El Bulli 08, canvi de xip

La visita estival a El Bulli sol actuar d’estimulant tant dels sentits com de l’intel·lecte, víctimes propiciatòries dels rigors caniculars. Una oportuna incursió a Montjoi divendres passat va resultar ser gratificant fins i tot des de l’òptica periodística. I no precisament pel desenllaç de l’afer del gastromaníac esvaït, clissat finalment per la càmera d’una entitat bancària suïssa. Tot i que encara se’n percebien efluvis, el tàndem Adrià-Soler han arxivat també aquest cas.

Les novetats noticiables es mouen en dues direccions : el canvi de registre de l’oferta culinària en si mateixa i el nou enfocament que volen donar al restaurant. Explica Ferran Adrià que en plantejar-se i dissenyar els perfils i els continguts del menú del 2008 ell i el seu equip només tenien clar un objectiu: no autocopiar-se. O sigui que, a hores d’ara, quan encara incorporen novetats sorgides sobre la marxa, l’habitual recitat d’intencionades mossegades no defineixen ni una línia contínua ni una interconnexió conceptual o formal.

La tècnica, definitivament domesticada, actua ara de subordinada del predicament principal, fruit quasi sempre de les noves percepcions apreses al llarg i ample d’un món que, en tant que multicultural i policrom, li desvetlla nous instints i noves passions. Diu que ni ell mateix sap ben bé on el conduiran les pulsions resultants de les inintermitents descobertes, però que intueix un aventurat canvi de registre amb possible happy end.

Novetats
Per altra banda, hi ha una primícia d’alt voltatge pel que fa a la restauració: lluny de repetir la tradicional temporada que va de Pasqua a finals d’estiu, el 2009 El Bulli obrirà portes al juny i romandrà actiu fins a l’inici de la campanya de Nadal, desembre entrat. Més que no pas sorprendre una vegada més el personal, en aquesta en part arriscada decisió presa per la cúpula directiva bulliniana s’hi endevina la intenció de mirar de substituir la part de clientela d’alta gamma integrada per turistes capriciosos i estiuejants ociosos per una altra d’estudiosos i bàsicament interessats en la cuina adriàtica de progrés, que evoluciona de manera permanent.

Mentre no s’acaba de concretar tot plegat, a Montjoi l’equip al complet treballa fins i tot els dies de vacances per incorporar a l’actual oferta idees i troballes d’última fornada de l’ordre de, posem per cas, la més recent: una fulla vegetal no porosa el sabor de la qual sabor correspon fil per randa al propi de l’ostra acabada d’obrir. La serveixen tal qual, primorosament emplatada i amb un parell de gotes de suc de llimona que suren a la superfície. Cal dir que ve de lluny però no tant i que pròximament la tindrem a l’abast. I com aquest gust concret, mil.