Ara és el torn dels equipaments

És difícil trobar un veí entre els edificis que franquegen el canal que no es cregui que, per fi, li ha arribat l’hora a un canal que esperen d’ençà que van comprar un pis amb vistes al braç del port. Els darrers anys han sentit diferents anuncis sobre l’inici de les obres, amb diferents governs municipals, però el moviment de terres, i la injecció d’aigua en un tram del canal, fa que es respiri optimisme. “Penso que un cop comencin, ja no hi haurà marxa enrere”, afirma Agustín Parra, un badaloní que va aterrar fa quatre anys a un dels edificis més propers al mar. Creu que les obres no han avançat amb més celeritat “per culpa de les baralles polítiques que sempre hi ha en aquesta ciutat”. “A més, si el govern de Badalona i el de l’Estat espanyol no és el mateix, encara es fan més la guitza”, assenyala. Parra és del parer que la proximitat de les eleccions municipals ha ajudat a accelerar les obres. L’1 d’abril, el govern municipal liderat pel socialista Rubén Guijarro ha convocat el veïnat a una jornada de “portes obertes” en què s’explicaran tots els detalls dels treballs.

Aquest veí, que assegura que la seva opinió és compartida per la majoria de famílies de la zona, parla des de la barra exterior del bar Embarcadero. El negoci, obert fa quatre anys, és gestionat per dos socis. Un d’ells és Júnior, que també opina que l’alcalde “té pressa a acabar les obres perquè al maig votem”, però assegura que l’única cosa que vol és que els treballs “s’acabin d’una vegada i que això faciliti que circuli gent per la zona”. Aquest va ser el primer negoci que va aixecar les persianes en aquest sector de la ciutat. Ha resistit a les diferents dificultats que s’han entestat a posar-li les coses més complicades: a l’aturada de les obres durant anys, s’hi va sumar la pandèmia. Amb moltes dificultats, segons comenta el seu propietari, però aquest bar ha pogut sobreviure. Altres negocis similars han tingut menys sort i els antics bars s’han transformat en locals buits. Júnior reclama a l’Ajuntament que doni facilitats per revifar els negocis, amb exemples com el permís per instal·lar pèrgoles a les terrasses dels bars per protegir els clients del fort vent.

A les administracions s’adrecen també molts veïns de la zona per exigir que cristal·litzin els equipaments compromesos. A la zona hi han arribat desenes de famílies i altres s’hi aniran sumant en els propers mesos i només hi ha un centre d’atenció primària prenent forma. “Som l’únic districte de Badalona sense biblioteca, ens falta una escola, un institut, una llar d’infants...”, diu Marc Navarro, un dels deu primers veïns que van arribar a la zona, el març del 2017, i un dels impulsors de la plataforma de veïns del Gorg. Es declara “satisfet” perquè té la impressió que l’anunci de finalització de les obres “ara va de debò” però recorda que els veïns de banda i banda del canal “fa molts anys que paguem un dels IBI més cars de la ciutat perquè se’ns cobra per uns serveis dels quals mai no hem disposat i se’ns cobra com si el canal fos una realitat”. De moment no ho és, tot i que es visualitza perfectament i que ja es veu alguns treballadors usar-lo dins d’una barca.