“M’agrada Tura perquè està vinculat a Olot”

Perquè els agradava als meus pares, sobretot a la meva mare, que és qui el va proposar. Al meu pare també li agrada molt, però ell volia Meritxell, que és una altra marededeu trobada com la del Tura. Al final, van escombrar cap a casa.

Sí i, de fet, m’agrada explicar-lo, perquè està molt vinculat al territori i estic molt orgullosa d’on soc i d’on vaig néixer.

Sé que s’està perdent. A la trobada de Tures que fèiem, ja vaig veure que hi ha poques joves que tinguin aquest nom. De la meva quinta som tres com a molt. N’hi ha dues o tres més entre els trenta i els quaranta anys, i la gran majoria tenen de seixanta-cinc en amunt. En canvi, només hi havia una Tura petita. Si mai tinc una nena, m’agradaria posar-li Tura. És important seguir la tradició, no perdre les arrels.

Sí, però jo soc una Maria del Tura i soc del 1994. Els pares podien haver escollit només Tura, que ho prefereixo. Entenc que actualment es posi només Tura, perquè es desvincula més de la verge, de la religió.

Sí, perquè tinc el nom més llarg de la història, entre el “Maria del Tura” i els dos cognoms, que també són molt llargs... Quan viatjo amb avió i he d’ensenyar els documents als controls de seguretat, els explota el cap, no acaben d’entendre quin és el nom i quins són els cognoms. Per feina em toca viatjar i sovint he de lletrejar el meu nom. Moltes persones fan cara de no entendre res. Molts, però, em diuen que els agrada molt la sonoritat i més quan els explico que és un nom identitari.

Sí, perquè al meu curs, quan estava a l’Escola Pia d’Olot, hi havia una altra Tura i sempre hem mantingut una bona relació. Som dues Tures i ho celebrem per les Festes del Tura. Estem també en contacte amb altres Tures arran de l’any que vam fer el pregó de la festa major, tot i que ara no fem la trobada anual. Es va deixar de fer per la covid.