Al rescat del patrimoni

Treure de l’oblit espais del patrimoni català com a primer pas per explicar-ne els antics usos i sensibilitzar propietaris i administracions perquè, en la mesura que puguin, els difonguin i en facin un manteniment que estigui a l’altura. Aquesta és la fenomenal empresa en què s’ha embarcat l’arquitecta i corredora de muntanya tarragonina Anna Saballs amb la iniciativa 100xU, endegada enguany, a través de la qual pretén donar a conèixer elements de tot tipus –cultural, arquitectònic, històric, industrial...– repartits arreu del país que ara mateix corren el risc de perdre’s per la falta de cura dels seus responsables. “L’objectiu és recuperar el patrimoni en perill de desaparèixer a Catalunya, que pot ser de tot tipus i diferents èpoques, tant li fa quina; així motiva més perquè vas canviant”, exposa Saballs.

Batejada també com la “corredora pel patrimoni”, va iniciar la croada arran del projecte de final de carrera, quan va pensar a implicar-hi la seva altra gran passió, l’esport i l’exercici físic, com a via per sensibilitzar la gent sobre la recuperació del patrimoni. Va començar a fer-ho a Tarragona, la seva ciutat, on l’any passat ja es va fer coneguda pel primer gran repte que es va proposar, i va assolir, en aquest camp: pujar cent vegades al llarg del 2022 –algunes, corrent sola; d’altres, caminant amb excursionistes i membres de grups i entitats diverses– per sensibilitzar sobre la mala conservació del que queda de l’antiga torre de Sant Simplici, situada en un turó amb vistes al mar en un dels punts més alts del terme municipal, a 111 metres. “Va venir molta gent molt diversa, des de la CUP fins a agrupacions de Setmana Santa, i això va ser l’èxit real”, diu Saballs. La iniciativa, en efecte, va funcionar, ja que també va generar interès en l’equip de govern municipal, que arran d’això va endegar gestions per exigir a l’amo actual que arrangi mínimament la zona. “Ara està en tràmits administratius, s’ha d’anar avisant i multant el propietari fins que l’Ajuntament ho pugui acabar expropiant, però és un procés llarg”, constata l’arquitecta, que demana tanmateix que ara almenys s’hi posi una cinta perquè la gent sovint s’enfila a les restes que queden de la torre i això n’accelera la degradació.

En tot cas, va ser veient la repercussió dels 100xSant Simplici que l’arquitecta ha decidit estendre el radi amb un repte força més ambiciós: el 100xU, que vol conscienciar sobre un centenar d’indrets del país, partint de la base de la “llista vermella del patrimoni” que té feta l’entitat privada Hispania Nostra per identificar elements en mal estat. La iniciativa de Saballs, això sí, no té ni de bon tros tancada la llista que vol reivindicar, i s’anirà nodrint de noves idees i aportacions dels mateixos participants en les rutes, que aquest cop no tenen un límit temporal. “No hi ha data de caducitat, m’estimo més prendre-m’ho amb calma, i he començat amb una cada mes”, exposa. El seu modus operandi, així, és muntar sortides obertes a tothom per anar a cercar sobre el terreny i difondre els elements perduts que vol ajudar a recuperar, amb el guiatge d’algú del territori que els conegui bé, ja sigui perquè hi ha estat vinculat o perquè els ha estudiat, i que de passada l’ajudi a ella perquè li facin cas quan truqui a la porta de l’administració de torn. “També és molt important recuperar el patrimoni oral”, subratlla Saballs. Després de cada sortida, en fa un article que difon per mitjans i xarxes socials (vol fer bullir l’olla amb xerrades als Amics de la Unesco de Tarragona, i al final els voldria recollir tots en un llibre), i mira de concertar cita amb l’Ajuntament o propietari de torn per pressionar perquè hi iniciïn alguna actuació; si no pot ser de restauració, com a mínim de neteja o senyalització. “Al final sempre ens trobem el mateix: normalment el patrimoni és privat i no hi ha ningú que hi posi els diners perquè no pot, tot i que tots en tenim moltes ganes”, constata. “Això és un problema, però, mentre no es pot solucionar, anem a apaivagar-lo d’alguna manera”, reivindica.

Amb aquesta filosofia, va començar a final de gener amb una sortida guiada a l’antiga guixera del Tòfol de Vilaverd (Conca de Barberà), de 1917, declarada bé d’interès local i l’única a l’Estat que conserva l’espai i la maquinària originals, tot i que cau materialment a trossos i és a prop del col·lapse. A l’acció reivindicativa, s’hi van apuntar una seixantena de persones, entre les quals un historiador, Martí Torrell; un dels amos i antic treballador, Josep M. Robusté, i el mateix alcalde, Anton Anglès. Setmanes després, Saballs s’hi va tornar a reunir, en una trobada en què hi havia propietaris i representants del Consell Comarcal i de l’entitat Salvem la Guixera del Tòfol, per posar fil a l’agulla i emprendre accions que permetin preservar-la, entre les quals hi ha des de la cessió d’ús fins a la donació a l’Ajuntament perquè hi inverteixi. De la visita, a més, en sortirà una cartografia nova, que ella mateixa elaborarà: un plànol, un model 3D virtual i una maqueta, amb l’ajuda de drons.

Cada sortida tindrà les seves especificitats. La segona, feta a principis de març amb unes 25 persones per vestigis de la Guerra Civil situats al coll de Balaguer, entre l’Hospitalet de l’Infant i la central nuclear de Vandellòs, al Baix Camp, ja té fins a 500 elements ben identificats des del 2015 en un pla especial de protecció, i fins i tot el 2018 se’n va fer un llibre. El que vol ara és reclamar-ne la dignificació i senyalització. “Són les Termòpiles de Catalunya”, resumeix Jordi Solé –del col·lectiu Saltum Història Viva, que hi munta visites guiades–, en al·lusió al profund esperit de defensa del territori que traspuen. Tot just el cap de setmana passat, Saballs va organitzar, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Rasquera (Ribera d’Ebre), una tercera ruta per l’antic balneari de Cardó, propietat dels amos de Leche Pascual, i fins a set ermites de la rodalia, moltes en un estat ruïnós. Ara en faltaran 97 més, però, d’elements patrimonials a reivindicar, segur que no li’n faltaran.