QUIM CERVERA
TEÒLEG
“A l’esquerra independentista també hi ha creients cristians”
Molts cristians d’esquerres que hem fet el pas i ara som independentistes veníem d’un món diferent, del PSUC i d’Iniciativa
Part del moviment pacifista té arrels cristianes, explícites i implícites. Ara es troba en un procés de debilitat
El dissabte 25 de març es farà al col·legi dels Escolapis de la ronda de Sant Pau de Barcelona una trobada de cristians/es d’esquerres i independentistes/sobiranistes, amb l’objectiu de compartir vivències i dialogar, de reconèixer-se i de fer-se conèixer. Ha estat impulsada pel teòleg Quim Cervera, conciliari de l’Acció Catòlica Obrera (ACO) de Barcelona, membre de l’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós (Audir) i voluntari a Justícia i Pau (JP), i pel professor d’institut i sindicalista Xavier Becerra, de la Germandat Obrera d’Acció Catòlica (GOAC). “Som un grup de cristians d’esquerres que ara hem abraçat l’opció independentista i militem en partits independentistes d’esquerres. Alguns ja ho eren de sempre, però d’altres, com jo, provenim del món que havia sigut el PSUC i Iniciativa i hem fet aquest traspàs en els últims deu o quinze anys”, explica Cervera, que assegura: “Vam pensar que entre els que hem fet aquest pas, que som molts, valia la pena parlar-ne.”
Què pretén la trobada?
Volem que se sàpiga que existim, fer visible que dintre de l’independentisme d’esquerres, que té una tradició molt llarga a casa nostra, des de finals del segle XIX, hi ha cristians, catòlics i evangèlics. I al revés: volem que l’Església, la catòlica i la protestant, sàpiga que entre els cristians també hi ha independentistes, que l’independentisme és una posició legítima per a un cristià. Als anys seixanta als d’esquerra ens preocupava què podíem aportar al cristianisme, quin plus suposàvem. Ara la qüestió seria més com nosaltres, que som independentistes d’esquerres i cristians, vivim aquesta condició, i és el que hem de posar en comú. Fonamentalment la trobada ens servirà per fer una reflexió i, en concret, compartir el procés que molts de nosaltres hem viscut.
Sou un contrapunt molt potent al catolicisme conservador i ultraconservador, que fins i tot feia pregàries en contra de la independència durant el Procés.
Som molt conscients que volem ser aquest contrapunt. I volem que se sàpiga que dintre de l’Església hi ha molta pluralitat i que el nostre sector sempre ha existit i fins i tot s’ha ampliat. Jo mateix en soc un exemple.
En Jaume Botey va fer aquest procés.
Sí, ell també venia del PSUC i d’Iniciativa i va arribar a un punt que aquesta opció ja no el convencia i va fer el procés cap a l’independentisme. Hi ha molta més gent de la que ens pensem que ha fet aquest pas... En Raül Romeva, per exemple, també va passar d’Iniciativa a l’independentisme, tot i que ell no és cristià. Però de cristians independentistes d’esquerres n’hi ha noms visibles: l’Oriol Junqueras, en Toni Comín –que el seu pare, Alfonso Comín, va ser fundador dels Cristians pel Socialisme–...
El cristianisme d’esquerres atreu gent d’esquerres que no són cristianes.
Sí, gent com en David Fernàndez, de la CUP, o la Gabriela Serra, també de la CUP i que, per cert, també vindrà a la jornada. Són gent molt propera al cristianisme d’esquerres, que té com a base la justícia social, i participa molt en trobades cristianes. Van a debats i xerrades i és molt important la seva aportació.
Hi ha pocs joves en el vostre moviment i, en general, a tots els d’Església?
A tot arreu hi ha pocs joves. D’Església, per descomptat, però també en els moviments socials: els sindicats, les associacions de veïns... Hi ha hagut un trencament i un tall tecnològic molt important. El sistema capitalista té prou mitjans per vendre motos i enganyar el personal, i aleshores passa que molta gent jove es creu coses que no es creurien si pensessin per si mateixos i tinguessin esperit crític. La gent gran els hem d’ajudar perquè pensin per si mateixos.
Des del cristianisme d’esquerres, com es veu l’auge del catolicisme d’ultradreta?
Creix el catolicisme però també l’evangelisme d’extrema dreta: mira què passa al Brasil i als Estats Units! Nosaltres estem molt preocupats. És una qüestió molt perillosa que s’està donant en l’àmbit social a tot Europa i al món. Creix aquesta tendència de l’extrema dreta de boicotejar els parlaments, que intenten que no siguin ni parlaments, que perdin el seu paper..., i tenen els seus intel·lectuals, els seus llibres per reafirmar-se. La història ha demostrat que sempre que el sistema capitalista veu que hi ha alguna cosa que el posa en perill i la seva visió del món trontolla pels moviments socials que van pressionant, els sindicats, el moviment ecologista, el feminista, el pacifista..., aleshores treu, de manera directa o indirecta, l’extrema dreta. Ja va passar als anys trenta. I això té repercussions en la societat i, per tant, en l’Església catòlica.
I com hi influeix aquest papa?
Doncs, com que aquest papa que tenim és d’esquerres des del punt de vista eclesial, les reaccions són encara més virulentes perquè se senten més amenaçats. Ara mateix hi ha reaccions ultres per frenar Francesc, a qui molts d’aquests ultres catòlics ni tan sols el reconeixen com a papa. Hi ha una relació entre el conservadorisme ultradretà catòlic i l’extrema dreta política. Qualsevol posició política necessita un esperit que la sustenti i això ho busquen en una religió.
A Catalunya també agafa força aquesta extrema dreta catòlica. El primer sacerdot ordenat a Barcelona aquest 2023 és dels Legionaris de Crist.
Sí, sí, això és així. I no només en aquests moviments ultres: molts sacerdots dels que surten avui, els joves, són molt de dretes. Al seminari de Barcelona arriba el que arriba i respons a aquesta tendència que hi ha d’augment dels moviments molt conservadors. A mi aquest tema em preocupa i no sé per què està passant; potser és per la rèmora encara dels nomenaments que en el seu dia van fer Joan Pau II i Benet XVI. Aquest problema de l’augment del conservadorisme que s’ha detectat a Barcelona està passant a tot Europa. Són tots els joves capellans d’Europa que tiren cada cop més a la dreta. Fixa’t que molts tornen a portar sotana, que és una cosa molt significativa! És possible que sigui un fenomen reactiu: per la por de perdre la identitat.
El papa Francesc, en convocar el sínode, ha donat la paraula a tots els fidels del món. Les respectives diòcesis prenen nota de les demandes i a Catalunya i a Europa més o menys tots els catòlics opinen que s’ha de donar més poder a les dones, comptar amb els laics i integrar els homosexuals, entre altres.
Els moviments d’Església hem treballat molt les propostes que cal fer al sínode perquè canviïn les coses. T’ho dic perquè jo estic a l’Acció Catòlica Obrera, per exemple, i allà s’ha treballat i debatut molt. Però pensa una cosa: als anys seixanta ja es parlava d’aquestes coses, coincidint amb el concili. Després hi va haver l’assemblea de bisbes i capellans, i se’n va tornar a parlar... Va haver-hi l’assemblea diocesana de Barcelona, i tornem-hi. En el Concili Tarraconense, ja fa més de vint-i-cinc anys, i aquests temes van tornar a sortir. Van sortir aquests temes de les dones, els laics i els homosexuals, que són més mediàtics, però en van sortir molts altres, alguns relacionats amb el llenguatge de la litúrgia, per exemple, o la manera de fer la catequesi..., que ara també surten com que se n’ha de parlar al nou sínode.
Què vol dir?
Que fa seixanta anys que parlem del mateix. Què passa? Jo és que m’ho pregunto cada vegada! Si en parlem tant és que encara no s’ha resolt res. Si s’hagués avançat en aquests temes no se’n parlaria. Però és que hi ha un bloqueig, una incapacitat impressionant que té l’Església catòlica, en gran part per l’estructura que té i el clericalisme. És una estructura que dona més poder als clergues i això fa segles que dura i això no ve de l’Evangeli.
Ha de canviar?
Això ha de canviar. Però què passa aquí? Segons la meva manera de veure, el papa ho està intentant, però el papa no és el que és a la parròquia o en el moviment cristià tal o qual. Perquè hi hagi canvis, són els rectors de les parròquies els qui s’ho han de creure, i no només de cap, sinó també de cor. Jo he vist capellans que estan totalment d’acord amb, per exemple, la participació de laics i laiques a les parròquies i no només per fer coses, sinó per decidir i governar, però no saben com s’ha aplicar això... No hi estan acostumats i als seminaris no se’ls hi explica, no se’ls ensenya a treballar en equip.
Alguns capellans ho intenten?
Sí, però llavors resulta que la tendència educativa i de costum és que és el capellà qui ha de dirigir-ho tot sol i assumir totes les responsabilitats. Aquesta estructura està tan arrelada que també molts laics ja ho tenen assumit i no fan que es canviïn les coses. S’hi han acostumat i s’han infantilitzat des de fa segles. Per això soc molt escèptic...., potser m’he fet vell... No n’hi ha prou amb paraules, amb un canvi de discurs, calen canvis organitzatius.
Ha fet 20 anys de la gran manifestació ‘No a la guerra’ de l’Iraq, on els cristians d’esquerra s’hi va implicar molt, i ara s’ha dit “No a la guerra d’Ucraïna”.
Molta part del moviment pacifista té arrels cristianes, explícites i implícites. En l’última trobada que es va fer del Llegat Jaume Botey –la major part dels qui hi van participar eren cristians–, es va estudiar com cal refer el moviment pacifista aquí a Catalunya, que els darrers anys ha perdut empenta. A Justícia i Pau, per exemple, on jo estic de voluntari, també treballem aquests temes i ens hem pronunciat en concret sobre la guerra d’Ucraïna... Tot i que, per molt que darrerament estiguem molt pendents d’Ucraïna perquè és aquí, a Europa, cal pensar que hi ha unes quaranta guerres al món.
El moviment pacifista a casa nostra ha afluixat?
S’ha trobat en una situació de debilitat, i amb Ucraïna la complexitat és màxima perquè ben bé no se sap quina posició cal adoptar. Els ucraïnesos que són aquí diuen que s’han de defensar, però aquesta lògica entre l’ofensor i el defensor s’ha de trencar. Com deia en Martí Olivella a la trobada del Llegat de Jaume Botey, aquesta mentalitat s’ha incorporat i el catolicisme tradicionalment ja justificava la legítima defensa; però això està bloquejant l’alternativa, que és que no ens hem de posar al costat de l’ofensor o de la defensa sinó de la pau. Hem de veure què s’ha de fer perquè s’arribi a una negociació per arribar a la pau, i ja s’hauria d’haver fet abans per no arribar a aquesta situació. Això és molt costós, perquè sabem que al darrere hi ha les empreses d’armament, que els interessa que hi hagi conflictes bèl·lics.
Conferències i reflexions
La trobada del dia 25 inclou una conferencia de Lluís Duran, que parlarà de l’independentisme d’esquerres des de finals del segle XIX fins a l’actualitat, i una altra d’Emili Ferrando, que tractarà dels cristians de l’esquerra. En la jornada els participants analitzaran “com vivim l’Evangeli en l’àmbit polític de l’esquerra independentista i sobiranista”, diu Cervera.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
