La hiperferritininèmia metabòlica, una malaltia descrita a Girona

Fa 25 anys es va descriure per primera vegada la hiperferritininèmia metabòlica a Girona i ara aquest descobriment podria convertir-se en malaltia. Es tracta d’una presència elevada de ferritina en sang i prediu el desenvolupament de la diabetis de tipus 2, tal com han demostrar cinc meta-anàlisis independents. Aquest any una revisió científica publicada a la revista ’Nature Reviews Endocrinology’ dona suport a la hipòtesi que es va descobrir fa 25 anys a Girona.

Ara, un investigador de l’Idibgi que forma part de l’equip internacional que ha escrit la revisió científica demana més recerca en aquest àmbit. Considera que podrien surgir noves teràpies per a la diabetis de tipus 2, malalties hepàtiques i també cardiovasculars.

La ferritina és una proteïna que està involucrada en l’emmagatzematge del ferro a les cèl·lules i als teixits i també és un marcador de la inflamació. Ara fa 25 anys, el 1998, una publicació a la revista Diabetes Care liderada per un equip gironí assegurava que una acumulació de ferro podria estar implicada en la resistència a la insulina. Això fa que quan una persona mostra un nivell elevat de ferritina en sang podria predir el desenvolupament de la diabetis de tipus 2, la més comuna. D’aquesta manera la concentració de la proteïna podria servir com a biomarcador per preveure la malatia.

Quatre anys després d’aquesta descoberta el mateix equip va impulsar un assaig clínic amb 32 pacients que tenien diabetis de tipus 2 i se’ls va proposar de fer tres donacions de sang per reduir el nivell de ferro sèric. L’objectiu era descobrir un potencial de noves teràpies per aquesta alteració de la ferritina. L’assaig va demostrar que les donacions tenien els mateixos resultats que els fàrmacs d’aquell moment i amb efectes de llarga durada.

Ara, la publicació de la Nature Reviews Endocrinology reforça les hipòtesis sorgides de la investigació de fa 25 anys i estableix que les persones que tenen una alteració del metabolisme del ferro tenen un major risc de patir diabetis, a banda de malalties hepàtiques i cardiovasculars.

L’equip científic que ha publicat la revisió defensa la rellevància clínica que té el ferro i el potencial per trobar noves teràpides que en controlin els nivells per reduir les complicacions dels trastorns metabòlics associats.

El doctor José Manuel Fernández-Real, membre de l’equip que ha publicat la revisió i investigadors de l’Idibgi demana més recerca en aquest àmbit: “hi ha molta evidència cientfícia però encara queden moltes llacunes”. Fernández-Real apunta que una persona amb la ferritina alta podria fer “una dieta pobra en ferro o bé fer la donació de sang de forma transitòria i molt controlada” per tal de rebaixar els nivells de concentració. Malgrat tot, aquests resultats caldrà demostrar-los en estudis a gran escala que avaluïn aquestes hipòtesis.