“La ramaderia o és extensiva o no serà”

Hi ha una preocupació global pels grans incendis forestals. Cada cop són més freqüents i més intensos. Es diu que és sobretot pel canvi climàtic. El canvi climàtic òbviament hi contribueix però la causa principal és la crisi de biodiversitat. Darrerament es comença a parlar de gestió forestal però no fa gaire les polítiques eren extinció, extinció i extinció. Inversió en mitjans. Això ha estat un gran error. Com més hem apagat, més biomassa s’ha acumulat als boscos que han quedat, i més potent i virulent és el proper incendi. En la meva investigació vaig descobrir que les comunitats vegetals que tenim estan empobrides biològicament. Hi ha pocs vegetals, dominen espècies que són afavorides pel mateix foc –el foc les retroalimenta– i les espècies vinculades a la pastura estan gairebé extintes. Aquesta situació s’ha descrit així des dels anys seixanta com si fossin les comunitats vegetals mediterrànies naturals. I no. Les hem descrit així perquè són les que ens vam trobar en estat d’abandó des de feia dècades. Però si reintroduïm herbívors veiem que ràpidament canvien. Treus matolls, obres espai i canvien les espècies. Tant les existents com les noves són menys inflamables perquè tenen més contingut d’aigua. Creem comunitats vegetals, no només més obertes –amb menys quantitat de combustible en horitzontal i vertical–, sinó més resistents. I molt més diverses en flora i fauna. Si s’han pogut recuperar fàcilment allà on hem reintroduït herbívors és perquè hi havia una situació preexistent més rica. No eren les espècies vegetals que ecològicament tocava, que donàvem per característiques del Mediterrani.

Al Montgrí, a Castelltallat, a Montserrat. Hem recuperat la base, pastoral, no forestal. Per això dic sempre que Catalunya els darrers segles no era un país forestal sinó rural i, en gran part, pastoral. Els romans ja dividien entre l’urbs, l’ager agrícola, el silva forestal i, a les terres més marginals, poc productives, el saltus, que són les pastures. Nosaltres ho hem oblidat. Hem tingut una expansió forestal bestial perquè hem deixat de consumir combustibles biològics i hem optat pels fòssils. L’economia es desvincula de l’ecosistema i ens vinculem només a un petroli que ve d’Aràbia o d’on sigui. Els ecosistemes es desboquen i comencen a acumular l’energia solar, que és constant, i aleshores diem: “Apaguem-ho”, perquè no volem que es cremin els arbres, un concepte molt de ciutat.

És així però la ramaderia del futur o és extensiva o no serà. Tenim diversos problemes per tenir una economia basada en una energia fòssil i desvinculada de l’ecosistema. No tenim sobirania alimentària. A Catalunya el 50% dels aliments venen de fora. Hem fet una agricultura i ramaderia industrials bàsicament per exportar aliments. Exportem milions de porcs a la Xina, Rússia i on calgui a còpia d’importar pinsos de soja i altres del Brasil, blat de moro dels Estats Units. Importem aliments del Brasil que provenen de la desforestació i exportem contaminació –la contaminació del sòl i les aigües a Osona o al Segrià és dramàtica. No es fertilitza amb purins per produir. S’aboquen per treure-se’ls de sobre. Es va a màxims i s’esgota el sòl eliminant la flora microbiana que fa els cicles del nitrogen de manera natural. És un desastre. Estem generant carn barata perquè està vinculada al petroli però això s’acabarà. Si no ho fem voluntàriament ens ho farà l’economia. L’única ramaderia viable és l’extensiva perquè és l’ecosistèmica, lligada al territori. Certament pots produir menys proteïna però és de proximitat. Mitigues canvi climàtic i guanyes sobirania alimentària.

Es pot fer i s’hauria de fer. Podríem anar a un 40% de la superfície forestal actual. Totes les zones que havien estat als anys quaranta i cinquanta pastures o camps. I boscos aclarits que també es poden recuperar fent adevesaments. Això es pot fer mecànicament fins a un 10% de pendent. Són boscos joves i arbres prims on les màquines de fer biomassa tallen i trituren. I llavors hi entres els ramats. Però has de tenir preparada l’entrada dels ramats quan fas la gestió forestal. Si trigues dos, cinc, 10 anys, ja t’ha crescut el bosc. Això es pot fer a Collserola, on part de la serra serien paisatges oberts, tipus devesa o pastura. El bosc seria més esponjat i, quan vingués un gran foc, es podria anar aturant o correria a menys velocitat.

Sí, les serres de Tarragona, els Ports, Cardó i Tivissa, on vulguis. M’he especialitzat en l’àmbit mediterrani, més complicat. És més fàcil fer ramaderia extensiva a la Catalunya humida perquè és més productiva. Sobre el substrat vegetal del pi blanc o l’alzina, costa perquè hi ha menys precipitació i és molt llenyosa la vegetació. Però es pot i s’ha de fer especialment a les serralades mediterrànies de Tarragona, les Gavarres, cap de Creus o Montgrí.