EEl mes de juny de l’any 1462, una cinquantena de pagesos van acudir a la crida feta per la reina Joana Enríquez que, amb el seu fill Ferran de 10 anys -qui després seria el rei Ferran el Catòlic- estaven assetjats al portal de Sobreportes, sota la Catedral de Girona. La resistència dels pagesos a la muralla de la Força Vella va aguantar un mes, el necessari per que el Comte Gastó de Foix, gendre del rei Joan II, arribés a rescatar la reina. És aquest un episodi històric amb diversitat d’interpretacions pel que va representar posteriorment en l’esdevenir de Catalunya i Espanya. Debats a banda però, per als pagesos mobilitzats va suposar anys més tard ser recompensats pel rei Ferran el Catòlic amb un Privilegi de Generositat el qual, principalment, els alliberava de pagar impostos i els concedia altres beneficis, com el dret de reunió o de poder recórrer una decisió judicial.
El llibre “La noblesa gironina de privilegi de generositat” d’Ignasi Casanovas-Permanyer, recull els noms i cognoms dels homes que van acudir a la Força Vella i de les seves famílies i en traça la genealogia, ascendent i descendent, de cadascun d’ells. És una obra de grans dimensions, el primer tom de la qual -se’n publicaran tres o potser quatre- es presenta aquesta setmana de Sant Jordi. En aquest primer exemplar, de gairebé 600 planes, es presenten en ordre alfabètic les genealogies de tretze llinatges de Generosos ordenats alfabèticament pel seu nom de casa i que en conjunt recullen més de 700 persones, algunes de les quals es remunten al segle XIII.
En aquesta obra hi ha quaranta anys de feina, hores d’arxiu i molta lectura. Com va començar aquesta recerca?
Té un inici de caire personal. Jo era notari a Amer i tenia també la zona de Banyoles. La meva senyora, la Maria Dolors, que és de Mieres, va venir a fer uns papers i ens vam conèixer. Després de casar-nos i, com que ens agradava anar llegint i coneixent la història familiar, vam descobrir per primera vegada la casa de Can Traver. Com aficionat a rellegir documents antics, vaig voler saber d’on venia aquesta família, la seva antigor, els antecessors de la Dolors, els Blanquera d’Amer i la família Planadecursach de Ridaura. Al cap d’un temps teníem tota la seva genealogia, des de l’any 1.200 fins a l’actualitat. En total son unes 27 generacions. Mentre anàvem arreglant la masia a poc a poc, anàvem avançant en els orígens de la família. Aquí hi havia un fil per desenredar. Llàstima que a Banyoles va cremar la notaria i amb anterioritat al 1.600 no queda res. Però hi havia els llibres notarials i els del Bisbat. Jo anava rellegint escriptures i em van anar sortint papers i papers que lligaven amb la genealogia que fèiem i que em portaven a altres genealogies de pagesos de l’antiga sotsvegueria de Besalú.
Per a fer una genealogia d’aquest abast, cal ser expert. Vostè ja hi estava avesat en aquest tipus d’estudis?
A mi m’ha agradat sempre la història. És una passió que ve de família. Sóc llicenciat en dret però els fets històrics sempre m’han interessat. Ho he viscut a casa, ja que nosaltres ja teníem feta la genealogia, que arriba fins al 1215 i toca cap a la banda del Monestir de Montserrat, Sant Llorenç Savall i Sant Feliu de Codines. El meu pare era metge, advocat i farmacèutic. El seu pare era metge. El meu besavi era catedràtic de dret a Barcelona. I el rebesavi va ser catedràtic de filosofia del dret a Madrid. He estat envoltat per centenars de llibres i per una afició per la història i l’estudi de documents.
Una passió que sembla que no té final. Quantes hores hi ha dedicat?
No s’acaba mai. Encara ara trobem noms que hem d’afegir al volum a darrera hora, com en el cas d’un fill d’una de les famílies, en Cosme. S’ha de ser molt meticulós. Continuo buscant papers, rellegint i repassant. A més, cal tenir en compte que hi ha el repte de la paleografia. En documents anteriors al segle XV has d’entendre com escriuen i poder llegir llatí medieval. A vegades no he recordat el tom en el que vaig trobar un document i l’haig de tornar a buscar. I parlem de documents dels segles XV i XVI provinents d’unes onze notaries que hi havia en aquell moment a la zona. És una quantitat ingent de documents. Tot ho tinc certificat i, de fet, s’hauria de relligar perquè es pot perdre. Hi hauria d’haver estat molt més, dedicar-hi més hores, però calia treballar, també!
En tots aquests anys, els sistemes de recerca han avançat. Vostè deu haver viscut els canvis de prop?
I tant! Ara fa quaranta anys, anàvem a la Casa de Cultura, on hi havia els documents que ara es guarden a l’arxiu de Sant Josep, i allà hi havia un guàrdia civil jurat que ens en feia les fotocòpies. Ara ha canviat moltíssim. I, en aquest sentit, cal felicitar el bisbat de Girona per haver pres la decisió, i la feina, de digitalitzar-ho tot i posar-ho a l’abast de tothom. Altres diòcesis no ho han fet. Això ha estat una cosa molt bona pels que fem genealogies. Per això, ara veus molta menys gent als arxius. Perquè es pot fer des de casa. Això de poder veure pergamins des del despatx és increïble.
Va ser fent aquest fil genealògic que va descobrir l’episodi històric dels pagesos ennoblits?
L’episodi del setge de la Força Vella ja el coneixia des del punt de vista històric. Va ser repassant els antecessors del Mas Traver que vaig confirmar que un dels propietaris de la finca, en Joan Traver, al segle XV havia estat un dels pagesos que havien arriscat la seva vida per defensar dona Joana, que estava essent assetjada, amb el seu fill, a Girona, per les tropes de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona. Vaig anar desfent el fil i vaig comprovar que l’oncle de Joan Traver era Martirià Traver, canonge de Sant Fèlix, rector del col·legi de Sobreportes, i diaca de Besalú i tenia, per tant, molta influència a la zona. Els pagesos, cridats pel canonge Traver, van a Girona i guanyen temps. Molts dels pagesos que van respondre a la crida son d’aquesta banda, del que és ara el Pla de l’Estany i de la zona de Besalú. Els masos estan molt a prop, es veuen uns als altres i devien anar passant la crida.
I decideix posar noms i cognoms i a buscar les genealogies de tots ells?
Quan vam saber això se’ns va despertar l’interès per les genealogies dels altres pagesos que van acudir a la Força. Molts eren de la parròquia de Serinyà, com en Pere Albussà, en Joan Aulina, en Bartomeu Bruguera o en Pere Carbonell, per dir noms d’alguns dels llinatges inclosos en aquest primer volum. Però també hi trobem en Joan Almar i en Joan Bosch, de Girona, en Mateu Calm, de Sant Esteve d’en Bas, o en Pere Brugada, de Sant Miquel de Campmajor.
Els pagesos protegeixen la reina i al seu fill, Ferran, el futur Ferran el Catòlic. I, a canvi, aconsegueixen privilegis?
La reina s’havia compromès a ennoblir-los. I se’ls concedeix un Privilegi de Generositat. En atorgar-lo, es considera que els pagesos van tenir una actuació generosa amb risc de la vida, perquè van acudir a la crida amb pals i forques i amb el que tenien a ma, deixant enrere família, casa i terres. Eren una quarantena d’homes que havien portat gent seva a la defensa. Hi ha casos que hi va el pare i el fill. I dos o tres casos d’oncle i nebot. O hi va l’hereu i un oncle. Van arriscar la seva vida i els seus béns, ja que a alguns els van arribar a cremar les cases i fins i tot hem trobat un cas, el dels Moler de Celrà, que li van matar el noi. El risc de la vida era constant. I per això son ennoblits. En un primer nomenament l’any 1481 i en un segon el 1486.
Què comporta obtenir el Privilegi de Generositat per a aquests pagesos?
El privilegi implica sobretot no pagar cap impost fet que ja per sí mateix, i en el context de l’època, representa un avenç enorme. Segueixen essent pagesos, però adquireixen tota una sèrie d’avantatges en comparació amb la resta de la pagesia. A més, els atorga tots els honors, franquícies, usatges i llibertats propis dels homes de privilegi militar.
És un dels pocs privilegis que també passa per línia femenina?
Així és. Passa en línia directa descendent i per sempre. Homes i dones. No es dona gaire. Per exemple, en el cas dels Ciutadans Honrats de Barcelona, és en línia només d’homes. El fet que la pubilla mantingui el Privilegi de Generositat li permet fer un bon casament. I quan es casa, domina el nom del mas. Però això a poc a poc va desapareixent.
El fet d’haver certificat el nom i el cognom d’aquests homes i dels seus descendents, completa la informació que es té d’aquell episodi?
Crec que aquest és el valor de la genealogia. A base de fer llibres com aquest, l’interès per saber la història pren una altra dimensió si es sap d’on venen els protagonistes i què van fer. Un episodi històric amb noms i cognoms pren mes valor. Veus qui eren, qui els van precedir i quins van ser els seus descendents. Ara queden poques cases que siguin encara d’aquelles famílies. Hi ha estudis del setge de la Força Vella amb conclusions diverses. El fet de comprovar que eren homes de pagès que van prendre una decisió concreta i com van seguir essent pagesos és important. Van anar a Girona perquè hi van veure una possibilitat de defensar un sistema de vida que estava bloquejat pel feudalisme.
I ho van aconseguir, amb aquesta decisió, acabar amb el feudalisme?
Es podria afirmar que va ser l’inici de la fi dels mals usos. El poder dels nobles, amb els segles, s’havia anat fent fort i els pagesos vivien ofegats, amb censos, obligacions, submissió a la justícia... Després del primer nomenament de l’any 1481, hi ha el del 1486, quan el rei fa un arbitratge amb la sentència de Guadalupe. Sí que es pot considerar doncs que la concessió d’aquests privilegis son l’inici del final del sistema feudal a Catalunya. És a dir, del sistema dels remences i dels titulars dels dominis directes, de la noblesa sobretot. A Girona, el domini directe solia ser de l’església, que no era tan dura. Amb la sentència de Guadalupe els pagesos queden alliberats d’una serie de d’obligacions, com passarà tres segles més tard amb la revolució francesa que elimina tots els privilegis dels nobles. Aquest cas nostre és únic a Europa.
Diu que a només va passar a Catalunya aquest primer final del feudalisme?
Sí, per exemple, un segle abans a França hi va haver la revolta de la Jacquerie,però van ser anorreats. A Anglaterra un aixecament semblant tampoc no va reeixir i van acabar penjant al que volia salvar els pagesos. A Alemanya, Bohèmia i Moràvia també hi va haver revoltes, però l’emperador les va aturar. La revolta dels Irmandiños, a Galícia, i de les Germanies, a València, tampoc van reeixir. I a Mallorca, Alfons el Magnànim va enviar l’exèrcit des de Cerdenya per sufocar la revolta dels els pagesos forans. Cap d’aquests moviments va reeixir com ho va fer a Catalunya.