Una casa que volen dos amos
L’Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres reclama al Ministeri de Defensa una finca propietat de l’exèrcit
Troben documentació que demostra que la van cedir al municipi el 1938 per fer-hi una escola
Aquesta és una història de perseverança. De David contra Goliat, però encara amb un final incert. A Sant Andreu de Llavaneres (Maresme), es coneix popularment com a casa del Capità General una finca magnífica de què, ara, només poden fer ús les més altes instàncies de l’exèrcit espanyol. L’immoble, tancat la major part de l’any, actualment només l’utilitza com a lloc de vacances l’inspector general, un càrrec que ostenta el tinent general Manuel Busquier. Fa uns mesos, l’Ajuntament anunciava oficialment en roda de premsa l’inici d’un procés per reclamar al Ministeri de Defensa que li fos retornada la finca, perquè havien descobert documentació que acreditava que era propietat del municipi. La casa del Capità General, oficialment l’antiga Torre Martí, la va comprar, inicialment, Ricard Martí i Martí. “Martí era un metge que vivia a Puigcerdà i que, els anys vint del segle passat, va decidir establir-se al municipi i va adquirir l’immoble, que ja existia i que datava de finals del XIX”, explica l’arxiver municipal de Llavaneres, Lluís Albertí, que hi afegeix: “L’agost del 1936, Martí va decidir cedir-ne la propietat a l’Ajuntament perquè s’hi fes un centre educatiu i cultural. Poc després de la cessió, però, va esclatar la Guerra Civil, que ho capgiraria tot. També el destí de la casa.” Segons Albertí, entre el 1936 i el 1940, el consistori va fer un ús efectiu de la finca. “Llavaneres no tenia escola i el govern d’aleshores va iniciar els tràmits perquè comencés a funcionar allà”, assenyala l’arxiver. De fet, hi ha constància escrita que l’Ajuntament va pagar l’impost de transmissions patrimonials el 1938 i de l’aprovació oficial del projecte de reforma per adequar com a escola les instal·lacions. “El llavors conseller de Cultura de la Generalitat, Josep Tarradellas, va donar una subvenció del 50% del pressupost per poder fer les obres que es van començar, però que no es van poder acabar”, assenyala l’arxiver. L’any 1939, l’exèrcit espanyol va fer una primera incursió dins la casa per “confiscar” material de l’obra. La sorpresa per a la gent del poble vindria, però, un any després, quan el mateix Ricard Martí faria una segona cessió de la seva torre a l’exèrcit, que, des de llavors, ha exercit de propietari.
Un fet conegut
Que la casa del Capità General havia estat cedida al municipi era i és de coneixement general per a la gent de Llavaneres, sobretot els veïns de més edat. Lluís Albertí recorda que fins i tot l’Ajuntament franquista del 1947, amb l’alcalde Josep Vivas al capdavant, va reclamar per primer cop a l’exèrcit poder fer ús de la casa per convertir-la en l’escola que s’havia previst inicialment. En concret, vuit cartes enviades a diferents comandaments fent la petició donen fe d’un intent que no va prosperar. Mai no es va rebre cap resposta i l’escola es va acabar fent en un altre indret amb el nom d’Eduardo Baeza Alegria, en homenatge a un governador civil de l’època. Malgrat que el relat sobre la cessió de la finca al municipi era vox populi, no hi havia documentació que en confirmés la propietat fins que, fa poc, el mateix arxiver va comunicar a l’alcalde, Nani Mora (ERC) una descoberta excepcional. “Es van localitzar les escriptures i altres documents que demostraven que l’edifici havia estat una donació irrevocable, i si hi ha una primera donació irrevocable, no és legal fer-ne una segona”, exposa Mora. L’alcalde, però, reconeix que de la cessió posterior a l’exèrcit en va quedar constància en el registre de la propietat, un tràmit que no es va poder formalitzar en la donació a l’Ajuntament el 1938. “Quan va començar la guerra, es va emetre un decret del govern de Manuel Azaña en què es prohibia inscriure béns en el registre per evitar les expropiacions per part de l’exèrcit franquista, i creiem que això va impedir que es pogués registrar oficialment la cessió”, puntualitza l’alcalde.
Viatge a Madrid
El setembre passat, el govern local va iniciar els contactes tant amb la delegació del govern espanyol com amb el Ministeri de Defensa, informant-los de la seva intenció de reclamar la casa, i aquest gener passat, una delegació municipal es va desplaçar a Madrid. “Vam aconseguir que la senadora d’ERC Mirella Cortès interpel·lés en aquest sentit en el Senat la ministra de Defensa, Margarita Robles, i també hi vam poder parlar directament”, recorda l’alcalde, que manté que Robles en persona li va manifestar la voluntat d’arribar a un acord. De fet, la ministra ja ho va manifestar així en resposta a la pregunta de la senadora Cortès. “Poso en relleu la voluntat inequívoca del Ministeri de Defensa d’obrir les negociacions necessàries que permetin, d’acord amb la legislació vigent, que aquest edifici pugui ser usat amb una finalitat social per a Llavaneres”, va afirmar. La trobada a Madrid va accelerar tot el procés i un segon viatge a la capital per trobar-se amb alts representants de Defensa va permetre posar sobre la taula les condicions per signar el conveni. “La nostra obligació és treballar per obtenir el més beneficiós per al poble, i la proposta que ens han fet fins ara no és ni molt menys la millor”, assenyala Nani Mora. L’Ajuntament insisteix a reclamar la propietat de l’edifici i Defensa ofereix només l’ús públic de l’espai a canvi d’una compensació econòmica. L’alcalde es veu capaç de tancar un acord, però no descarta iniciar un procés judicial si la situació entra en un carreró sense sortida. “Abans de fer-ho, però, hem de tenir la plena seguretat que la documentació de què disposem ens garanteix guanyar el litigi”, afirma.
