Turisme
Barcelona espera una allau de creueristes
La patronal del sector, CLIA, creu que s’arribarà a les xifres rècord del 2019, quasi 3,2 milions de visitants, aquest 2023
Només aquesta companyia italosuïssa portarà més de 550.000 turistes aquest estiu
El ‘Symphony of the Seas’, de la nord-americana Royal Caribbean, farà sortides des de Barcelona per tot el Mediterrani
Les companyies de creuers volen recuperar aquest any 2023 el nombre de creueristes que van embarcar i desembarcar al Port de Barcelona el 2019, un rècord històric de quasi 3,2 milions de persones i, per tant, es dona per fet que hi haurà una multitud de creueristes aquest estiu. Així ho assegura Alfredo Serrano, director de Cruise Lines International Association(CLIA) a l’Estat, la patronal del sector. Serrano confirma que Barcelona “s’ha consolidat com a primer port base –és a dir, d’inici i finalització– dels creuers d’Europa” i que l’etapa de la pandèmia està més que superada.
Una companyia, MSC Creuers, que és la tercera més important del món de bandera italosuïssa, generarà un moviment de 550.000 turistes a Barcelona aquest estiu, segons ha confirmat a aquest diari. La capital catalana serà el principal port d’aquesta companyia a l’Estat, amb 111 escales durant el període estival, i un dels vaixells que s’establiran a Barcelona (a partir de mitjans d’abril) és l’MSC World Europa, un dels més grans del món (22 cobertes, 2.626 cabines, 47 metres d’amplada i més de 40.000 m² d’espai públic). Aquest vaixell, propulsat per GNL, és un dels primers a fer servir la tecnologia de pila de combustible, explica la companyia. Inaugurat el novembre passat a Qatar, ve al Mediterrani per establir-se a Barcelona, des d’on, segons Fernando Pacheco, director general d’MSC Creuers a Espanya, “farà embarcaments en un itinerari que tindrà escales a Marsella, França; Gènova, Nàpols i Messina, Itàlia; i a La Valletta, Malta”.
També faran cap a Barcelona els vaixells de Costa Cruceros, de Norwegian i de la companyia amb seu a Miami Royal Caribbean International, que començarà a navegar des de Barcelona a partir del 16 d’abril amb el seu vaixell Symphony of the Seas, que té capacitat per a 6.680 passatgers (i 2.000 membres de la tripulació) i més de 360 metres d’eslora. Aquest vaixell sortirà cada diumenge del port de la capital catalana i oferirà un itinerari de set nits a Palma, Marsella, La Spezia (Florència/Pisa), Civitavecchia (Roma), Nàpols/Capri i tornada a Barcelona. Fins al 22 d’octubre. Això vol dir que, durant 27 diumenges, quasi 200.000 turistes hauran embarcat i desembarcat en aquest port. La majoria dels creueristes seran nord-americans i britànics, confirmen fonts de la companyia, que asseguren que entre que arriben a Barcelona i s’esperen per pujar al vaixell (o al revés) faran algunes nits en hotels de la ciutat.
“Els turistes que venen en vaixells de creuer són molt importants per a la ciutat, tot i que molta gent es pensa que no fan despesa i només provoquen molèsties. Els creueristes no només estan en trànsit i durant unes hores a la ciutat, que també. La majoria venen a la ciutat abans de començar el creuer i després d’acabar-lo, s’estan en un hotel i fan molta despesa en compres, en cultura i gastronomia, en taxis i, a més, fan excursions i visites a, per exemple, cellers, cosa que genera una gran riquesa i un gran impacte econòmic a la ciutat i al territori”, assenyala Martí Sarrate, president del B-Travel i vicepresident d’Associació Corporativa d’Agències de Viatges Especialitzades (ACAVE), que especifica: “Els creuers generen turisme de qualitat i, a més, molta gent que veu Barcelona per primera vegada potser gràcies a un creuer, moltes vegades hi torna”, assegura.
“Els turistes que venen en vaixells de creuer representen entre el 5% i el 8%, però generen el 20% de la riquesa”, assegura Alfredo Serrano, director de la patronal de creuers (CLIA) a l’Estat. Diu Serrano que molts dels turistes que agafen vaixells de creuer a Barcelona són nord-americans que, “un cop a Europa”, encadenen un creuer rere un altre durant mesos i, per tant, fan molta despesa a la ciutat. “Els nord-americans fan les vacances diferent de nosaltres. Potser en tenen cada quatre anys, però quan en fan s’estan dos mesos a Europa i, un cop aquí, ho volen veure tot”, especifica.
Molta oferta
“També hi ha molt de públic local a qui agrada fer creuers”, assegura Martí Sarrate, que confirma que és un segment del mercat que es contracta, sobretot, a través de les agències de viatges, i que no para de créixer perquè hi ha rutes molt variades i també preus per a diferents butxaques. La fórmula creuer, diu el sector, té com a objectius desestacionalitzar l’oferta. Precisament a principis de gener dos vaixells de la companyia MSC –l’MSC Magnífica i l MSC Poesia– van sortir del Port de Barcelona amb 591 passatgers (principalment espanyols i catalans) disposats a emprendre des d’aquí un viatge de disset setmanes per fer la volta al món. Des de la pandèmia, el projecte d’MSC World Cruise que fa la volta al món estava aturat.
Els creueristes, doncs, tornaran amb força aquesta temporada i deixaran enrere els pitjors anys, el de la pandèmia, el 2021 i un 2022 que va ser l’inici de la recuperació, ja amb molt bones xifres: 2,3 milions de passatgers. I mentre el sector es restableix, les administracions i la ciutat repensen com hi ha d’encaixar el creuer. El mes de juliol passat es va fer la primera sessió de la taula d’estudi sobre la regulació de creuers, un nou espai de treball integrat per l’Ajuntament, el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, la Generalitat i el Port de Barcelona, amb l’objectiu de prendre mesures que assegurin el benestar del veïnat, la sostenibilitat mediambiental de la ciutat i el futur del sector dels creuers.
El nou organisme va posar sobre la taula les conclusions d’un informe que recull indicadors i “dades preocupants sobre l’impacte dels creuers a la ciutat”, segons l’Ajuntament. El document assenyala que, actualment, la ciutat rep 15.000 passatgers al dia durant 50 dies l’any i en dies de màxima activitat pot arribar a 25.000 persones, la majoria de les quals fan una estada curta. Des del consistori es tem que sense regulació i sense limitacions Barcelona podria arribar al col·lapse i a la massificació. Entre algunes mesures que voldrien estudiar, hi ha limitar l’arribada de vaixells a un màxim de tres al dia, reduir a la meitat el nombre de creueristes en temporada alta, amb un límit de 200.000 passatgers al mes, reduir a zero el nombre de dies amb excés de passatgers, amb un límit de 10.000 creueristes al dia. Però aquests propòsits topen amb el desacord del sector.
La realitat és que avui els creuers contaminen menys que fa uns anys i que també el Port de Barcelona està en procés d’electrificar-se. “La contribució dels vaixells de creuer a la contaminació de Barcelona és del 0,7% quant a òxid de nitrogen, que és el principal contaminant, i ha baixat un 10% respecte a l’estudi anterior ”, diu Alfredo Serrano, director de CLIA a l’Estat, i cita un estudi de Barcelona Regional del qual, diu, “està totalment al corrent l’alcaldessa”. “No només contaminem poc, sinó que estem liderant la transformació del transport marítim i marcant el camí per a la resta de vaixells. Ara el port s’electrificarà per a nosaltres i està creixent el subministrament de gas liquat als vaixells perquè vam ser nosaltres els primers a transformar-nos”, confirma.
El polèmic impost
Una altra polèmica al voltant de l’estada de vaixells de creuer al port és l’impost sobre grans vaixells que prepara el govern. Pel president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, aquest nou impost que afecta tots els grans vaixells, no només els de creuer, “pot provocar deslocalitzacions”, en el cas dels creuers “deslocalitzacions d’escales”. “Segurament és el primer impost de caràcter mediambiental que pot generar deslocalitzacions i, per tant, ens cal una avaluació de l’impacte econòmic que tindrà”, diu Salvadó, i avisa que en altres impostos ambientals “no hi ha temes substancials; les grans superfícies no es deslocalitzen, els vehicles no es deslocalitzen, però, en canvi, les escales de les embarcacions, sí”. L’aposta del Port és l’electrificació. Cal trobar, diu, un “encaix” per promoure que el sector marítim redueixi emissions i millori la qualitat de l’aire i, alhora, s’eviti que les embarcacions optin per altres instal·lacions per evitar pagar”.
Electrificació
Precisament, a finals de febrer el consell d’administració del Port de Barcelona va aprovar iniciar el procés de licitació, amb un pressupost estimat de 14 milions, per construir una subestació elèctrica sobre la qual pivotarà l’electrificació dels molls, un pas clau per electrificar-los. La licitació, que ha de ser avalada pel Consell de Ministres, preveu tant la construcció d’una nova subestació elèctrica, que s’ubicarà en una parcel·la de l’autoritat portuària reservada a aquest efecte, com la connexió mitjançant una línia d’alta tensió subterrània, de 220 KW, amb la futura subestació Cerdà de Red Eléctrica de España (REE). El contracte inclou la redacció del projecte, la direcció i l’execució de les obres, així com el manteniment i l’operació de la subestació durant dos anys, des de la finalització prevista per al 2025 de la construcció d’aquesta subestació. El Port de Barcelona destaca que, així, “una mateixa empresa es podrà encarregar del conjunt del projecte i de la seva posada en marxa, i s’agilitzarà tot el projecte”.
Stop Creuers
Però a totes les explicacions s’hi han d’afegir les de molts veïns i ecologistes que creuen que l’èxit del Port de Barcelona se n’ha anat de mare. “Barcelona, juntament amb Palma i Venècia, són les ciutats d’Europa més exposades a la contaminació atmosfèrica causada pels vaixells de creuer”, denuncia la plataforma Stop Creuers, impulsada per l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic, Ecologistes en Acció, la plataforma Zeroport, Stop Creuers Catalunya i la Xarxa per la Justícia Climàtica. Aquesta plataforma troba incomprensible “que a les ciutats s’impulsin mesures més o menys efectives per reduir la contaminació generada pel trànsit rodat, i que, en canvi, es permeti que hi circulin i hi atraquin vaixells que emeten quantitats ingents de gasos com l’SO2 i l’NO2, altament contaminants i perjudicials per a la salut”. També assegura que l’overbooking al Port de Barcelona està fent que en els darrers anys els vaixells de creuer s’estiguin estenent cap a ports com els de Tarragona, Roses i Palamós.
Els activistes remarquen que “la indústria dels creuers està en mans d’unes poques multinacionals que naveguen sota banderes i regulacions de paradisos fiscals, cosa que significa menys drets laborals, salaris molt baixos, regulacions ambientals laxes i evasió fiscal. Als perjudicis ecològics, laborals i fiscals, cal afegir-hi la turistització: “Expulsió de població, massificació de l’espai urbà, transformació del comerç al voltant dels circuits més utilitzats pels creueristes, problemes de mobilitat,etc.”
Stop Creuers demana, entre altres coses, l’eliminació total de l’activitat creuerista a tot el territori català l’any 2025 i un pla de reducció per assolir-la, l’aturada immediata de les ampliacions portuàries destinades al trànsit de vaixells de creuer i la creació d’una taula de seguiment dels plans de reducció de l’activitat creuerista de Barcelona.