Primo de Rivera, exhumat del Valle de los Caídos

Les restes del fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera, ja no són al Valle de los Caídos, rebatejat com a Cuelgamuros, on eren a l’altar major de la basílica des del 1959. Amb l’acte d’avui, que coincideix amb el 120è aniversari del naixement del dirigent falangista, culmina un procés que va començar l’any 2007 amb la primera llei de memòria històrica i que l’any 2019 ja va exhumar les restes del dictador Francisco Franco del mausoleu per decisió del president del espanyol, Pedro Sánchez, amb l’aval del Tribunal Suprem. L’exhumació de Primo de Rivera compleix amb el que estableix la Llei de Memòria Democràtica, que impedeix la presència de restes mortals a cap lloc “preeminent” del recinte.

Un cop s’ha retirat la llosa de damunt les restes, aquestes s’han retirat i s’ha celebrat una missa amb els familiars del falangista. Cap a la una del migdia les restes de Primo de Rivera han sortit dels recinte en un cotxe fúnebre en direcció al cementiri madrileny de San Isidro, escollit per la família ja que hi ha les restes mortals d’altres familiars del fundador de la Falange —com el seus germans Miguel i Pilar—, on ha arribat cap a dos quarts de dues i Primo de Rivera ha estat enterrat sense homenatges.

A diferència del que va passar quan es van exhumar les restes del dictador Franco, acte del qual el govern espanyol va concretar els detalls tant del procés d’exhumació —al qual va assistir la llavors ministra de Defensa Dolores Delgado— com del trasllat del fèretre en helicòpter fins a El Pardo i va ser transmès en directe per mitjans de comunicació enmig d’una gran expectació després d’una intensa polèmica política avivada per la resistència de la família del dictador al trasllat de les seves restes mortals, en el cas de la de Primo de Rivera, els familiars han sol·licitat l’exhumació sense esperar que el govern espanyol executés el canvi d’ubicació en aplicació de la nova norma i s’ha fet a porta tancada i sense presència d’autoritats ni de premsa. Un centenar de persones han esperat a les portes del cementiri de San Isidro, on no es podran fer homenatges a Primo de Rivera, l’arribada de les restes mortals en un ambient de cert malestar, ha informat Efe, per l’exhumació i l’actitud de la seva família i amb moments de tensió amb la policia, que ha detingut tres persones.

L’exhumació de Primo de Rivera ha provocat reaccions en l’àmbit polític. Així, la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha apuntat que l’exhumació s’emmarca en “l’absoluta normalitat” i es porta a terme amb “rigor científic i tècnic” i amb “total respecte i acompanyament a la família”. Per la seva banda, la vicepresidenta segona de l’executiu espanyol, Yolanda Díaz, ha afirmat que amb aquesta exhumació el govern espanyol compleix la llei i resol una “anomalia històrica”, mentre que la ministra de Drets Socials, Ione Belarra, ha afirmat que l’exhumació “és una bona notícia per a la democràcia”, però ha advertit que cal “aplicar amb més eficàcia” la llei de memòria democràtica “perquè els familiars de les víctimes del feixisme tinguin reparació”. “Cal treure els feixistes dels mausoleus i dels carrers”, ha publicat a Twitter. Pel que fa al PP, el seu portaveu, Borja Sémper, ha acusat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, d’utilitzar l’exhumació de Primo de Rivera com una cortina de fum sobre els problemes “reals” dels espanyols, segons l’ACN. I l’eurodiputat de Vox Jorge Buxadé ha publicat una piulada en la qual ha acusat el govern espanyol de “profanar la tomba” de Primo de Rivera “i la nostra història”.

Després de les exhumacions del dictador Francisco Franco, el general franquista Gonzalo Queipo de Llano i la seva dona Genoveva Martí —exhumats de la basílica de la Macarena de Sevilla el passat 3 de novembre— i de José Antonio Primo de Rivera, queden pendents les del general José Moscardó i del tinent coronel Jaime Milans del Bosch, enterrats a l’Alcázar de Toledo.