Medi ambient
Banyolins molt vistosos
Es confirma la bona adaptació de l’ànec mandarí a l’estany
En el recompte d’aquest hivern n’han trobat 37, quan l’any passat eren 15
L’ànec mandarí, una raça exòtica d’ocell aquàtic especialment vistós pels colors cridaners del seu plomatge, s’està adaptant tan bé a l’estany de Banyoles que en dos anys la seva població ha crescut de manera notable: durant molts anys només se’n veia un, l’any passat ja n’hi havia 15 i avui la xifra ha pujat a 37. “S’haurà de veure com evoluciona –comenten des de l’associació naturalista Limnos–, ja que fins al 2021 no criava a l’estany, però des que ho fa cada any tenim més parelles criant, fet que demostra el seu potencial invasor”. En un altre indret de la comarcal on se n’havien detectat per primer cop l’any passat (deu exemplars), ara no hi consta la seva presència. Si bé és una espècie forana, de moment no es pot considerar invasora perquè encara no consta que en perjudiqui d’altres. Es tracta d’una au originària de Sibèria, el Japó i la Xina que, a causa de la seva bellesa, és molt apreciada. Això va fer que al llarg del segle passat se n’importessin molts cap a Occident, principalment a les illes britàniques.
Menys fotges, més cabussets
L’increment de la població de l’ànec mandarí a l’estany de Banyoles s’ha detectat en el cens d’ocells aquàtics que des de fa 29 anys hi organitza a l’hivern l’associació Limnos, coincidint amb el recompte que es fa en altres espais del país. A banda del cas d’aquell au exòtica, ha cridat l’atenció la davallada de fotges (84, el valor més baix de les últimes dues dècades) i, per contra, el màxim històric de cabussets (14), un fet que Limnos atribueix, almenys en part, a l’obertura de vegetació que ha fet el coipú (un rosegador invasor contra el qual s’està lluitant) a les llacunes de Can Morgat. Els naturalistes també destaquen el fet que hi hagi hagut 120 cigonyes passant l’hivern en aquest espai, on la seva cria va anar molt bé l’any passat. L’ànec de coll verd, amb 236 individus, continua sent de les espècies més comunes de l’estany.
Els gavians
Els gavians argentats han deixat d’utilitzar l’estany com a lloc on dormir i, com que era aquí on se’ls comptava (també en les cobertes d’algunes naus), en el cens d’aquest hivern no n’hi consta cap exemplar (l’any passat en van comptar més de 800). Les gavines comunes sí que mantenen aquest hàbit i n’hi han comptat 110, una xifra que els organitzadors consideren “relativament baix”, tenint en compte que fa dos anys n’hi havia el doble.
En el capítol de fets singulars cal incloure-hi la detecció de tres exemplars dels quatre ànecs híbrids amb cuallarg que s’havien vist ara fa un any.