERC vol dur a la ruïna les dones treballadores, ja que el 95% de les llars d’infants l’obren dones. Quan pugui pagar el préstec traspassaré la llar, perquè tot l’estrès patit m’ha fet posar malalta i no podré tirar endavant.”
Augment de ràtio
Maria Carme Tornay es troba en una situació similar. És directora de la llar d’infants Tambor, de Molins de Rei, també de titularitat privada. És una escola petita, oberta des del 1983 i amb una quota de 250 euros sense menjador. Al juliol ja tenien les places completes per a aquest curs. “L’última setmana ja havíem cobrat les matrícules i havíem fet les reunions amb les famílies, i la sorpresa va ser quan vam rebre correus i trucades de famílies que es donaven de baixa tot i haver pagat la matrícula.” Van esbrinar que l’Ajuntament estava trucant a famílies que s’havien quedat sense plaça a la pública per dir-los que havien fet una ampliació de ràtios i tenien plaça. “Les famílies marxen a la pública per diners, i això no ho podem qüestionar, però sí la repercussió que això té en les llars privades”, lamenta Tornay. En el cas de Tambor, l’impacte ha estat sobretot a les classes dels més petits: a la de nadons ha quedat un dels set matriculats i a infantil 1, (I1) set dels 13 inicials, mentre que a I2 només hi ha hagut una baixa. “I1 no és gratuït a la pública, però les famílies es volen assegurar la plaça per tenir l’l2 gratis”, aclareix. Si res no canvia, a Tambor hi haurà set infants l’any vinent a I2, una tercera part del nombre de places. “És inviable. Aquest curs he hagut d’acomiadar una treballadora i reduir la jornada a dues. Som cinc persones en plantilla i l’afectació és molt bèstia. Jo no estic cobrant el meu sou”, lamenta. Les reunions amb l’Ajuntament i el Departament d’Educació no han servit per capgirar una situació que no canviarà tot i la subvenció.
La regidora d’Educació de Molins de Rei, la socialista Esther Espinosa, lamenta la difícil situació en què la decisió del govern ha posat ajuntaments com el seu. La notícia es va publicar abans que la Generalitat parlés amb el món local, i van sorgir dubtes de com quedaria el pagament de les administracions. Abans de la gratuïtat el cost de la plaça es repartia a parts iguals entre ajuntaments, Generalitat i famílies, normalment a 1.600 euros per curs cada part. La Generalitat assumeix ara la part de les famílies, “sense tenir en compte la realitat de cada municipi”, segons Espinosa. I la realitat de Molins és que famílies i consistori pagaven 1.800 euros perquè les escoles bressol municipals d’aquest municipi inclouen vetlladores per a infants amb necessitats especials. “La Generalitat segueix pagant 1.600 euros, fet que ens genera un sobrecost de 200 euros per plaça que abans pagaven les famílies i ara assumim nosaltres”, explica la regidora. Tot plegat suposa un sobrecost per al consistori de 90.000 euros.
A banda, l’Ajuntament va haver de gestionar l’excés de demanda per a les públiques. L’allau de peticions va generar que 55 infants quedessin sense plaça, fet que va generar malestar ciutadà i exigència de solucions a l’Ajuntament. Aquest va fer diverses propostes a Educació per fer front a la situació, i el que finalment va acceptar el Departament va ser un increment temporal de ràtios aquest curs: un alumne més a I1, dos més a I2 i la creació d’un grup mixt entre els més grans dels nadons i els més petits d’I1.
Això ha permès reduir el nombre d’infants sense plaça de 55 a 13, però el curs vinent tornaran les ràtios normals. Per encabir la demanda, l’Ajuntament està ampliant una de les tres escoles bressol públiques, fet que genera un cost que no tenia previst. “Fins al curs passat no teníem cap problema de places. La gratuïtat està molt bé, però les coses s’han de fer de manera coordinada amb els consistoris”, conclou l’edil.
LES FRASES
Educació destaca la inversió en una etapa no obligatòria
Rosa M. BravoEl director general de Centres Concertats i Centres Privats del Departament d’Educació, Ramon Montes, defensa que “mai de la vida la Generalitat havia finançat entitats privades d’iniciativa mercantil”, ja que fins ara es feia amb les d’iniciativa social. “És un fet rellevant i de molt èxit reconegut per les dues parts”; és a dir, Educació, d’una banda, i les tres patronals de llars d’infants privades, d’una altra banda. Montes explica que la decisió de subvencionar les privades és fruit de les reunions que el Departament va fer el curs passat amb l’Associació Catalana de Llars d’Infants, l’Associació Catalana de Llars Privades i la Coordinadora d’Escoles Bressol de Catalunya, unes reunions que permeten estar al corrent d’una situació en què també la baixada de la natalitat ha tingut impacte, recorda Montes.
El finançament públic a les escoles privades suposarà 25 milions aquest curs, mentre que la inversió per garantir la gratuïtat a l’I2 de la pública ha estat de 90 milions. “Les privades passaran de tenir zero a 800 euros per curs”, assenyala. Insisteix: “Fem una aportació pública a un ensenyament no obligatori”, i destaca l’esforç que la Generalitat ha fet en aquesta etapa. Reconeix el paper que té la iniciativa privada: “Per això arribem a concerts en les etapes en què l’escolarització és obligatòria.” Pel que fa a les subvencions, Montes explica que un cop aprovat el pressupost el procés serà ràpid perquè s’han agilitzat processos previs.