Atemptat al patrimoni cultural
Unes obres han fet desaparèixer els murals ceràmics de l’antiga fàbrica Vanguard a l’Hospitalet
L’espai no tenia cap tipus de blindatge patrimonial
El turisme de masses passa com un tsunami per sobre de tot allò que toca, transforma i també destrueix, si no se’l vigila de prop. Això és el que ha passat a l’interior de l’edifici Vanguard de l’Hospitalet de Llobregat, una antiga fàbrica d’aparells de televisió, ràdios i calculadores on les obres d’un futur hostel –allotjament a preu assequible pensat, fonamentalment, per a joves– han fet desaparèixer les realitzacions artístiques que adornaven les parets de les seves oficines.
Una visita duta a terme per El Punt Avui a l’interior de l’edifici situat al carrer Santa Eulàlia, a tocar de les vies del tren i del carrer Rosalía de Castro, ha permès constatar que dels murs interiors de l’edifici ja no hi penja cap dels murals ceràmics que s’hi van construir expressament i que distingien de forma singular l’espai d’oficines.
La peça principal de l’edifici, amb entrada per Santa Eulàlia, és ara una gran sala diàfana, amb el terra cimentat i les parets descarnades, amb anotacions tècniques per als futurs operaris que hi han d’entrar a fer feina. Ni rastre de la ceràmica en aquesta planta baixa, a peu de carrer, ni tampoc als nivells superiors de l’edifici.
El mes de febrer passat, la companyia alemanya A&O, que es presenta com la cadena de hostels més gran d’Europa, va anunciar que l’espai Vanguard es convertirà en el seu primer establiment “a Barcelona”. I és així, el reclam no és pas l’Hospitalet de Llobregat sinó que és Barcelona, ja que parlen de la zona on està situat el seu nou establiment com d’un “districte” de la capital del país.
170 habitacions
El projecte hoteler consisteix a transformar l’antiga fàbrica de televisors en un espai on hi haurà 170 habitacions amb una capacitat global de 750 places turístiques, actuant en una superfície de 7.900 metres quadrats. A&O es va interessar per aquest espai per la centralitat que li donarà la futura construcció de l’intercanviador modal de metro i tren a la Torrassa, fet que facilitarà la mobilitat dels clients.
Sobre el desenvolupament de les obres i la sort que han tingut els mosaics desapareguts, aquest diari ha demanat per escrit l’opinió a l’empresa alemanya, i no ha obtingut cap resposta.
El hostel es construirà a la part de les antigues oficines. A la resta del complex s’hi faran 130 habitatges, es dedicarà un espai a equipament del barri i s’alliberaran 2.650 metres quadrats per destinar-los a zona verda.
El fet que explicaria que s’hagi pogut actuar amb impunitat sobre les obres d’art és la falta de protecció patrimonial de la Vanguard. Ni la seva façana d’arquitectura industrial, que destaca per l’ús de plaques de color vermellós que contrasten amb els vidres ennegrits, ni el seu interior, decorat bellament, van ser protegits per l’Ajuntament riberenc. D’aquesta manera, l’empresa propietària era lliure per fer el que volgués amb el que es va trobar dins de l’edifici.
Joan Rifà, perjudicat
Un dels artistes perjudicats per les obres a l’edifici Vanguard és Joan Rifà, nascut a Vic el 1926 i que va experimentar amb les possibilitats decoratives de la ceràmica. Els plafons que va fer per al seminari de Vic es consideren l’obra de plenitud en aquest àmbit creatiu.
A la fàbrica de l’Hospitalet, Rifà hi va fer un mural espectacular en què reproduïa la façana marítima de la ciutat de Barcelona al segle XVIII, una vista des de dins del port, amb les muralles de mar a primer terme i els edificis principals, la majoria religiosos, destacant en el perfil de la ciutat.
No és el primer cop que una realització ceràmica de Rifà pateix els efectes d’unes obres a l’Hospitalet de Llobregat. Era de l’artista osonenc la ceràmica que adornava el frontal d’un dels edificis de la fàbrica Cosme Toda, situada a tocar de l’edifici Vanguard. El complex Cosme Toda es va enderrocar, tret d’una ala, i les ceràmiques de Rifà també van desaparèixer.
Rifà també ha estat maltractat a Barcelona. Els treballs en un edifici d’habitatges a la confluència dels carrers Ganduixer i Emancipació van fer desaparèixer uns plafons verticals seus que adornaven la paret exterior. Després que es denunciessin els fets, l’Ajuntament de Barcelona va anunciar que havia intervingut per preservar aquella obra als magatzems municipals.
La contractació de Rifà per embellir façanes d’edificis d’habitatges a Barcelona va ser habitual a la dècada dels anys 70. D’aquest artista són els murals que es poden veure encara avui a les façanes de les cases dels carrers Buenos Aires, 50, i Tenor Viñas, 10, i al santuari de Sant Antoni de Pàdua del carrer Santaló.
A l’Hospitalet de Llobregat, Rifà sí que conserva un peculiar mosaic que adorna les parets de la gasolinera situada a la plaça Mestre Clavé. L’obra representa els edificis d’interès patrimonial més importants de la ciutat. El mateix autor té un altre mural ceràmic en una altra benzinera, en aquest cas al camí Ral de Mataró, que representa l’arribada del tren a la ciutat.