Urbanisme
Cauen els eixos verds
Castelldefels atura un projecte urbanístic després de l’ampli rebuig veïnal que ha motivat
El govern defensa que completa la ciutat amb zones verdes, equipaments i habitatge i els opositors el titllen d’especulatiu
La coincidència amb l’execució de tallafocs crea alarma social i els col·lectius reclamen un procés dialogat
L’any 2000, es va plantejar la construcció d’un parc temàtic a la fondalada de Ca n’Aimeric, un espai natural de 37,5 hectàrees al nucli de Castelldefels. El rebuig social que va motivar la construcció d’un parc aquàtic i un recinte amb animals en captivitat va ser tan gran que el govern municipal, presidit pels socialistes, es va fer enrere. Vint-i-tres anys més tard, el govern local, format pel PSC, ERC i Junts, ha paralitzat un pla urbanístic igualment controvertit després d’haver perdut la votació contra l’oposició, que s’ha fet ressò del rebuig de col·lectius veïnals. Es tracta del projecte dels Sis eixos verds, que el govern municipal defensava per completar la ciutat amb la combinació d’equipaments, habitatge social i zones verdes, però que pels opositors suposava un pla especulatiu agressiu que destruiria un bon nombre d’espais naturals.
El projecte dels Sis eixos verds, rebatejat per col·lectius veïnals com els sis eixos de ciment, havia començat la tramitació el passat mes de maig, quan el ple va aprovar l’avanç de modificació puntual del pla general metropolità (PGM) per a la millora de la xarxa d’espais lliures i equipaments de les urbanitzacions al municipi de Castelldefels. El projecte, redactat per l’estudi d’arquitectura Jornet-Llop-Pastor a instància municipal, plantejava un nou model urbà a partir de sis eixos verds que connecten la serralada del Garraf amb el litoral i el delta del Llobregat. Es tractava de crear una estructura basada en la forma del territori, a partir de sis corredors: l’eix del Poal, el de Bellamar, el del Passeig del Bosc, el del Centre, el del Canal Olímpic, les vores del Garraf i Ca n’Aimeric. La filosofia dels Sis eixos verds era unir el massís del Garraf amb el mar, “aconseguint que la natura penetri arreu de la ciutat amb nous espais i corredors verds” i fent, alhora, que els barris guanyin equipaments, zones comercials i habitatge lliure i protegit a partir d’espais de centralitat en cada barri. L’avanç del planejament que es va aprovar al maig afectava els tres primers eixos i va tenir el vot a favor del PSC, ERC, Junts, Movem i la regidora no adscrita Ana Quesada. El ple del passat 17 de febrer, Movem es va desdir de la decisió inicial i va votar a favor de paralitzar el pla. Candela López, la portaveu del grup, va argumentar que és bo per a la ciutat tenir una “visió estratègica” sobre el seu futur, però que el resultat final ha estat un procés “en què no s’ha escoltat la ciutadania”.
En els vuit mesos transcorreguts entre els dos plens, s’ha produït una revolta, coordinada en bona part a través de grups de Whatsapp, de residents a títol personal i d’associacions veïnals i socials que va provocar la convocatòria del ple extraordinari en què es va aprovar la suspensió del pla. La petició de retirada del pla va venir avalada per la presentació de 13 al·legacions i 1.500 firmes en contra.
Ramon Sanahuja és membre d’un d’aquests col·lectius, 6 Eixos de Ciment. “Ens vam assabentar per casualitat del projecte quan el vam veure publicat al web de la Generalitat”, explica. L’anàlisi de la documentació va fer saltar les alarmes: “A la zona dels Quatre Bosquets, passàvem de la zona de parcs i jardins actuals a una parcel·la d’habitatges. En una àrea de jardins de l’avinguda Diagonal, es projectava una nova plaça amb habitatges lliures. Darrere del camp de futbol dels Canyars, apareixia també la possibilitat de fer-hi pisos. I així, fins a 36 zones.” El col·lectiu 6 Eixos de Ciment ha sumat la possibilitat de construcció que apareix en aquestes 36 àrees i, segons les estimacions que han fet atenent a les claus urbanístiques que hi surten, calculen que es podrien construir fins a 4.000 pisos. “L’Ajuntament no explica que edificaran i canviaran zones verdes per ús residencial”, alerta Sanahuja. Encara que el PGM prevegi la permuta de zones verdes per no perdre metres quadrats en el conjunt de l’àrea metropolitana, els veïns perdrien “zones verdes properes”.
Zones d’interès natural
Els diversos col·lectius alerten que, a banda de perdre zones verdes dins de la ciutat que actuen com a pulmó i espai d’esbarjo per a la ciutadania, la possibilitat d’edificar posaria en perill zones sensibles com ara la de Ca n’Aimeric. A la zona s’han detectat espècies protegides com ara el duc, l’àliga cuabarrada i el gripau corredor, i també plantes, per exemple, el margalló. “Es tracta d’un avantprojecte que atempta greument contra el medi ambient i que no ha comptat amb biòlegs i ecòlegs per preservar la flora i la fauna de la ciutat i els veritables corredors naturals, sinó que recull principalment una visió arquitectònica i urbanística”, va afirmar en el ple un portaveu dels col·lectius.
La simulació dels 4.000 pisos a les diferents àrees de Castelldefels ha estat definida pel govern municipal com una fake new que ha generat desinformació al municipi, va defensar l’alcaldessa, Maria Miranda, en el mateix plenari. En aquest debat s’ha barrejat una altra qüestió que per a uns és totalment independent i per a d’altres hi està estretament relacionada. Es tracta dels tallafocs que l’Ajuntament va començar a executar a principis d’any per donar compliment a la llei forestal de Catalunya. El pla municipal de prevenció d’incendis forestals es va aprovar en el ple ordinari de l’abril del 2021, amb el vot unànime de tots els partits. Però l’execució ha provocat l’alarma del veïnat, quan ha vist que els operaris talaven desenes d’arbres als seus barris. “Veiem que s’han de fer tallafocs –considera Sanahuja, de 6 Eixos de Ciment–, però no entenem per què es canvia el traçat tradicional que es va establir fa 35 anys.” Els opositors als Sis eixos verds alerten que la superfície que s’està talant no correspon a una línia perimetral que ressegueixi la zona que delimita el nucli habitat de la zona forestal i afirmen que aquesta coincideix sospitosament “amb les zones que es volen requalificar per construir-hi pisos”. La regidora de Medi Ambient, Clara Quirante, va declarar a l’ACN que el que diuen els veïns “no té ni cap ni peus”, ja que les franges de protecció forestals estan plantejades des del 2015. “No és un caprici de l’Ajuntament. És l’aplicació de la legislació vigent.”
Diverses associacions han començat a presentar al·legacions contra els tallafocs que encara no s’han executat. El tram de Bellamar i el Poal ja s’ha talat, i les entitats demanen que els que encara estan per crear es facin tenint en compte una comissió de definició i seguiment dels treballs en què participin representants veïnals, municipals i de les empreses. Alerten també de les conseqüències que pot tenir la manca d’arbres a l’hora de protegir de les inundacions els terrenys inclinats.
En el ple en què es va retirar el pla, l’alcaldessa va defensar que l’aprovació de l’avanç del planejament ha estat una condició indispensable per poder iniciar un procés de participació ciutadana i va acusar l’oposició d’haver fet electoralisme amb tot plegat amb la vista posada a les eleccions municipals. “S’han barrejat els tallafocs, que responen a la necessitat de complir la legislació, amb aquest projecte amb la voluntat de desinformar. És totalment fals que tinguem previst construir 4.000 pisos aprofitant la franja forestal”, va etzibar als partits de l’oposició.
El popular Manuel Reyes, portaveu del principal partit de l’oposició, va defensar que la ciutat s’ha “de construir entre tots” i va argumentar que el creixement de Castelldefels ha de tenir un límit. “No podem ser un continu d’asfalt adossat a Barcelona.”
Sanahuja valora molt positivament la retirada del projecte, perquè l’han pogut “aturar en el moment i lloc adequats”, i assegura que els col·lectius no són immobilistes. “Però volem que l’Ajuntament posi les coses sobre la taula i enceti un veritable procés participatiu en què també parlem de la construcció d’habitatge social.” Hi ha, però, una línia vermella: “No volem que es perdin metres quadrats de zones verdes i volem que es mantinguin les zones forestals més riques.”